Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges

28 d’agost 2010

Conversa entre Salvador Allende i George Bush.

George Bush, que en 1976 sería Director de la CIA y en 1988 Presidente de EEUU., difícilmente olvidará su encuentro, en su condición de embajador de la Administración de Nixon en la ONU, con el Presidente Allende. 
Llegado este último a Nueva York en diciembre de 1972 a exponer ante la Asamblea General las conspiraciones de algunas multinacionales contra el Estado de Chile, George Bush solicitó ser recibido. La reunión duró el tiempo del siguiente diálogo:

Allende: “Quiero reiterar a su Gobierno que el pueblo de Chile desea tener las mejores relaciones dentro del mútuo respeto. No identifico al pueblo de EE.UU. con las acciones de la CIA en los asuntos internos de mí país”.

Bush: “Señor Presidente, la CIA es también el pueblo de EE.UU”.

Allende, levantándose del sillón: “Señor Embajador, le ruego que se retire”.

Bush, sonrojado y confuso balbucea: “Sr. Presidente, ¿he dicho algo improcedente?”.

Allende: “La entrevista ha terminado. Adiós”.
L'11 de setembre de 1973 Salvador Allende mor durant un cop d'estat recolzat pels EUA.

Text extret del pròleg de Joan E. Garcés a Salvador Allende. Presente.

27 de maig 2010

Ildefonso Puigdengolas Ponce de León

Puigdengolas n'hi ha de tot tipus. No només hi ha Puigdengolas normalets com jo, també n'hi ha de pintors com el meu padrí, mossèns missioners, o fins i tot militars!!
Ildefonso Puigdengolas Ponce de León fou un destacat coronel de l'Exèrcit Popular Republicà, afiliat a l'UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista), i nascut a Figueres, que participà no només a la Guerra Civil sinó també a les guerres de Cuba i del Marroc. Les seves idees eren republicanes i d'esquerres, properes a la Izquierda Republicana (partit de personatges com Miguel Azaña, Victoria Kent, Luís Bello o José Giral) del moment.
Durant la Guerra Civil sufocà les revoltes d'Alcalà d'Henares, la de Guadalajara; defensà la ciutat de Badajoz de les tropes africanistes de Franco; i morí lluitant a l'atac de Seseña quan tenia ja 60 anys.
He trobat alguns articles d'alguns historiadors d'extrema dreta que ridiculitzen a Ildelfonso i la seva retirada a Portugal des de Badajoz quan la situació s'estava tornant complicada, abandonant els seus soldats al camp de batalla i posant com a excusa: “había huido porque se acordó de su mujer e hijos”. També el fan responsable de que “las milicias marxistas se hicieran dueños de las poblaciones donde realizaron asesinatos y torturas que no pueden describirse por su brutalidad y sangre fría.”
No sé quina és la veritat Ildefonso. Tu sabràs.

PD: Gracias por informarme Diego. Ha sido interesante.

14 de febrer 2010

Proyecto de un nuevo café y dependencias

 
"La Junta Directiva creyendo interpretar el deseo de los socios de poder disfrutar de un nuevo salón café y otras dependencias donde poder ampliar sus actividades culturales y recreativas, enterada de que al Ayuntamiento de Barcelona le habían construido un nuevo mercado en Barcelona, a cambio de explotar los sótanos del mismo que ellos habilitaron para garaje, durante cuarenta años, pasados los cuales pasaba dicho garaje a ser propiedad del Ayuntamiento, perdiendo los constructores todos sus derechos, la Junta acordó ir a visitar a la empresa que hizo dicho mercado y garaje, para proponerle si en parecidas condiciones nos construirían para el Ateneo Samboyano un garaje en los sótanos y en el mismo nivel aproximado del actual salón café, nos harían uno nuevo y encima del mismo otras dependencias, contestándonos que podrían venir a visitar nuestro local y luego estudiarlo, pues quizá podría llegarse a un mutuo acuerdo. Como no teníamos la debida autorización de los socios, una vez dichos señores hubieron visitado nuestro local y dijeron que les detallásemos lo que queríamos hacer, y luego ellos estudiarían si les convenía o no nuestra proposición, convocamos a los socios a una reunión general en la que les expusimos el proyecto de la construcción del nuevo café y saber si a la Asamblea le interesaba hacer gestiones para llevar a cabo dicho proyecto, del cual la Junta hizo una perspectiva de anteproyecto y al lado mismo las funciones que podrían llevarse a cabo en sus dependencias. Dicho proyecto es un poco ambicioso y quizá debido a su elevado coste no podría realizarse en su totalidad, pero aunque se recortara, nuestra sociedad dispondría de unas dependencias que le darían otro aire y permitirían desarrollar nuevas actividades. Dicho proyecto fue expuesto y continúa siéndolo, en el salón café para que todos los socios puedan seguir viéndolo y formarse una opinión para en el momento oportuno, poder exponerla.
Dicha Asamblea encontró interesante dicha proposición y autorizó a la Junta Directiva para que nuevamente se pusiera en contacto con dicha empresa y ésta concretara si le interesaba construir el mencionado café y dependencias, y en caso afirmativo, nos concretase las condiciones para la Junta convocar una reunión extraordinaria, en la cual los socios decidirán sobre dicha oferta.
De llegarse a realizar dicho proyecto, nuestra Sociedad contaría con un conjunto de instalaciones del que pocas sociedades podrían vanagloriarse de poseer. LA JUNTA DIRECTIVA."
Firmado: JAIME VILA TOUS. Presidente.
Article publicat a la revista VIDA SAMBOYANA el gener de 1972.

17 de gener 2010

Ateneu Santboià. Part I

Farà un parell de mesos, l'Asociación Comunitaria Pa'Lante, l'Associació d'Amistat amb San Miguelito i el Col·lectiu de l'Ateneu, organitzaven una nova jornada solidària amb el poble de Nicaragua. Concerts, música, dinar popular i xerrades. Part de la jornada es desenvolupà a la Kafeta, avui enderrocada, ja ho sabeu.
Jo, que he estat d'aquells que únicament han anat a l'Ate per gaudir d'algun concert o participar en alguna activitat solidària, he sentit la necessitat de buscar informació davant els últims fets ocorreguts, ja que reconec, el meu desconeixement era infinit. He entrevistat algunes persones, he buscat informació per internet, treballs de recerca interessants i alguna que altra de les meves malifetes, tot per finalment, intentar resoldre algunes preguntes que em van sorgir en el seu moment. Sempre m'ho qüestiono tot.
Així a grans trets es podria dir que l'Ateneu neix precisament per ocupar un espai inexistent a l'època: un espai dedicat a la cultura. Espectacles teatrals, musicals, conferències, xerrades, escoles... és a dir, venien a cobrir aquelles mancances que l'administració era incapaç de resoldre. Aquesta va ser precisament la clau del seu èxit.
Amb la reinstauració de la democràcia comença la lenta davallada de l'Ateneu. L'aparició de les discoteques representen un canvi de model de diversió dels joves. L'administració pública, a la vegada, comença a oferir activitats d'oci, cultura i educació a la ciutadania, restant protagonisme a una entitat privada com l'Ateneu Santboià. I finalment, i un dels motius principals d'aquesta davallada, fou la mala gestió per part de les diferents direccions de l'Ateneu. Recordo quins van ser els últims presidents de l'Ateneu: Víctor Dalmau i Servet (1974-1978), Antoni Roca i Valls (1978-1979), Manuel Casals i Cardó (1979), Gabriel Puig i Fernandez (1980-1983), i Josep Miñarro i Ladevesa (1984-1990). No sé qui va ser President de l'Ateneu entre l'any 1990 i 1996. Si ho sabeu feu-m'ho arribar. Quan disposi d'aquesta informació la publicaré al bloc, ja que ara per ara, no està disponible a internet. Seria interessant saber-ho per tal de depurar responsabilitats per la desastrosa gestió durant la dècada dels 90. La informació quant als partits que formaven el govern municipal en un determinat moment o les regidories que ocupaven alguns dels seus membres, no són difícils de trobar ja que són públics, però tota informació relativa a aquesta dècada fosca  de l'entitat són difícils d'aconseguir, demostrant una vegada més la falta de transparència que hi havia a la gestió de l'Ateneu.
Una altra incògnita és la subhasta. Subhasta en que l'Ateneu, amb un valor cadastral enorme, acaba essent adquirit per la constructora Catalana Jorba per només 20 milions de pessetes. Quin és el motiu de la no intervenció de l'Ajuntament? Per què anys enrere, quan l'Ateneu ja estava en una situació molt complicada, es va interpretar com una intromissió l'oferta d'ajuda de l'administració? Quin és el motiu del secretisme de la direcció de l'Ateneu durant els dies previs a la subhasta? Quines eren les persones, amb noms i cognoms, que van moure tot allò? Anirem resolent aquests dubtes. Segur.
I ara què ens queda? Interpreto que ara mateix, només ens queda l'esperança de que tot l'Ateneu passi a ser de titularitat pública, i s'obri un procés de participació ciutadana en la que tots els santboians i santboianes puguin decidir què ha de ser d'aquest espai i de la seva futura gestió.
Abans d'aparcar aquest escrit fins a una segona part, segurament encara més interessant, vull deixar clar que sento una total admiració pel Col·lectiu de l'Ateneu, perquè són ells i elles precisament qui ha fet que l'Ateneu fos realment del poble i per al poble, obrint aquests espais a tothom i oferint activitats alternatives que venien a omplir un espai que no existia, tal i com va fer l'Ateneu a principis de segle; però sense necessitat de ser soci. A més, han fet que l'Ateneu, avui, sigui un fet irrenunciable per molts joves de la nostra ciutat, siguin del barri que siguin, fent de l'Ateneu un espai molt més transversal socialment del que ho va ser mai. També vull deixar clara la meva total desconfiança cap a la direcció de la Junta durant aquells anys foscos, i que intentaré publicar tota aquella informació que m'arribi de viva veu i pugui constatar d'alguna o altra manera.
I finalment m'agradaria acabar demanant unió entre el govern municipal, els partits polítics, i la ciutadania; no és possible una solució unilateral. Hem de pressionar entre tots i totes perquè els interessos econòmics, interessos polítics, sentiments i records d'uns i altres no acabin dinamitant una solució que satisfaci a tots i totes. Espero i desitjo que sigui possible.



27 de desembre 2009

Tu, dona, saps qui és Victoria Kent?


Victoria Kent va ser una de les primeres dones amb responsabilitat política rellevant a l'Estat espanyol. Ella, juntament amb altres personalitats com Clara Campoamor, van representar l'avenç i l'esperança de canvi quant al paper de la dona a la societat durant la II República espanyola.
Victoria Kent fou designada pel mateix President Alcalá-Zamora Directora General de Presons amb la finalitat de profunditzar en una idea bastant innovadora en aquella època: la rehabilitació dels presos.
De fet, una de les primeres decisions que va prendre va ser retirar totes les cadenes de les presons, i amb el metall obtingut fer una estàtua a la seva predecessora, Concepción Arenal, que va ser també una de les precursores del feminisme a l'Estat. No oblidem que, a dia d'avui, encara hi ha països com Estats Units que no han fet aquest canvi.
Va tancar més de 100 presons pel seu pèssim estat, va millorar l'alimentació dels presos, va establir els permisos familiars; és a dir, va incloure millores en el camp penitenciari a principis de segle que avui en dia no estan encara establertes a molts països del món, inclòs d'Occident.
Així doncs, us recomano que veieu el següent vídeo, concretament al minut 1:40, moment de la presa de possessió del seu càrrec, i recordar moments de canvi i progrés que van finalitzar amb la instauració de la maleïda dictadura franquista.

06 de juny 2008

Los españoles...

"Los españoles decían haber descubierto un nuevo mundo. Pero nuestro mundo no era nuevo para nosotros. Muchas generaciones habían florecido en estas tierras desde que nuestros antepasados, adoradores de Tamagastad y Cippatoval, se asentaron. Eramos nahuatls, pero hablábamos también chorotega y la lengua niquiriana; sabíamos medir el movimiento de los astros, escribir sobre tiras de cuero de venado; cultivábamos la tierra, vivíamos en grandes asentamientos a la orilla de los lagos; cazábamos, hilábamos, teníamos escuelas y fiestas sagradas.

Quién podrá saber cómo sería ahora todo este territorio si no se hubiera dado muerte a chorotegas, caribes, dirianes, niquirianos...?

Los españoles decían que debían civilizarnos, hacernos abandonar la barbarie. Pero ellos, con barbarie nos dominaron, nos despoblaron.
En pocos años hicieron más sacrificios humanos de los que jamás hiciéramos nosotros en la historia de nuestras festividades.
Este país era el más poblado. Y, sin embargo, en los veinticinco años que viví, se fue quedando sin hombres; los mandaron en grandes barcos a construir una lejana ciudad que llamaban Lima; los mataron, los perros los despedazaron, los colgaron de los árboles, les cortaron la cabeza, los fusilaron, los bautizaron, prostituyeron a nuestras mujeres.

Nos trajeron un dios extraño que no conocía nuestra historia, nuestros orígenes y querías que lo adoráramos como nosotros no sabíamos hacerlo" (...).
Extraído de "La Mujer Habitada", novela de Gioconda Belli, escritora nicaragüense.

28 d’abril 2008

Edmund Spenser va dir...

"Porque siempre ha sido uso del conquistador despreciar la lengua del conquistado, y obligarle por todos los medios a aprender la suya".

31 de gener 2008

A Colón

¡Desgraciado Almirante! Tu pobre América,
tu india virgen y hermosa de sangre cálida,
la perla de tus sueños, es una histérica
de convulsivos nervios y frente pálida.
---
Un desastroso espirítu posee tu tierra:
donde la tribu unida blandió sus mazas,
hoy se enciende entre hermanos perpetua guerra,
se hieren y destrozan las mismas razas.
---
Al ídolo de piedra reemplaza ahora
el ídolo de carne que se entroniza,
y cada día alumbra la blanca aurora
en los campos fraternos sangre y ceniza.
---
Desdeñando a los reyes nos dimos leyes
al son de los cañones y los clarines,
y hoy al favor siniestro de negros reyes
fraternizan los Judas con los Caínes.
---
Bebiendo la esparcida savia francesa
con nuestra boca indígena semiespañola,
día a día cantamos la Marsellesa
para acabar danzando la Carmañola.
---
Las ambiciones pérfidas no tienen diques,
soñadas libertades yacen deshechas.
¡Eso no hicieron nunca nuestros caciques,
a quienes las montañas daban las flechas!
---
Ellos eran soberbios, leales y francos,
ceñidas las cabezas de raras plumas;
¡ojalá hubieran sido los hombres blancos
como los Atahualpas y Moctezumas!
---
Cuando en vientres de América cayó semilla
de la raza de hierro que fue de España,
mezcló su fuerza heroica la gran Castilla
con la fuerza del indio de la montaña.
---
¡Pluguiera a Dios las aguas antes intactas
no reflejaran nunca las blancas velas;
ni vieran las estrellas estupefactas
arribar a la orilla tus carabelas!
---
Libre como las águilas, vieran los montes
pasar los aborígenes por los boscajes,
persiguiendo los pumas y los bisontes
con el dardo certero de sus carcajes.
---
Que más valiera el jefe rudo y bizarro
que el soldado que en fango sus glorias finca,
que ha hecho gemir al zipa bajo su carro
o temblar las heladas momias del Inca.
---
La cruz que nos llevaste padece mengua;
y tras encanalladas revoluciones,
la canalla escritora mancha la lengua
que escribieron Cervantes y Calderones.
---
Cristo va por las calles flaco y enclenque,
Barrabás tiene esclavos y charreteras,
y en las tierras de Chibcha, Cuzco y Palenque
han visto engalonadas a las panteras.
---
Duelos, espantos, guerras, fiebre constante
en nuestra senda ha puesto la suerte triste:
¡Cristóforo Colombo, pobre Almirante,
ruega a Dios por el mundo que descubriste!
---
Rubén Darío

26 de gener 2008

Josep Puigdengolas

Nat, a Sant Boi, l'any 1801. Mort, al Gran Chaco (Bolívia) el 30 de setembre de 1860.
"La dramàtica revolta de 1835 va obligar aquest frare, pertanyent al rígid ordre dels franciscans, a marxar cap a Amèrica del Sud, on es va dedicar a la vida missionera. Entre 1846 i 1857 va estar-se a Bolívia. Amb una petita ajuda del govern va emprendre l'evangelització dels indígenes de la regió de Gran Chaco. Al poblat d'Esquina, a la riba del riu Bermejo, va fundar una missió i va erigir una petita ermita. Un any després va creuar el riu amb la intenció de crear noves missions, però un grup d'indígenes, capitanejats pel cacic local Sitoqui, el van martiritzar i assassinar".

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger