Sant Boi Municipi per la Independència? Explicació de vot

La moció presentada pel Grup Municipal de CiU ha estat rebutjada amb el vot en contra de PSC, PP i PxC. ICV-EUiA ens hem abstingut i jo mateix he fet l'explicació de vot. Aquí la teniu:  

En primer lloc agrair l’oportunitat de tractar avui aquest debat tan interessant, que em consta que ja s’ha produït altres vegades en aquest plenari. El nostre posicionament al respecte és ja prou conegut.

M’imagino que la percepció que tenen del nostre partit o de la nostra coalició els membres de l’associació que promou avui la moció, és que no som un partit o coalició independentista, i ho dic perquè m’imagino que aquest és el motiu pel qual, per exemple, no vam ser convidats al debat sobre la independència del passat 15 de desembre a Cal Ninyo, i m’imagino també que sí consideren Convergència Democràtica de Catalunya un partit independentista, ja que aquest sí va ser convidat al debat. En aquest cas no vam tenir l’oportunitat de defensar el nostre posicionament com a formació política, cosa que avui sí tindrem l’oportunitat de fer. Per tant, vagi per endavant el nostre agraïment.

Oportunitat que sí vam tenir, i en aquest cas jo mateix, dies abans de la consulta popular del 20 de juny de 2010, també a Cal Ninyo, on vaig plantejar el mateix que els hi plantejaré ara.

Nosaltres, el PSUC primer i ICV després, hem mantingut sempre la reivindicació del dret a l’autodeterminació en els nostres programes i en el nostre ideari polític. De fet, fa temps que venim definint ICV com a punt de trobada de federals, confederals i independentistes. Les persones adherides, amigues, simpatitzants i votants d’Iniciativa vivim el nostre sentiment de reivindicació nacional, en els seus diferents graus d’ambició, d’una manera tranquil·la i assenyada, cosa que no passa, tot sigui dit, ni entre els diferents partits de caire independentista ni el sí d’aquests mateixos partits.

I ho vivim amb tranquil·litat, com deia, perquè canalitzem les nostres aspiracions nacionals reivindicant la defensa del dret a l’autodeterminació i a decidir com volem articular la nostra societat. Entenem però, que la moció avui presentada va molt més enllà. No em negaran vostès que no resultaria un pèl artificial declarar la nostra ciutat “Municipi per la independència” sense saber l’opinió dels nostres ciutadans i ciutadanes al respecte, o tenint com a referència el resultat de la consulta popular realitzada el 20 de juny de 2010, en la qual alguns membres del nostre partit, com jo mateix, vam tenir el plaer i l'orgull de participar.

El què no deixa de sorprendre’ns és aquest independentisme de CiU, que viu còmodament entre la gavina i l’estelada. O l’apropament d’alguns partits independentistes que viatgen en el sentit contrari a les seves sigles, com l'ERC d'Oriol Junqueras i Alfred Bosch, flirtejant i oferint-se a CiU en un front nacional que oblida el contingut profundament conservador de les polítiques del govern d’Artur Mas que estem patint al nostre país, i encara amb més intensitat i duresa a la nostra comarca.

La nostra proposta nacional és molt clara, volem ser el punt de trobada i confluència de la gent catalanista i d’esquerres. Volem defensar un catalanisme popular, d’esquerres, alternatiu al catalanisme conservador de CiU, i la reivindicació ferma i decidida del dret de Catalunya a l’autodeterminació.

Deixeu-me recordar, abans d'acabar, les paraules de Joan Comorera, secretari general del PSUC, l’any 1942, a Mèxic: “En la qüestió nacional, el nostre principi essencial és el dret inalienable dels pobles a exercir lliurement l’autodeterminació, a constituir-se en estats separats, independents. Aquest principi l’hem mantingut abans, el sostenim avui, el sostindrem demà. Carles Pi i Sunyer ho sap, malgrat vulgui fer creure als babaus que nosaltres en lluitar pel restabliment de la legalitat estatutària ens oposem que Catalunya vagi més lluny. Mai hem dit semblant cosa. Mai la direm”

Entenem que aquest plantejament polític, que com poden veure conservem des de fa tants anys, no coincideix amb el contingut de la moció avui presentada, i d'aquí neix el sentit del nostre vot. Moltes gràcies.

Combatent el feixisme, també al Parlament

Els últims dies hem pogut veure als mitjans de comunicació com PxC participava de la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound.

El Grup Parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat vuit preguntes adreçades al Departament d'Interior. Les preguntes són les següents:

Té coneixement el Govern de la possible obertura a Catalunya, en concret a la ciutat de Barcelona, d’un Centre social d’orientació feixista anomenat “Militia”, presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”?

Té o tenia coneixement el Govern d’una possible visita a Catalunya prevista per inaugurar el Centre Militia, de Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”?

Té o tenia coneixement el Govern d’una possible visita a Catalunya, prevista per inaugurar el Centre Militia, de Gabriele Andolfini, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”?

Té coneixement el Govern de les possibles relacions de col·laboració entre els grups feixistes italians Blocco Studanesco i Guardia d’Honor de Mussolini amb el partit Plataforma per Catalunya?

Considera el Govern que la creació del centre social d’orientació feixista Militia, amb presumptes vinculacions a grups violents italians, compliria la legislació vigent?

Quines mesures ha adoptat el Departament d’Interior per vigilar si la creació del centre social Militia compleix la legislació vigent?

Quines mesures preveu adoptar el Departament d’Interior en cas que amb motiu de la inauguració del centre social Militia visitin Catalunya dirigents de grups violents i feixistes?

Té coneixement el Govern de si la inauguració del Centre Militia ha estat anul·lada definitivament o simplement ajornada?

SOS Racisme també va fer una petició a fiscalia perquè vigilés si les activitats de Militia podien ser delictives.

A ICV ho tenim clar. Ni un pas enrere.

Plataforma per Catalunya (PxC) es presenta a Sant Boi

El passat 28 de novembre el partit xenòfob i dretà per excel·lència, la Plataforma per Catalunya (PxC), va aconseguir 1027 vots (3,10%) a la nostra ciutat. Tenint en compte la forta divisió de la dreta i l'inconvenient de ser una força política extraparlamentària, es poden considerar uns excel·lents resultats i molt esperançadors de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig.

El passat 20 de desembre Sant Boi va tenir el desgraciat honor de ser l'indret on es van reunir uns quants delegats locals del partit del Baix Llobregat, comarca on tal i com ells esmenten en un dels seus comunicats el partit s'ha situat “com a 7ª força política a la comarca superant amb escreix el partit de Joan Laporta i no gaire lluny de formacions com Esquerra o C's”.

La histèrica Pilar Rahola també fou antisistema. Què fort oi?

Al número 986 d'El Triangle es publicava un article sobre la tertuliana cridanera i columnista de 'La Vanguardia', Pilar Rahola, amb una informació curiosa que desconeixia però que no deixa de ser graciosa.

Curiosament, aquesta senyora que es dedica contínuament a castigar des del seu pedestal mediàtic a ICV i als moviments socials alternatius, va ser en el seu moment una jove antisistema. Rahola es movia aleshores en els cercles anarquistes, al costat de les Joventuts Llibertàries i dels intents de reconstruir la llegendària CNT. Les joventuts llibertàries eren la branca jove de l'anarcosindicalisme, fundada el 1934. En molts aspectes, els seus membres se sentien més a prop de l'extremista FAI que no pas dels dirigents més possibilistes de la CNT. 

Déu ni do doncs, el viatge ideològic que ha fet la senyora Rahola, quan ara es dedica a escriure llibres biogràfics de polítics dretans com Artur Mas o escrivint articles com “¡Hasta las narices!” atacant a aquellos que hace dos días aún gritaban aquello de “yo también soy antisistema!”. Y los que aún lo piensan, ¡algunos con carnet de diputado”, fent clara al·lusió als diputats d'ICV. Diputats com Joan Boada, diputat gironí d'ICV que durant la jornada de vaga general estava on havia d'estar, al costat dels treballadors i treballadores manifestant-se als carrers de Girona. 

La histèrica Pilar Rahola, una política frustrada i fracassada, odiada per molts per les seves males formes, va ser castigada per la ciutadania quan es va erigir com a candidata pel PI (Partit per la Independència) per Barcelona a les eleccions municipals del 1999, aconseguint un meravellós 0.96 per cent dels vots.

I és que tal com diuen a El Triangle els ciutadans hem pagat car el fracàs absolut de Pilar Rahola com a dirigent política.

Jo quan veig la histèrica canvio de canal.

Debatent amb el Pau, amb aigua.

Ara farà uns 24 anys que el Pau i jo compartíem classe de preescolar al Rafael Casanovas, fins fa no gaire vam compartir barri, Marianao, i fa res, la passada setmana, vam compartir taula en un debat a Cal Ninyo.

Es fa estrany substituir la taula d'un bar per una taula amb micròfons i un públic silenciós amagat sota la foscor. És molt més divertit xerrar mentre bevem una garrafa de vi durant la carxofada que xerrar bevent aigua amb un moderador. O no?

Més enllà de les bromes s'ha de dir que el debat va ser prou interessant. El tema donava de sí i la meva posició potser era la que donava una mica més de joc. Tenint en compte l'absència de Ciutadans, PP i PSC sense la nostra presència de debat n'hi hagués hagut poc. La paraula “federalisme” sempre crea polèmica en cercles independentistes, entre els quals, tot sigui dit, sempre m'he sentit còmode.

L'anècdota divertida es va produir després de comentar al de Reagrupament que la independència no tenia perquè ser la solució a res, i que el meu model distava molt del d'aquells que defensen un exèrcit o uns serveis secrets propis pel nostre país. Al acabar el debat, en el moment que em vaig apropar per donar-li la mà, em diu: “que sàpigues que a Cuba també hi ha exèrcit i tenen serveis secrets”. “Jo també sóc crític amb Cuba, eh? Què et penses?”, li vaig dir. Sense comentaris. 

Al final del debat però, tot va tornar al seu lloc, i després d'acomiadar-nos de la taula, el moderador, els micros, i el públic, vam acabar al bar i al restaurant, fent birres i sopant mentre xerràvem de política i de les nostres coses amb la també grata companyia del Txarli, un altre clàssic. Això no ho canviarà mai ningú.

20:29, sona Set Nou d'Acid Folk i sona la pluja.

La protesta d'avui

Avui uns quants santboians i santboianes hem secundat una protesta convocada per AnimaNaturalis davant del Circo Americano al nostre poble.

Tal i com establia AnimaNaturalis al comunicat de premsa «Amb aquesta protesta volem demanar a l'Ajuntament de Sant Boi que consideri la possibilitat de prohibir aquest tipus de circs, que maltracten als animals en diversos entrenaments i funcions, i els obliguen a viure una vida precària en un estat de captiveri extrem» «A Barcelona, Blanes, Sitges o a Lleida ja no se'ls permet l'entrada des de fa anys, i volem que municipis com Sant Boi es tornin més respectuosos amb els animals».

Després de la protesta he tingut la oportunitat de parlar breument amb l'Alcalde Jaume Bosch i l'he explicat el motiu de la protesta. Esperem que es mostri receptiu en un futur i accepti una Ordenança Municipal que prohibeixi finalment els circs amb animals a Sant Boi.

Amb la protesta d'avui només reclamàvem posar el nostre poble en el lloc que es mereix. I així continuarà sent. Les coses pinten bé.