Drets Humans a Cuba

No voldria deixar passar l'oportunitat de criticar durament un règim autoritari, dictatorial i cruel com el cubà després dels fets lamentables ocorreguts aquests últims dies. Espero que ningú posi en dubte la meva posició basant-se en arguments infantils i residuals d'una Guerra Freda que ja no és ni tornarà a ser.

I és que no sóc un individu influenciat per la màfia cubana de Miami, ni tampoc sóc qui fa el joc als mitjans de comunicació imperialistes nord-americans i europeus. Sóc un jove que se sent profundament d'esquerres i rotundament exigent amb el respecte als drets humans. No em val el bloqueig, no em val el romanticisme de la revolució cubana (que sento i comparteixo), no em val res per justificar la vulneració dels drets de cap ésser humà.

Orlando Zapata era un dels més de 200 reclusos cubans presos per opinar, presos després de judicis sense cap garantia judicial. Condemnat per desacatament, desordre públic, resistència, desobediència... 36 anys de presó.

Recordo alguns detalls per si algú encara té dubtes. Els presos cubans, és a dir, els presos comuns i els mercenaris de l'imperi, viuen de tres en tres en cel·les d'1,5 metres d'ample i 2,5 de llarg; veuen aigua sense potabilitzar; i poden gaudir de la visita dels seus familiars durant un màxim de dues hores cada 6-8 setmanes. Aquesta informació ens arriba per vies alternatives, ja que des dels informes negatius d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Creu Roja durant les visites a les presons l'any 1988 aquestes no s'han tornat a produir.

No nego les desgràcies provocades pel bloqueig, però tampoc nego la crueltat i l'egoisme d'un règim de buròcrates benestants que estan molt lluny d'aquells valors que van fer possible la revolució cubana, revolució que encara celebro i admiro.

I si se'm permet, m'agradaria acabar l'article animant a tots els mitjans de comunicació que dediquin el mateix esforç que han dedicat aquests dies a condemnar la vulneració dels drets humans a Cuba a condemnar aquelles que es produeixen a Aràbia Saudita, Marroc, Estats Units, Colòmbia, Afganistan, Espanya, Mèxic, Xina, Sudan...

I ja fa molt d'aquell viatge, i Cuba no millora, segueix igual... o pitjor.