Sucumbíos, Tierra sin Mal

“Sucumbíos, Tierra sin Mal”, és el títol del documental que, gràcies a la projecció organitzada pel Casal El Baluard, vaig tenir l'ocasió de veure a Cal Ninyo aquest divendres. El documental, que aconseguí el Premi honorífic Survival International al millor documental de temàtica indígena al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, mostra el patiment del poble indígena equatorià dels cofanes i les injustícies que pateixen aquests i altres pobles indígenes davant l'explotació dels recursos naturals per part d'empreses multinacionals al seu territori.

El febrer de 2011 30.000 persones de diferents ètnies indígenes de l'orient equatorià, juntament amb l'equip del Frente de Defensa de la Amazonía, van guanyar el litigi que tenien amb la companyia Texaco, ara Chevron, per malmetre les seves terres i matar els seus animals amb l'abocament de material tòxic, a més de propiciar un increment dels casos de càncer a la regió. Chevron haurà de pagar més de 9 bilions de dòlars. 

Després de la projecció vam tenir l'oportunitat d'intercanviar opinions amb el director d'aquest documental de 29 minuts, Arturo Hortas. Junts vam compartir el sentiment de ràbia davant les greus injustícies que pateixen els pobles indígenes arreu del món, indefensos davant el poder i els interessos de les empreses multinacionals que actuen sense escrúpols a un territori que no els pertany.

Tal i com diuen els cofanes al documental “sense el bosc no hi ha vida, i sense el bosc el món no pot viure”. Això és el primer que hauríem d'aprendre.

Us enllaço el documental perquè el podeu veure tranquil·lament. Val la pena.

Alternatives al sacrifici d'animals: voluntat i sensibilitat

No puc fer més que alarmar-me, o entristir-me profundament, al veure com una bona part de la classe política simplifica les solucions a determinats problemes d'una manera tan escandalosa. Casos com el de la caça de senglars amb arcs i fletxes, l'extermini de coloms o el sacrifici de gossos així ho demostren. No hi ha dret.

I dic que no hi ha dret perquè crec que determinats polítics haurien de tenir l’obligació moral i la capacitat suficient per donar un exemple d’ètica i humanitat aplicant tècniques de control més humanitàries i més intel·ligents. I alternatives n'hi ha. Llegiu: 

  

SOBREPOBLACIÓ DE PORCS SENGLARS

La Generalitat va fer pública la intenció d'autoritzar la caça amb arcs i fletxes a fi de reduir la superpoblació de porcs senglars al Parc de Collserola.

Tal i com explica Carme Méndez presidenta de l'Associació en Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) en declaracions a lamalla.cat “s'ha de descartar el sacrifici dels porcs senglars capturats a Collserola en el marc de la campanya de control de la seva població, i aplicar com a alternativa mètodes d'esterilització que només suposin la pèrdua de la capacitat de reproducció, no la capacitat de copulació dels animals. O sigui, es tractaria de facilitar que els porcs senglars mantinguin els seus rituals d'aparellament, però sense possibilitat que les femelles puguin quedar prenyades, cosa que s'aconseguiria a través de la pràctica veterinària. És més positiva la captura en viu que no pas la matança amb mètodes medievals que impliquen una mort lenta i cruel, com és l'ús de l'arc i les fletxes, però matar aquests animals no comporta la regulació de la població a mitjà i llarg termini", assegura Méndez, qui afegeix que les batudes que es duen a terme regularment han demostrat fins ara la seva "ineficàcia". 

Ós bru al Pirineu: carta per a l'esperança

El passat 30 de gener es publicava al diari ARA aquesta carta enviada pels nens i nenes de la classe dels Pirineus de l'Escola Serralavella d'Ullastrell:

 

Volem l'ós bru al Pirineu

Som els nens i les nenes de la classe dels Pirineus, de segon curs a l'escola la Serralavella d'Ullastrell. Amb aquest nom hem après moltes coses sobre la flora i la fauna del nostres país. Fa uns dies, veient un vídeo, vam saber que l'ós bru està en perill d'extinció i nosaltres som favorables a la reintroducció de l'ós al Pirineu perquè ens agraden molt els animals. El Pirineu és un lloc fantàstic on l'ós bru pot viure i contribuir a la seva conservació, i no es coneix cap cas en què aquest ós hagi mort cap persona: només són perillosos quan se senten amenaçats. A més, sempre n'hi ha hagut perquè és el seu hàbitat. Es tracta d'un animal que només menja un 80% d'herba i un 20% de carn. Per tot això ens agradaria que es fes un esforç perquè hi haguessin més óssos al Pirineu.

I jo, que visc de l'esperança, aquell diumenge vaig anar a dormir més tranquil. Moltes gràcies :)

No m'importa res, però m'ha picat una medusa.

Arriba l'estiu i milers de nosaltres ens dirigim en bandada cap a la costa a gaudir de les nostres platges. Sol, aigua, tovallola, xiringuito, sol, cervesa, tovallola, aigua...

Molts de nosaltres però, no sabem que avui potser ens amargaran el dia aquests animals transparents i gelatinosos que suren sobre l'aigua amb uns tentacles capaços de treure'ns llàgrimes de dolor. Resulta que el canvi climàtic, aquell que hem ignorat, aquell que exageren els eco-histèrics, provoca l'augment d'aquests animals que ens fan fàstic. La contaminació, l'escalfament de l'aigua i la disminució del cabal dels rius que han de formar la barrera d'aigua dolça al litoral fan de la costa un lloc idoni per la reproducció de les meduses.

L'altre dia, a més, vaig riure d'aquell diputat europeu, en Raül Romeva perquè perdia el temps amb temes tan poc importants com la sobrepesca de la tonyina al mar Mediterrani. I ara resulta que la sobrepesca d'aquesta, del peix espasa o de les tortugues, depredadors de meduses, és un dels motius del meu bany frustrat.

Crec que hauré de fer un pensament, i començar a veure les coses d'una altra manera. Potser sí compensa fer un esforç.

AVATAR en 3D

Acabo d'arribar del cine. Avui, de pura casualitat, hem vist Avatar en 3D i, haig de reconèixer, que m'ha emocionat.

Jo, com sempre, navegava en el meu món paral·lel, i no he pogut evitar relacionar el patiment dels nadius de Pandora davant els colonitzadors desgraciats amb el d'altres pobles nadius del nostre planeta que han patit situacions similars al llarg de la història de la humanitat.

M'imagino aquells pobles que vivien en total harmonia amb el seu entorn, que respectaven la natura i la feien seva, que agraïen tot allò que els hi oferia la natura. Tots aquells pobles, que tenien la seva manera de viure, d'organitzar-se, foren esborrats del mapa per aquells que buscaven or, terres, dones, esclaus, o qualsevol prova de lo nefast, avariciós, i fastigós que pot arribar a ser un ésser humà. I és que no som més que un producte del patiment, no hem fet res mes que banyar la nostra història en sang i dolor. Hem anat, i continuem, destrossant sense descans el planeta del qual ens creiem propietaris. Talem boscos; esclavitzem i torturem animals per pur divertiment, per vestir o per menjar-nos-els; contaminem el sòl, l'aire; provoquem l'extinció d'espècies...

I el que trobo escandalós és que precisament tot allò que hem generat i que ens ha portat a aquesta situació patètica és precisament el que hem definit com a progrés. Em pregunto quin tipus de progrés és el que hem anat acumulant al llarg de segles d'existència de l'ésser humà, un progrés que ens ha allunyat cada cop més d'allò més desitjable que pot tenir una societat: viure en pau i harmonia amb sí mateixa i amb el seu entorn. Abans ho teníem. Quina merda de progrés. Els animals ho han conservat i perfeccionat amb el temps, per això són superiors i més evolucionats que nosaltres. L'evolució de les espècies la podem mesurar de diferents maneres, jo us ofereixo aquesta.

Avui, potser, estem començant el camí del canvi. Avui, potser, ens toca ser protagonistes d'un punt d'inflexió entre el desastre i la dignitat. Avui, potser, se m'ha anat el cap.

Però avui, segur, continuaré anant per on vaig, perquè sé que no només vaig pel camí correcte, sinó que vaig per l'únic camí que ens queda. N'estic segur.

I ara, me'n vaig al llit. Tot i que no m'agradaria adormir-me i... deixar de ser un Na'vi.

El llop ha tornat a Catalunya

Ahir, durant un desplaçament rutinari d'autobús, vaig tenir la sort d'escoltar a Catalunya Ràdio una d'aquelles notícies que et sacsegen i que et provoquen curiositat. El contingut de la notícia es basava en la organització de sortides pel Parc Natural del Cadí-Moixeró per fer un seguiment a les evidències, ja contrastades, de l'existència d'exemplars de llop al parc. Segons les diverses revistes i webs que he pogut consultar ja fa anys que els llops tornen a rondar pel parc. Cal tenir en compte que l'últim llop del que es té constància a Catalunya va ser abatut l'any 1929 a Horta de Sant Joan, és a dir, a l'actual Parc Natural dels Ports; per tant, la importància del seu retorn és immens i evidencia un seguit de fets que no deixen ser positius. Primerament el retorn del llop demostra la qualitat dels nostres espais protegits. L'abundància de preses com el porc senglar, cèrvols, isards, muflons o cabres salvatges és ideal per l'establiment permanent d'individus a territori català. No hem d'oblidar la importància de la presència d'aquest depredador a l'hora de regular sobrepoblacions dels animals abans esmentats. Segonament demostra que els dos possibles corredors ecològics, tant en el cas que aquests provinguin de les poblacions de Castellà Lleó com de les dels Alps, estan funcionant correctament. En qualsevol cas, el retorn d'una espècie que ha existit des de fa milers d'anys demostra que alguna cosa estem fent bé, i que a vegades hauríem d'abandonar l'estat de pessimisme permanent en el que ens trobem molts dels que ens estimem la natura. No oblidem que a aquest cas podem sumar "el principi de salvació" del linx ibèric (tornarà algun dia?), la re-introducció de l'ós als Pirineus, o el també 'exitós retorn de la llúdriga als nostres rius. Jo en vull veure un.

Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA

Benvolgut Josep,

En primer lloc volia demanar-te disculpes pel retard en la contesta que les vacances d'estiu han provocat que hagi estat més llarg del raonable i en segon lloc agrair-te el teu interès pel medi ambient i la protecció dels animals al nostre municipi.

Pel que fa a la primera qüestió que planteges, sobre els espectacles amb animals als circs que s'han instal·lat a la nostra ciutat, actualment s'estan seguin els criteris de la Llei de protecció dels animals del Parlament de Catalunya que permet animals salvatges en captivitat als circs amb certes mesures de control. Aquesta Llei encara no ha estat desenvolupada reglamentàriament però com tu ben dius hi ha Ajuntaments com el de Barcelona o el de Lleida que han anat més enllà i han elaborat Ordenances Municipals que prohibeixen els espectacles amb animals salvatges als circs, sobretot després de les protestes de diverses organitzacions ecologistes en aquestes ciutats.

A la nostra ciutat encara són poques les veus que com la teva s'atreveixen a manifestar-se en contra d'aquesta situació, però des del grup Municipal d'ICV-EUiA entenen que el futur del nostre entorn més immediat i per tant del nostre planeta passa per la defensa de totes les formes de vida. Pesem que la societat s'ha de plantejar com a objectiu la defensa dels animals amb dret a viure d'acord amb les seves característiques biològiques i actuar contra aquelles persones que els agredeixen.

Per tant fem nostra la teva proposta i l'elevarem al govern municipal del qual formem part per poder avançar en l'estat actual d'aquesta qüestió i encaminar-la cap el que s'ha fet a les ciutat esmentades en el sentit de prohibir aquests espectacles amb animals. Entenem que això no vol dir prohibir la presència de circs a la nostra ciutat sinó optar per la presència d'aquells circs que potenciïn la seva vessant cultural amb projectes de petit o mitjà format que fomentin el respecte cap els animals.

En relació a les qüestions planejades per possibles caceres hem traslladat al responsable polític de l'àmbit medi ambient del govern municipal per tal que s'interessi sobre aquestes.

Restem a la teva disposició per qualsevol informació addicional que puguis necessitar o qualsevol altre qüestió que vulguis adreçar-nos.

Una salutació,

Miguel Ángel Merino Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA

El Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural respon

Sr Puigdengolas

Li agraeixo molt l'escrit que m'adreça sobre uns temes que també afecten, i molt, la meva consciència o sensibilitat. Hi ha una normativa sobre l'espectacle amb animals que afecta els circs i que prohibeix el tracte vexatori ( entès des de l'ús de la violència fins a posar-los en situacion de ridícul o desnaturalitzadores) que s'aplica a Sant Boi com en altres poblacions. No tenim cap capacitat per a impedir que el circ tingui o no animals engabiats i, com diu vostè, obligats a una feina equiparable a l'esclavatge, en tot cas tenim l'obligació de vetllar pel compliment de la normativa i de les condicions de salubritat. La cacera està totalment prohibida en tot el terme municipal, tant és així que quan els pagesos han volgut contenir alguna plaga al parc agrari hem hagut de fer uns permisos especials de cacera per alguna especie en concret i, a més, hem suggerit altres alternatives no cinegètiques. He comunicat a la policia local el tema que vostè em denuncia de trets a la vall de Santa Bàrbara, més que caçadors sembla que són altres activitats com el tir al blanc ( antigament havia hagut un camp de tir i després un paintball) que tampoc està permès. Estic pendent de l'informe que em facin arribar els responsables policials.

Agraint-li altre cop la seva comunicació resto plenament a la seva disposició.

Josep M Cervelló

Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Benvolguts senyors

Benvolguts senyors,

Em dirigeixo a vostès per tal de rebre una resposta a una sèrie de problemes que trobo del tot superables. De fet, no sabria si definir-los com a problemes o com a inquietuds sectàries d’algunes persones que probablement podrien haver votat - o podrien votar - en un futur qualsevol de les opcions polítiques que vostès representen.

En primer lloc, i abans d’entrar a les qüestions que els hi volia comentar, volia aclarir que no segueixo la política municipal amb l’atenció que aquesta es mereixeria, i per tant, és probable que el meu desconeixement faci perdre valor a allò que els hi comentaré ara.

Les meves preocupacions es situen al voltant del medi ambient i el respecte als animals a la nostra localitat. Entenc que vostès formen part i són representants de partits sensibles a aquestes qüestions, no així els seus socis al consistori. Socis que en aquest camp deixen molt a desitjar. Només cal veure com recolzen pràctiques tan vergonyoses com la tauromàquia, obres com el túnel de Bracons o la implantació de línies de molt alta tensió (..)

Una d’aquestes qüestions es produeix arran d’un quotidià viatge en autobús pel poble. Des d’aquest vaig visualitzar uns cartells de propaganda del Circo Americano. Resulta, que al nostre poble – i al contrari del que succeeix a una ciutat com Barcelona – un circ d’aquestes característiques amb animals/esclaus tractats de manera injusta pot aconseguir sense problemes la llicència per oferir un espectacle tan lamentable. I per cert, poc exemplar i encara molt menys educatiu per la canalla del nostre poble. M’agradaria pensar que no tenen competències per evitar un espectacle així, o que són conscients del problema i ho tindran en compte cara al futur... Si no és així també m’agradaria saber-ho. M’agradaria pensar que les meves inquietuds i les seves possibles solucions es poden canalitzar mitjançant alguns dels seus partits.

Abans d’acabar m’agradaria comentar alguna coseta més. Una d’elles fa referència i es situa a l’entorn de la Masia de Santa Bàrbara. Tinc el costum cada tarda d’agafar la bicicleta i fer un recorregut pels voltants de la Masia i de la Creu del Querol. És difícil estar 10 minuts sense escoltar un tret d’algun caçador (no sé si deu ser el mateix). Desconec el món de les llicències de caça però m’agradaria saber si a dia d’avui es fa un control exhaustiu del tema. Per cert, per aquella zona mai he vist un guarda forestal ni res semblant.

En qualsevol cas els hi voldria agrair la seva atenció i espero rebre resposta a aquestes qüestions. La seva resposta serà publicada al blog: http://nicanahuatl.blogspot.com/ ja que entenc que aquesta pot ser interessant per la lectura de les persones que normalment passen pel meu blog i que tenen inquietuds semblants a les meves.

Atentament,

Josep Puigdengolas Torres

Contempladla mientras podáis.

"Valerobrasil está desarrollando un proyecto a 90 km al norte de Natal (Brasil) y a 20 minutos del nuevo aeropuerto, en un sector de 220 hectáreas rodeado de abundante vegetación, dunas protegidas, un frente de playa virgen y una laguna natural de agua dulce. En este impresionante entorno se implantará un resort de lujo con campo de golf, hípica, hoteles y un fantástico village. Completan el proyecto un helipuerto, un centro de convenciones, un centro comercial, un spa balneario, un centro deportivo y de ocio y un centro de estética y salud."

No hay palabras... contempladla mientras podáis.