L'Auron ha estat adoptat!!

El passat 8 de desembre, en el marc de la Fira de la Purísima, en la 4ª Festa de l’Animal de Companyia, “Homenatge a Carles Urios”, vaig tenir el plaer d’acompanyar l’Auron a la desfilada solidària d’animals de companyia del Refugi.

L’Auron és un gos magnífic, és jove, àgil, educat i, sobretot, valent, ja que no ha de ser gens fàcil caminar amb aquesta tranquil·litat i seguretat davant tanta i tanta gent que hi havia observant-lo al Parc de la Muntanyeta.

Instants després d’haver conegut l’Auron vaig pensar que no tardaria gaire en ser adoptat, però no va ser així. Abans van adoptar el Jowy, un gos de difícil adopció per la seva edat avançada, i el petit Bolo, que també van participar a la desfilada. Dues molt bones notícies, però al veure que anaven passant els dies i l’Auron no era adoptat vaig demanar que m’informessin quan tingués una nova família, i ahir, finalment, va arribar la bona notícia. S’havien interessat en ell.

L’Auron ja ha abandonat el Refugi. Ara però, cal continuar treballant perquè situacions com les que van portar a l’Auron al Refugi no es tornin a produir, i continuar treballant perquè l’adopció sigui la primera opció d’aquells que hagin decidit tenir un animal de companyia. I en això estem. Feina no ens falta, però ganes tampoc.

Bona sort company!

Si esteu interessats/des en adoptar, podeu adreçar-vos a la web de l’RMAC o visitar directament el Refugi Municipal d'Animals de Companyia (Riera del Fonollar, 2).

Aïda Gascón. Tot un exemple.

Fa uns tres anys vaig decidir fer-me soci de l'associació animalista AnimaNaturalis. Havia pogut comprovar que era una organització molt dinàmica, amb uns principis molt potents i amb una manera d'actuar molt moderna.

AnimaNaturalis duia a terme campanyes d'informació molt interessants sobre temes relacionats amb el respecte als drets dels animals, però n'hi havia una en especial que encaixava molt amb una de les meves principals preocupacions al respecte: els circs amb animals salvatges. I m'inquietava perquè m'havia estat informant sobre la gran crueltat en el tractament als animals de circ. Tot plegat sota un paraigües de comprensió social tant sorprenent com indignant. 

Conscient que a Sant Boi estava a punt d'instal·lar-se una vegada més el Circo Americano, em vaig posar en contacte amb Aïda Gascón i vam començar a liar-la. Vam convocar una concentració davant del circ, vam crear un correu electrònic dirigit a l'alcalde que es va reenviar centenars de vegades, i vam proposar presentar una moció al Ple demanant la seva prohibició. Dies després, asseguts al Ple, véiem prosperar en directe la moció presentada pel Grup Municipal d'ICV-EUiA. Mesos després la prohibició es fixava a les ordenances municipals. Mai més podrien instal·lar-se circs amb animals salvatges a Sant Boi. El mateix procés es va repetir a altres ciutats.

A aquella concentració vaig conèixer a la que ja considero una amiga, l'Aïda, una noia incansable, que sempre va amunt i avall per liar-la en benefici dels animals. Bé te la pots trobar a Terres de l'Ebre protestant contra els correbous, a Pamplona contra les corrides de toros, a Tordesillas (Valladolid) contra el Toro de la Vega, a Barcelona contra els abrics de pell o promovent una dieta vegana, a Sant Boi contra els circs amb animals, a l'AnimalADDA a un xiringuito, a un acte electoral com a candidata del PACMA... No para mai.

Ella em va ensenyar els “garitos” vegans com el CAT Bar o el GOPAL, amb unes hamburgueses increïbles. I també va deixar la militància d'ICV perplexa amb l'hummus que ens va portar un dia a una festa al local. Encara ho recordem.

L'Aïda és una persona que ha sabut canalitzar la seva indignació mitjançant el compromís, l'organització i l'acció. Ha guanyat moltes batalles i ha aconseguit molts objectius, sent un exemple del plaer de lluitar, sacrificar-se i veure com es van donant petites passes endavant, sempre en defensa dels més febles, els animals.

A l'Aïda sempre li faig broma, i li dic que a vegades, donada la repercussió mediàtica que ha anat adquirint els últims anys, és més fàcil veure-la a la televisió i escoltar-la a la ràdio que veure-la en persona. Li dic en broma, perquè quan li demano veure'ns sempre em troba un raconet per seure a xerrar, comentar les nostres coses i explicar-nos com la liarem els propers mesos.

AÏDA, COM HO TENS?

Article relacionat: La protesta d'avui

El llarg camí cap a l'abolició

Era l'any 2008 quan es creava la plataforma PROU amb la finalitat d'abolir les corrides de toros. La intenció era tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular. Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma, i un cop finalitzat aquest termini, presentar-les al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya). L'objectiu era modificar la Llei de protecció animal, concretament el seu article 6.

Recordo el dia que, en solitari, anava a la Sala Auditori del Parlament per fer-me constar com a fedatari, i per tant ser autoritzat a recollir signatures. Era el moment d'organitzar-se. Vaig demanar ajuda a tots els meus coneguts amb certa sensibilitat per tal de fer xarxa. Em vaig posar en contacte amb la Gina, el Miki, el Toni, el Black Coffee, el Tot Natural, el Namasté, els companys d'Incasòl, ma mare, el meu pare, la gent d'ICV, el Carlitos, la Laura, l'Eriong... Anava als bars on hi havia gent jove, a les llars d'avis, a les tendes,.. i els hi demanava una signatura que sempre arribava. Amb l'ajuda de tothom en vaig aconseguir un miler, que vaig entregar amb molta satisfacció a la seu de SOS Racisme. Aquella era la meva aportació i la de la meva ciutat per intentar acabar amb aquest espectacle espantós. 

 

I va arribar el debat d'admissió a tràmit, i el vam superar. Molts nervis, molta pressió, molta feina a l'esquena. El lobby taurí feia la seva feina i pressionava per aconseguir que la ILP no tirés endavant. No ho van aconseguir i vam guanyar la votació. Aquell dia, laborable, estava amb el cul a l'oficina, però el meu cap i el meu cor estaven al Parlament, i es respiraven nervis, molts nervis. Finalment vam guanyar la votació i el nostre país donava un pas més en el llarg camí cap a la fi del patiment d'animals innocents.

Érem feliços. Ho havíem aconseguit.

Avui, 25 de setembre de 2011, la Monumental ha estat una vegada més tortura i patiment. Però ha estat l'últim. I ara, després d'anys d'indignació, compromís i organització, toca celebrar-ho. I tant que ho celebrarem!

Trenquem una llança. NO al Toro de la Vega.

Avui és dimarts 13. Segons diuen els supersticiosos que és un dia de mala sort. A mi, de moment, a part d’oblidar-me el gorro de natació al vestuari, no m’ha passat res desagradable. Però per Afligido, el toro escollit per ser el desgraciat protagonista de les festes tradicionals del Toro de la Vega a Tordesillas, ha estat el seu últim dia.

En què consisteixen aquestes festes? El Toro de la Vega és un torneig entre homes (a peu o a cavall) i toro. Evidentment, com sol passar en aquests tipus esdeveniments, el guanyador sempre és l’home. Segons expliquen, aquesta tradició es remunta al segle XIV, i pel què sembla, els ciutadans d’aquest forat fosc de la província de Valladolid, continuen presos d’aquell segle. Totes les administracions, ja siguin del PSOE o del PP, han recolzat unes festes que l’any 1980 es van convertir en Festa d’interès turístic d’Espanya. Cert.

Tot i així, més enllà d’aquest indret d’Espanya sí hi ha hagut evolució, i any rere any arriben centenars de persones amb la sana voluntat de protestar contra aquest sagnant espectacle. Cada any són més. I cada any hi ha més pressió mediàtica i de ciutadans de tots els racons de l’estat que demanen prohibir el Toro de la Vega. Les campanyes a la xarxa es multipliquen. Avui, per exemple, hashtags com #TorodelaVega o #Noaltorodelavega són trendic topics, i altres com #rompeunalanza també han tingut ressò. 

El treball constant  de les organitzacions animalistes, juntament amb el suport de la ciutadania, serà probablement qui ens faci arribar a aconseguir aquest objectiu. No oblidem mai que el grau de desenvolupament d’una societat està directament  relacionat amb el seu grau de respecte envers els animals. Ens posem a prova, de nou.

Si ens hi posem, ho aconseguirem. No oblideu que a Sant Boi vam aconseguir prohibir els circs amb animals salvatges, que a Catalunya hem prohibit les corrides de toros, i ara, acabarem amb el Toro de la Vega. Ja veureu.

Articles relacionats:

Iniciativa Legislativa Popular per tal d'abolir les corrides de toros. Campanya que vaig dur a terme a Sant Boi.

Corrides toros i correbous. Reflexió tranquil·la.

Va per ells, que pateixen.

La protesta d’avui (fotografies de les protestes davant el Circo Americano a Sant Boi).

Més enllaços sobre Drets dels Animals

Alternatives al sacrifici d'animals: voluntat i sensibilitat

No puc fer més que alarmar-me, o entristir-me profundament, al veure com una bona part de la classe política simplifica les solucions a determinats problemes d'una manera tan escandalosa. Casos com el de la caça de senglars amb arcs i fletxes, l'extermini de coloms o el sacrifici de gossos així ho demostren. No hi ha dret.

I dic que no hi ha dret perquè crec que determinats polítics haurien de tenir l’obligació moral i la capacitat suficient per donar un exemple d’ètica i humanitat aplicant tècniques de control més humanitàries i més intel·ligents. I alternatives n'hi ha. Llegiu: 

  

SOBREPOBLACIÓ DE PORCS SENGLARS

La Generalitat va fer pública la intenció d'autoritzar la caça amb arcs i fletxes a fi de reduir la superpoblació de porcs senglars al Parc de Collserola.

Tal i com explica Carme Méndez presidenta de l'Associació en Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) en declaracions a lamalla.cat “s'ha de descartar el sacrifici dels porcs senglars capturats a Collserola en el marc de la campanya de control de la seva població, i aplicar com a alternativa mètodes d'esterilització que només suposin la pèrdua de la capacitat de reproducció, no la capacitat de copulació dels animals. O sigui, es tractaria de facilitar que els porcs senglars mantinguin els seus rituals d'aparellament, però sense possibilitat que les femelles puguin quedar prenyades, cosa que s'aconseguiria a través de la pràctica veterinària. És més positiva la captura en viu que no pas la matança amb mètodes medievals que impliquen una mort lenta i cruel, com és l'ús de l'arc i les fletxes, però matar aquests animals no comporta la regulació de la població a mitjà i llarg termini", assegura Méndez, qui afegeix que les batudes que es duen a terme regularment han demostrat fins ara la seva "ineficàcia". 

Ós bru al Pirineu: carta per a l'esperança

El passat 30 de gener es publicava al diari ARA aquesta carta enviada pels nens i nenes de la classe dels Pirineus de l'Escola Serralavella d'Ullastrell:

 

Volem l'ós bru al Pirineu

Som els nens i les nenes de la classe dels Pirineus, de segon curs a l'escola la Serralavella d'Ullastrell. Amb aquest nom hem après moltes coses sobre la flora i la fauna del nostres país. Fa uns dies, veient un vídeo, vam saber que l'ós bru està en perill d'extinció i nosaltres som favorables a la reintroducció de l'ós al Pirineu perquè ens agraden molt els animals. El Pirineu és un lloc fantàstic on l'ós bru pot viure i contribuir a la seva conservació, i no es coneix cap cas en què aquest ós hagi mort cap persona: només són perillosos quan se senten amenaçats. A més, sempre n'hi ha hagut perquè és el seu hàbitat. Es tracta d'un animal que només menja un 80% d'herba i un 20% de carn. Per tot això ens agradaria que es fes un esforç perquè hi haguessin més óssos al Pirineu.

I jo, que visc de l'esperança, aquell diumenge vaig anar a dormir més tranquil. Moltes gràcies :)

Corrides de toros i correbous. Reflexió tranquil·la.

L'any 2010 serà sempre recordat, quant al respecte pels drets dels animals, com l'any en que es van abolir les corrides de toros a Catalunya.

Després d'anys de lluita, d'anys de sensibilització per part d'animalistes i ecologistes, després de mesos iniciant i portant a terme la Iniciativa Legislativa Popular recollint milers i milers de signatures, arribava la qüestió al Parlament, on després d'un dur, inquietant i emocionant debat arribava el moment dolç, moment en que s'acabava finalment amb un espectacle tan vergonyós i lamentable com són les corrides de toros. L'any 2012 ja no se'n faran a Catalunya. Això va ser gràcies al vot favorable de 32 dels 48 diputats de CiU, 3 dels 37 diputats del PSC, dels 21 (tots) d'ERC i els 12 (tots) d'ICV-EUiA.

Els últims dies però, s'ha produït una nova notícia, en aquest cas negativa. El Parlament ha regulat (no blindat, com diuen alguns erròniament) els tradicionals correbous. No cal dir que el bous embolats, amb foc, els bous capllaçats, amb cordes, o el bou a l'aigua són modalitats on el maltracte animal és evident i, per tant, fa entrar en contradicció a CiU i ERC, partits que han prioritzat els seus interessos electorals desaprofitant una oportunitat històrica per eradicar dues formes de maltracte animal al nostre país. L'únic partit que s'ha basat estrictament en el maltracte animal per decantar-se a una i altra votació per prohibir tan les corrides de toros com dels correbous ha estat ICV.

Ara bé, cal valorar positivament (tot i que s'ha produït de manera indirecta) fins i tot la regulació dels correbous (no blindatge, repeteixo), ja que normalment la regulació és el pas previ a la prohibició. La caça de la guineu al Regne Unit n'és un exemple.

Per últim, m'agradaria agrair de nou a tots aquelles i aquelles que em vareu ajudar a recollir aquelles més de 1000 signatures a Sant Boi: la Gina, el Carlos, el Toni, la Laura, al Black Coffee, al Tot Natural... i a tots aquells que formen part del grup al facebook Sant Boi amb els animals.

Per cert, m'agradaria acabar amb una molt bona notícia: la Comissió Informativa de Territori i Ciutadania ha aprovat per unanimitat la modificació de l'ordenança municipal reguladora de l'ús del domini públic al terme municipal de Sant Boi de Llobregat que en cap cas admetrà l’exhibició d’animals salvatges en circs o en altres activitats.

 Encara però, hi ha molt per fer, i per tant: la lluita continua.

Heinrich Himmler, un nazi que consideró cruel una corrida de toros

Heinrich Himmler, Comandante General de las SS nazis, quién gestionó la masacre de millones de judíos, gitanos, homosexuales, comunistas, enfermos mentales y polacos, en el momento de visitar España en octubre de 1940, tuvo la oportunidad de asistir a un espectáculo que le pareció cruel: una corrida de toros en las Ventas.

Acabem amb aquesta bogeria

ART

CULTURA

TRADICIÓ

I els partits què pensen del drets dels animals? Comprovem-ho.

S'apropen les eleccions al Parlament de Catalunya i els partits polítics comencen a posar en marxa la seva maquinària electoral. Alguns d'ells han posat en marxa webs amb la intenció d'obrir el seu programa a les propostes de la ciutadania. M'he proposat fer un repàs de quina és la posició de cadascun dels partits quant a diferents temes relacionats amb el respecte als drets dels animals, com per exemple, els circs amb animals salvatges, les corrides de toros i els correbous. Tres clàssics.

Primer, abans d'entrar a aquestes webs posem-nos en situació. Què ha passat fins ara?

CIRCS AMB ANIMALS

La possibilitat de prohibir l'establiment de circs amb animals salvatges ha estat un continu al llarg dels últims dos anys. Tots els partits polítics s'han sumat a aquesta iniciativa a diferents localitats, a iniciativa però, de partits com ERC o ICV-EUiA. Hi ha hagut casos desafortunats com el de Sabadell on el PSC hi va votar en contra impedint que prosperés la iniciativa.

CORRIDES DE TOROS

Aquest està sent el tema estrella de la temporada després de la ILP presentada per la Plataforma PROU gràcies a les més de 180.000 signatures (més de mil a Sant Boi) recollides a tot el territori català. La posició dels diferents partits ha estat i serà la següent:

PP i Ciutadans: A favor de les corrides de toros. Han intentat contaminar el debat amb temes identitaris.

PSC: Va demanar, en un acte de covardia política, el vot secret al Parlament, on van donar llibertat de vot als seus parlamentaris. La gran majoria d'ells van votar a favor de les corrides, seguint l'exemple del gran defensor de les corrides al Parlament: el diputat del PSC David Pérez, gran aficionat a gaudir d'aquest espectacle. Han manifestat que el grup parlamentari socialista votarà en bloc en contra de la prohibició de les corrides de toros. Trist, però real. Si ets socialista i estàs en contra de les corrides pots manifestar-te donant suport al següent manifest. A la nostra ciutat van votar en contra de declarar Sant Boi ciutat antitaurina. Tingueu en compte que segons una enquesta de La Vanguardia el 43% dels votants socialistes estan a favor de prohibir les corrides de toros. Si ets un d'ells mou-te.

CiU: Convergència i Unió va donar llibertat de vot als seus parlamentaris. És difícil saber-ho, ja que el vot va ser secret, però s'entén que més de la meitat dels diputats convergents van votar a favor de la prohibició. Ara, tot està a les seves mans. A la futura votació no hi haurà vot secret i sabrem noms i cognoms de qui i què va votar cadascun d'ells. L'ambigüitat a la que ens tenen acostumats no serà possible.

ERC i ICV: A favor de la prohibició. Els dos s'han mostrat clars i contundents en aquest sentit.

CORREBOUS

Atents.

PP, PSC i ERC es van posar d'acord per aprovar una proposició de llei presentada per CiU per tal de blindar els correbous. CiU i ERC tenen presència a molts ajuntaments de les Terres de l'Ebre. A Sant Boi, per exemple, ERC va votar en contra dels correbous, a diferència del que ha fet el seu partit al Parlament de Catalunya. Una postura gens coherent quant al respecte pels drets dels animals, però sí quant als interessos electorals. Una llàstima.

ICV: l'únic partit coherent en aquest sentit. S'ha mostrat en contra tant dels correbous com de les corrides de toros.

I ara... QUÈ diuen els partits? Veiem.

A la web del candidat Joan Herrera d'Iniciativa per Catalunya Verds, als punts 25 i 26 de l'apartat Economia i Ecologia trobem el següent:

25: Afrontar fermament i decidida la prohibició de l’ús d'animals en espectacles i festes populars que impliquin degradació, sofriment, tortura o mort de l’animal.

26: Afrontar decididament la problemàtica dels animals de producció, vetllant pel seu benestar en les granges i centres de cria intensiva, eradicant els mètodes cruels i reforçant les mesures inspectores i de vigilància, controlant el seu transport en bones condicions i el seu sacrifici de manera indolora i d'acord a la normativa; tot això, promovent-ne la cria extensiva.

A la web del candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós trobem un seguit de propostes molt generals. Cap d'elles fa referència al tema en qüestió. Si sou simpatitzants d'aquest partit podeu fer arribar els vostres suggeriments des d'aquesta mateixa pàgina.

Convergència i Unió, i el seu candidat Artur Mas també han obert un procés participatiu per l'elaboració del programa. Tot i així no he sabut veure res en relació als animals. Una llàstima. Tot i així teniu un espai per fer arribar les vostres propostes.

El PSC i el seu candidat José Montilla, proclamat avui mateix, encara no tenen una web d'aquest tipus. Si ets partidari dels drets dels animals i a més simpatitzant del PSC, en primer lloc et desitjo bona sort, i segonament t'animo a canviar de dalt a baix el teu partit en aquest àmbit. Repeteixo, bona sort.

Si ets del PP o de Ciutadans no hauràs arribat a llegir fins aquí, així que no m'esforço més. Bona nit i feu pressió!

PD: Tan bon punt es vagin concretant les propostes dels diferents partits polítics de cara a les eleccions del novembre les anirem valorant al grup "Sant Boi amb els animals" del Facebook.

AVATAR en 3D

Acabo d'arribar del cine. Avui, de pura casualitat, hem vist Avatar en 3D i, haig de reconèixer, que m'ha emocionat.

Jo, com sempre, navegava en el meu món paral·lel, i no he pogut evitar relacionar el patiment dels nadius de Pandora davant els colonitzadors desgraciats amb el d'altres pobles nadius del nostre planeta que han patit situacions similars al llarg de la història de la humanitat.

M'imagino aquells pobles que vivien en total harmonia amb el seu entorn, que respectaven la natura i la feien seva, que agraïen tot allò que els hi oferia la natura. Tots aquells pobles, que tenien la seva manera de viure, d'organitzar-se, foren esborrats del mapa per aquells que buscaven or, terres, dones, esclaus, o qualsevol prova de lo nefast, avariciós, i fastigós que pot arribar a ser un ésser humà. I és que no som més que un producte del patiment, no hem fet res mes que banyar la nostra història en sang i dolor. Hem anat, i continuem, destrossant sense descans el planeta del qual ens creiem propietaris. Talem boscos; esclavitzem i torturem animals per pur divertiment, per vestir o per menjar-nos-els; contaminem el sòl, l'aire; provoquem l'extinció d'espècies...

I el que trobo escandalós és que precisament tot allò que hem generat i que ens ha portat a aquesta situació patètica és precisament el que hem definit com a progrés. Em pregunto quin tipus de progrés és el que hem anat acumulant al llarg de segles d'existència de l'ésser humà, un progrés que ens ha allunyat cada cop més d'allò més desitjable que pot tenir una societat: viure en pau i harmonia amb sí mateixa i amb el seu entorn. Abans ho teníem. Quina merda de progrés. Els animals ho han conservat i perfeccionat amb el temps, per això són superiors i més evolucionats que nosaltres. L'evolució de les espècies la podem mesurar de diferents maneres, jo us ofereixo aquesta.

Avui, potser, estem començant el camí del canvi. Avui, potser, ens toca ser protagonistes d'un punt d'inflexió entre el desastre i la dignitat. Avui, potser, se m'ha anat el cap.

Però avui, segur, continuaré anant per on vaig, perquè sé que no només vaig pel camí correcte, sinó que vaig per l'únic camí que ens queda. N'estic segur.

I ara, me'n vaig al llit. Tot i que no m'agradaria adormir-me i... deixar de ser un Na'vi.

Va per ells, que pateixen.

Demà és el dia. Demà s'admetrà, o no, a tràmit el contingut de la Iniciativa Legislativa Popular per tal de prohibir els toros a Catalunya. Ha estat un procés llarg que ha requerit d'una molt bona organització i d'un gran esforç.

Per mi, passi el que passi, seran moments que recordaré sempre. Recordaré quan vaig anar al Parlament de Catalunya a fer-me constar com a fedatari (persona autoritzada per recollir signatures a favor de la ILP), recordaré l'entusiasme amb el que vaig sortir al carrer a demanar signatures, recordaré l'entusiasme de la gent al tenir l'oportunitat de poder signar i ajudar a recollir aquestes signatures. Ara que el debat està a tots els mitjans de comunicació, molts de nosaltres ens sentim partícips d'haver-lo provocat. Només ens resta esperar que tot acabi com ha d'acabar: prohibint un espectacle tant lamentable com són els toros.

El que em pregunto a dia d'avui és si hi ha algun motiu perquè no prosperi la ILP. Els arguments en contra de la prohibició són ridículs:

- Hi ha qui diu que aquesta prohibició només és una manera més de buscar l'enfrontament entre Catalunya i Espanya. NO. Els toros són tan catalans com espanyols. I us puc garantir que tant jo com la majoria de les 1000 signatures que vam recollir al meu poble eren de gent que tenia clar que el que es busca és la prohibició de la mort, no de buscar un enfrontament entre catalans i espanyols. La Plataforma PROU va estat formada per persones de diverses ideologies.

- Hi ha qui diu que la prohibició dels toros afecta la llibertat personal. Ja que la decisió d'anar als toros és una opció personal, i que a aquell que no li interessin que no hi vagi. Evidentment, el centre del debat és el toro i el seu patiment; no la diversió de l'espectador. El que volem prohibir és la tortura i el maltractament públic d'un animal, no que una tercera persona pugui divertir-se veient la mort i el patiment d'un animal.

- Hi ha qui diu que la mort de l'animal a les corrides és heroica i honesta i compara “la suposada superioritat moral” dels antitaurins amb el nazisme. Sense paraules. Demà hi haurà al Parlament més mtjans de comunicació que mai, mitjans nacionals, estrangers, tots ells perquè volen ser partícips d'un moment històric, moment en que els catalans donarem una lliçó de democràcia participativa i farem el nostre país una mica més digne. I si no surt bé, la lluita continua. Tot el meu esforç va per ells, que PATEIXEN.

13D sí, però també 15D.

El 13 de desembre serà un dia important pel nostre país. Milers de persones tindran l'oportunitat d'opinar si els hi està bé la independència o no. Aquesta consulta no és vinculant, però no deixa de ser positiva en un país on no estem acostumats a ser consultats directament sobre cap tema més enllà de les eleccions cada 4 anys... per escollir uns representants que decidiran per nosaltres. Així doncs, valoro com a fet positiu qualsevol consulta, sigui la consulta sobiranista del 13D com la consulta sobre quin tipus de Diagonal volen els ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Barcelona.

El 13D és, per tant, una data important per la democràcia participativa; però també ho és el 15D. El 15 de desembre els nostres parlamentaris hauran de pronunciar-se sobre el contingut de la Iniciativa Legislativa Popular, procés democràtic i participatiu que va sorgir de la societat civil i que va recollir quasi 200000 signatures, per tal d'abolir les curses de braus a Catalunya.

Aquestes més o menys 200000 signatures són comparables amb les més o menys 200000 persones que donaran el seu vot a la consulta del 13 de desembre. Si prospera la ILP tindrem conseqüències plausibles; la consulta sobiranista és simbòlica, no em motiva tant.

Vostè vol viure en un país democràtic, sensible amb el patiment dels animals, i per tant, lliure d'espectacles lamentables com les curses de braus? Sí. No.

També estaria bé oi? En parlem el 16.

Sant Boi lliure de circs amb animals salvatges

Ahir al Ple de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat tant l'Aïda Gascón (AnimaNaturalis) com jo vam compartir un moment important. Després d'un llarg, dur i interessant procés generat fa mesos pràcticament del no-res, vèiem com el ple votava a favor de declarar Sant Boi lliure de circs amb animals salvatges, dignificant una mica més la nostra vila i posant-nos al nivell de ciutats capdavanteres en aquest sentit com és la ciutat de Barcelona. El text de la moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds era la següent:

Atès els nombrosos estudis científics que demostren que els animals són éssers dotats de sensibilitat, no només física sinó també psíquica.

Atès que tots els animals, siguin de l'espècie que siguin, tenen dret a ser respectats, no han de ser víctimes de maltractament, esforços desmesurats o espectacles violents ni han de ser subjectes a actes cruels que els impliquin patiment físic o psicològic o causar-los estats d'ansietat o de por.

Atès que els animals han de rebre el tracte que, atenent a les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar, i que en els circs aquests solen viure en condicions de captivitat allotjats i transportats a llargues distàncies en remolcs de camions que no poden satisfer les seves necessitats físiques i socials més bàsiques.

Atès que entre els animals que s'exhibeixen als circs hi figuren animals salvatges que, encara que hagin nascut en captivitat mantenen els seus instints naturals i el procés d'aprenentatge de comportaments antinaturals per a la seva espècie es fa a través de la violència.

Atès que el manteniment d'animals salvatges en circs no contribueix ni aporta un benefici per a la conservació de les espècies.

Atès que les administracions locals també han de afavorir i potenciar les conductes cíviques i de respecte de la ciutadania cap al nostre entorn natural.

Atès que el respecte al medi ambient i a la natura també comporta el respecte a aquells éssers amb els que compartim el planeta Terra.

Atès que els circs amb animals salvatges no ofereixen una educació mediambiental apropiada i promouen una visió tergiversada i falsa dels animals, resultant fins i tot antieducatiu per als infants, que és el públic majoritari d'aquests espectacles.

Atès que diversos ajuntaments de tot l'Estat i un creixent nombre de països de tot el món han prohibit l'actuació d'espectacles amb animals als seus territoris.

Atès que la presència d'animals salvatges a la via pública pot suposar un risc per a la salut pública per la possible transmissió de malalties.

Atès que els animals salvatges poden ser potencialment molt perillosos i existeixen nombrosos casos d'animals que han escapat de les instal·lacions d'un circ i han causat greus danys materials i personals.

El Grup Municipal ICV-EUiA, proposa al Ple municipal l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Sant Boi amb els principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no causar patiment als animals.

SEGON.- Declarar que aquest Ajuntament és contrari a l'exhibició d'animals salvatges en circs o en altres activitats que es trobin de manera permanent o temporal al nostre municipi, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores d'aquests animals.

TERCER.- Adaptar les ordenances municipals per tal de no permetre l'entrada ni la instal·lació a Sant Boi d'animals salvatges de circs, encara que aquests no participin en l'espectacle, com a forma de garantir la seguretat ciutadana de possibles escapades.

QUART .- Introduir els compromisos d'aquesta declaració a les ordenances municipals que corresponguin.

CINQUÈ .- Demanar al Parlament de Catalunya que s'introdueixin modificacions a la Llei de protecció dels animals en el sentit apuntat en aquesta moció.

SISÈ .- Notificar aquest acord a la AnimaNaturalis, Asociación Nacional de Defensa de los Animales, Asociación Animalista Libera, Fundación para la Adopción, Apadrinamiento y Defensa de los Animales, a la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i al Govern de la Generalitat.

L'esforç ha valgut la pena, oi? Continuem.

La història de la Beth, una gossa desgraciada.

Tot era com sempre, un dia festiu passejant per la muntanya, seguint el sender que ens havia de portar al cim del Montfalgars. Com sempre l'Eriong i jo circulàvem amb tota tranquil·litat, trencant en solitari el silenci de la muntanya parlant de les nostres coses... fins que vam escoltar un tret. Els nostres eterns acompanyants... un grup de caçadors de batuda.

Entre nosaltres poc més que salutacions fredes fruit de la nostra bona educació. Vam fer el cim i també una bona migdiada, només interrompuda per uns núvols sospitosos que ens farien accelerar el nostre retorn a Rocabruna.

Tot feia preveure una tornada en solitari ja que els caçadors semblaven haver marxat, provocant un desitjat silenci i una encara més desitjada tranquil·litat enmig del bosc. El somni de tot senderista. Però quan tot just començàvem a descendir els 1608 metres del Montfalgars una gossa lletja, lenta, bruta i coixa va sortir entre els arbustos, movent la cua mostrant senyal de sorpresa i alegria.

Era una gossa de caça que segurament, fruit de la seva vellesa, no havia pogut seguir el ritme dels altres gossos. Es trobava sola al cim de la muntanya, abandonada, coixa, esperant que tornés el seu amo enmig d'una tarda de possible tempesta. Ens acompanyà lentament uns quants quilòmetres, amb la llengua fora però il·lusionada per no estar sola sota aquell cel que s'enfosquia ràpidament.

Preocupat pel tema, vaig mirar la placa que portava sota el coll i vam trucar als tres números de mòbil que hi havia inscrits. Contestà un home, que semblava estar dinant amb molta gent, rient, festejant segurament la bona cacera. “Sou els nois d'abans oi? Que ens hem trobat abans!!”, deia mig rient el desgraciat. Em va fer unes quantes preguntes sobre la gossa, com si no sabés ni tan sols quin dels seus gossos havia perdut.

Una hora més tard, després d'ajudar a aquella gossa a moure's camí avall, arribà el caçador amb el seu jeep. “Com es diu?” “Es diu Beth”, em va dir. “Et dec alguna cosa?”. “No pas”, vaig contestar. Aquella gossa va pujar al jeep, amb aquella cara entristida. Era una gossa desgraciada amb un amo desgraciat. “Estava sola o amb algun altre gos?”, ens va preguntar. Increïble.

La Beth va marxar. Sempre la consideraré més meva que no pas d'aquell desgraciat. Perquè li vam donar més en aquelles dues hores que ell en tota la seva vida. M'hi jugo el que vulgueu.

La protesta d'avui

Avui uns quants santboians i santboianes hem secundat una protesta convocada per AnimaNaturalis davant del Circo Americano al nostre poble.

Tal i com establia AnimaNaturalis al comunicat de premsa «Amb aquesta protesta volem demanar a l'Ajuntament de Sant Boi que consideri la possibilitat de prohibir aquest tipus de circs, que maltracten als animals en diversos entrenaments i funcions, i els obliguen a viure una vida precària en un estat de captiveri extrem» «A Barcelona, Blanes, Sitges o a Lleida ja no se'ls permet l'entrada des de fa anys, i volem que municipis com Sant Boi es tornin més respectuosos amb els animals».

Després de la protesta he tingut la oportunitat de parlar breument amb l'Alcalde Jaume Bosch i l'he explicat el motiu de la protesta. Esperem que es mostri receptiu en un futur i accepti una Ordenança Municipal que prohibeixi finalment els circs amb animals a Sant Boi.

Amb la protesta d'avui només reclamàvem posar el nostre poble en el lloc que es mereix. I així continuarà sent. Les coses pinten bé.

Ecologismo y consumo de carne

La generación de energía, el transporte o la deforestación son objetivo frecuente de movimientos y partidos ecologistas por ser los principales causantes de emisión de CO2 a la atmósfera. Es una información cierta; pero incompleta. ¿Por que no se cita con tanta frecuencia el consumo de carne? ¿Incomoda?

Según un informe publicado por la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) el sector ganadero genera un 18% más de CO2 que el sector transporte, siendo pues, el segundo causante de emisión gases de efecto invernadero. Éste, a la vez, es causante del calentamiento del planeta, la degradación de las tierras, la contaminación atmosférica y del agua, y la pérdida de biodiversidad.

La ganadería hoy utiliza el 30% de la superfície terrestre del planeta y ocupa un 33% de toda la superficie cultivable para producir forraje. La tala de bosques es frecuente para convertir ese mismo suelo en tierras de pastoreo y los terrenos áridos se degradan por la compactación del suelo provocado por el exceso de pastoreo.

La actividad ganadera además tiene un fuerte impacto en los escasos recursos hídricos. El ganado contribuye 10 veces más a la contaminación del agua en comparación a la contaminación del hombre.

Así pues, dejando de lado los motivos animalistas que podrían motivar el dejar de consumir carne, éste debería disminuirse al máximo.

Los verdaderos ecologistas deberían concienciarse y tener en cuenta los peligros que comporta para el medio ambiente el consumo excesivo de carne.

ILP per prohibició de les corrides de toros.

Hola companys/es, amics, amigues... No sé si ja esteu informats del tema de la Iniciativa Legislativa Popular per tal d'abolir les corrides de toros. Us faré un petit resum. 

Fa uns mesos es va crear la plataforma Prou http://www.prou.cat per tal de incentivar la prohibició de les corrides de toros. Això s'ha traduït en una Iniciativa Legislativa Popular. Aquesta consisteix en que la ciutadania, mitjançant la recollida de signatures podrà proposar una modificació a la Llei de protecció animal, concretament al seu article 6, on s'especifica com a excepció la possibilitat de realitzar corrides de toros. Fins ara sempre havia fracassat perquè determinats grups polítics no trobaven bé la prohibició del tradicional Correbous a alguns dels pobles on ells governaven (especialment CiU a Terres de l'Ebre). Aquest cop aquest tema no s'ha tocat i continuarà com a excepció. En canvi, sí es prohibirien les corrides de toros. És a dir, en aquest cas aquesta iniciativa legislativa té molts punts per prosperar. El passat dijous vaig anar al Parlament a jurar davant la llei, i em vaig registrar com a Fedatari. El Fedatari ve a ser un "autoritzat a recollir signatures". Per tal que això arribi al Parlament calen 50.000 signatures. Tenint en compte que només quant a Fedataris ja som 880 no serà gens difícil aconseguir tal fita. Tot i així, el que es vol és anar amb el màxim de signatures possibles per tal de pressionar més els nostres parlamentaris. Tenim 4 mesos per aconseguir-ho. Totes les persones que estigueu disposades a col·laborar si us plau contacteu amb mi i us facilitaré els plecs per signar. També disposeu d'alguns punts fixos per tal de fer-ho. Podeu contactar amb mi escrivint a nicafirst@msn.com És un esforç que val la pena. No és una recollida de signatures simbòlica. Aquest cas és diferent. Una abraçada a tots/es. Reenvieu aquest correu si és possible. Us adjunto informació i un parell d'articles que es van publicar en el seu moment: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Parlamento/catalan/admite/tramite/iniciativa/popular/prohibir/corridas/toros/elpepusoc/20081111elpepusoc_7/Tes http://www.abc.es/20081112/toros-toros/cataluna-reabre-ofensiva-antitaurina-20081112.html

Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA

Benvolgut Josep,

En primer lloc volia demanar-te disculpes pel retard en la contesta que les vacances d'estiu han provocat que hagi estat més llarg del raonable i en segon lloc agrair-te el teu interès pel medi ambient i la protecció dels animals al nostre municipi.

Pel que fa a la primera qüestió que planteges, sobre els espectacles amb animals als circs que s'han instal·lat a la nostra ciutat, actualment s'estan seguin els criteris de la Llei de protecció dels animals del Parlament de Catalunya que permet animals salvatges en captivitat als circs amb certes mesures de control. Aquesta Llei encara no ha estat desenvolupada reglamentàriament però com tu ben dius hi ha Ajuntaments com el de Barcelona o el de Lleida que han anat més enllà i han elaborat Ordenances Municipals que prohibeixen els espectacles amb animals salvatges als circs, sobretot després de les protestes de diverses organitzacions ecologistes en aquestes ciutats.

A la nostra ciutat encara són poques les veus que com la teva s'atreveixen a manifestar-se en contra d'aquesta situació, però des del grup Municipal d'ICV-EUiA entenen que el futur del nostre entorn més immediat i per tant del nostre planeta passa per la defensa de totes les formes de vida. Pesem que la societat s'ha de plantejar com a objectiu la defensa dels animals amb dret a viure d'acord amb les seves característiques biològiques i actuar contra aquelles persones que els agredeixen.

Per tant fem nostra la teva proposta i l'elevarem al govern municipal del qual formem part per poder avançar en l'estat actual d'aquesta qüestió i encaminar-la cap el que s'ha fet a les ciutat esmentades en el sentit de prohibir aquests espectacles amb animals. Entenem que això no vol dir prohibir la presència de circs a la nostra ciutat sinó optar per la presència d'aquells circs que potenciïn la seva vessant cultural amb projectes de petit o mitjà format que fomentin el respecte cap els animals.

En relació a les qüestions planejades per possibles caceres hem traslladat al responsable polític de l'àmbit medi ambient del govern municipal per tal que s'interessi sobre aquestes.

Restem a la teva disposició per qualsevol informació addicional que puguis necessitar o qualsevol altre qüestió que vulguis adreçar-nos.

Una salutació,

Miguel Ángel Merino Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA

El Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural respon

Sr Puigdengolas

Li agraeixo molt l'escrit que m'adreça sobre uns temes que també afecten, i molt, la meva consciència o sensibilitat. Hi ha una normativa sobre l'espectacle amb animals que afecta els circs i que prohibeix el tracte vexatori ( entès des de l'ús de la violència fins a posar-los en situacion de ridícul o desnaturalitzadores) que s'aplica a Sant Boi com en altres poblacions. No tenim cap capacitat per a impedir que el circ tingui o no animals engabiats i, com diu vostè, obligats a una feina equiparable a l'esclavatge, en tot cas tenim l'obligació de vetllar pel compliment de la normativa i de les condicions de salubritat. La cacera està totalment prohibida en tot el terme municipal, tant és així que quan els pagesos han volgut contenir alguna plaga al parc agrari hem hagut de fer uns permisos especials de cacera per alguna especie en concret i, a més, hem suggerit altres alternatives no cinegètiques. He comunicat a la policia local el tema que vostè em denuncia de trets a la vall de Santa Bàrbara, més que caçadors sembla que són altres activitats com el tir al blanc ( antigament havia hagut un camp de tir i després un paintball) que tampoc està permès. Estic pendent de l'informe que em facin arribar els responsables policials.

Agraint-li altre cop la seva comunicació resto plenament a la seva disposició.

Josep M Cervelló

Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural Ajuntament de Sant Boi de Llobregat