Més crisi però menys delinqüència a Sant Boi

Molts van afirmar que amb l'arribada de la crisi arribaria el caos. Que molts d'aquells que es quedarien sense feina, especialment els immigrants, delinquirien agreujant la convivència als nostres barris.

Això però, no ha succeït, i podem posar com a exemple poblacions com Sant Boi, on l'últim any 2010 ha acabat amb un 7% menys de delictes.

Mentrestant, a certs cercles i moviments conservadors i/o xenòfobs es continua mentint i posant traves a una convivència que molts intentem construir amb molt d'esforç i pedagogia. 

Ara bé, si Sant Boi i altres ciutats continuen sent ciutats tranquil·les i segures no és només per l'eficaç actuació policial (que també) sinó també perquè han tingut l'estat del benestar al seu costat alleugerint la difícil situació en la que viuen moltes famílies.

Compte amb les retallades socials que proposen alguns i que es duran a terme els propers mesos. La nostra gent no es mereix perdre aquest suport extern que els permet viure amb un mínim de dignitat.

El 2 de juny vaga general al sector públic, només???

A la 1h de la nit i amb un fort sentiment de ràbia i indignació...  haig de dir que, donada la meva responsabilitat com a delegat sindical i Secretari del Comitè d'Empresa d'Incasòl, sí participaré a la vaga general del sector públic anunciada pel proper 2 de juny.

Tot i així vull deixar molt clar que trobo vergonyós que la primera mobilització contundent dels sindicats no s'hagi produït fins el moment en que es veuen afectats els treballadors i treballadores del sector públic.

Trobo que és una falta de respecte als milers i milers de treballadors i treballadores que han perdut els seus llocs de treball al llarg dels dos últims anys i que han patit els efectes de la crisi més que ningú.

Les mesures que va anunciar ahir Zapatero mereixen una vaga general, ja que no només s'està reduint i congelant els sous del personal del sector públic sinó també es suspèn la revaloració de les pensions, es suprimeix el xec nadó i es redueix 600 milions de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament. Tot això amb un 20 per cent d'atur, pujant els impostos indirectes i sense tenir la més mínima intenció de molestar el més mínim a aquells que van provocar la crisi.

Mentrestant, Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE i expert en enfonsar empreses, ens diu que “el país no está para huelgas”.

Si abans del 2 de juny no es declara vaga general abandonaré la meva condició d'afiliat a CCOO.

L'endeutament dels ajuntaments

Segons dades del Banco de España i l'INE publicades aquest diumenge al diari El País, l'ajuntament més endeutat de l'Estat, i amb molta diferència, és el de la ciutat de Madrid (PP). Madrid té un deute de 6.762 milions d'euros, una cinquena part del deute municipal de tot l'Estat, equivalent a una despesa de 2.076,8 euros per habitant. La segona ciutat més endeutada és València (PP), amb 835 milions d'euros que equivalen a 1.025,5 euros per habitant. En tercer lloc trobem Barcelona (PSC+ICV) amb 753 milions, és a dir, 464,3 euros per habitant. Quant a deute per habitant però, Barcelona es troba per sota de la majoria de les capitals de província. Per cada euro que deu Barcelona, Madrid en deu nou.

L'endeutament però, és molt més greu a les petites localitats que a les grans ciutats. A Catalunya, si ens basem en deute per habitant, tenim 10 ajuntaments situats entre els 80 més endeutats de l'Estat. Alguns d'aquests són Tiurana, poble que no arriba als 100 habitants i governat pel PSC, deu 4.294 euros per habitant; Llavorsí (CiU) 3.137; Santa Susanna (CiU) 3.046; La Baronia de Rialb (CiU) 3.025; Roda de Barà (PSC) 2.379; Perafort (CiU) 2.218; Setcases (CiU) 2.163; i Corbins (CiU) 1.929.

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

Defunción de las recetas ultraliberales.

"Las declaraciones de la FED y del FMI han certificado la defunción y fracaso de las recetas ultraliberales de Bush y sus epígonos, tan admirados por los mentores de la FAES, como lo han sido en la guerra de Irak. La falta de regulación (menos Estado) en la economía y en las hipotecas sub prime está provocando la caída estrepitosa del dólar, la crisis crediticia y bursátil, no sólo en Estados Unidos, sino en el mundo globalizado. Una legislación permisiva, de tintes neocon, como la de 1998, en materia del suelo, en nuestro país, ha llevado a la actual crisis inmobiliaria. La ley de 2006 y las medidas de protección de areas protegidas (expropiación por el Estado) han amortiguado en cierta medida lo que era previsible desde hace años, en que en España se construía muy por encima del resto de Europa. Un exceso de desregulación en la economía termina por romper las reglas del mercado. Es entonces cuando aparece con toda su crudeza la voracidad letal del capital, rompiendo los equilibrios. Y ahora no tienen empacho en recabar las ayudas al papá Estado para salir de la crisis de la que se han aprovechado, eso sí, con los bolsillos bien repletas de jugosas ganancias. Siempre a costa del ciudadano de a pie".

Eduardo Quijano Bernal. Málaga. Publicat a la Secció Opinión de El Páis del passat 24 de març.