Jesucristo
- fue un ejemplo de solidaridad con los más pobres,
- sacrificó su vida por los demás,
- fue crucificado por representar una amenaza para el imperio romano,
- renegaba de la clase opulenta,
- estaba al lado de los más desfavorecidos,
- luchó por los derechos humanos,
- defendió a las mujeres, aún siendo prostitutas o impuras...
¿Jesucristo, si realmente existió, fue de izquierdas?
Ahir al Ple de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat tant l'Aïda Gascón (AnimaNaturalis) com jo vam compartir un moment important. Després d'un llarg, dur i interessant procés generat fa mesos pràcticament del no-res, vèiem com el ple votava a favor de declarar Sant Boi lliure de circs amb animals salvatges, dignificant una mica més la nostra vila i posant-nos al nivell de ciutats capdavanteres en aquest sentit com és la ciutat de Barcelona. El text de la moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds era la següent:
Atès els nombrosos estudis científics que demostren que els animals són éssers dotats de sensibilitat, no només física sinó també psíquica.
Atès que tots els animals, siguin de l'espècie que siguin, tenen dret a ser respectats, no han de ser víctimes de maltractament, esforços desmesurats o espectacles violents ni han de ser subjectes a actes cruels que els impliquin patiment físic o psicològic o causar-los estats d'ansietat o de por.
Atès que els animals han de rebre el tracte que, atenent a les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar, i que en els circs aquests solen viure en condicions de captivitat allotjats i transportats a llargues distàncies en remolcs de camions que no poden satisfer les seves necessitats físiques i socials més bàsiques.
Atès que entre els animals que s'exhibeixen als circs hi figuren animals salvatges que, encara que hagin nascut en captivitat mantenen els seus instints naturals i el procés d'aprenentatge de comportaments antinaturals per a la seva espècie es fa a través de la violència.
Atès que el manteniment d'animals salvatges en circs no contribueix ni aporta un benefici per a la conservació de les espècies.
Atès que les administracions locals també han de afavorir i potenciar les conductes cíviques i de respecte de la ciutadania cap al nostre entorn natural.
Atès que el respecte al medi ambient i a la natura també comporta el respecte a aquells éssers amb els que compartim el planeta Terra.
Atès que els circs amb animals salvatges no ofereixen una educació mediambiental apropiada i promouen una visió tergiversada i falsa dels animals, resultant fins i tot antieducatiu per als infants, que és el públic majoritari d'aquests espectacles.
Atès que diversos ajuntaments de tot l'Estat i un creixent nombre de països de tot el món han prohibit l'actuació d'espectacles amb animals als seus territoris.
Atès que la presència d'animals salvatges a la via pública pot suposar un risc per a la salut pública per la possible transmissió de malalties.
Atès que els animals salvatges poden ser potencialment molt perillosos i existeixen nombrosos casos d'animals que han escapat de les instal·lacions d'un circ i han causat greus danys materials i personals.
El Grup Municipal ICV-EUiA, proposa al Ple municipal l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Sant Boi amb els principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no causar patiment als animals.
SEGON.- Declarar que aquest Ajuntament és contrari a l'exhibició d'animals salvatges en circs o en altres activitats que es trobin de manera permanent o temporal al nostre municipi, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores d'aquests animals.
TERCER.- Adaptar les ordenances municipals per tal de no permetre l'entrada ni la instal·lació a Sant Boi d'animals salvatges de circs, encara que aquests no participin en l'espectacle, com a forma de garantir la seguretat ciutadana de possibles escapades.
QUART .- Introduir els compromisos d'aquesta declaració a les ordenances municipals que corresponguin.
CINQUÈ .- Demanar al Parlament de Catalunya que s'introdueixin modificacions a la Llei de protecció dels animals en el sentit apuntat en aquesta moció.
SISÈ .- Notificar aquest acord a la AnimaNaturalis, Asociación Nacional de Defensa de los Animales, Asociación Animalista Libera, Fundación para la Adopción, Apadrinamiento y Defensa de los Animales, a la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i al Govern de la Generalitat.
L'esforç ha valgut la pena, oi? Continuem.
Per aquelles persones que es considerin antiavortistes que puguin llegir aquest bloc m'agradaria convidar-los a fer una senzilla reflexió.
Durant la primera legislatura del PP (1996-2000), la dreta espanyola va governar en minoria amb el suport al Congrés de Diputats de Convergència i Unió. Durant la segona legislatura (2000-2004) el Partit Popular va gaudir d'una còmode majoria absoluta. En cap de les dues legislatures es va prohibir l'avortament. Durant el mandat de 8 anys de José María Aznar es van donar a l'Estat espanyol més de 500.000 avortaments.
Avui és la dreta espanyola i la dreta catalana (no oblidem que Unió Democràtica de Catalunya es defineix com a partit d'inspiració democratacristiana) qui alimenta aquesta marxes.
Sense entrar a jutjar el motiu de la marxa, i sense discutir la legitimitat dels qui la convoquen, crec que tots podríem coincidir en que estem parlant d'oportunisme polític i d'un exercici d'hipocresia increïble.
Abans de tot, m'agradaria sincerar-me, i confessar que aquest no és un tema que domini ni molt menys, però per motius que són estrictament personals estic contemplant amb un cert desencant la fusió de caixes d'estalvi que s'està produint els darrers dies.
Sé que les caixes no són l'aliat del ciutadà humil, que no regalen res, que ens discriminen com ens discriminaria qualsevol altre empresa privada, que paguen malament als nous empleats, que viuen dels nostres diners, etc. Però tot això no implica que vegi amb bons ulls el procés actual de fusions d'entitats que no comportarà cap benefici ni per les mateixes entitats, ni pels seus treballadors, ni pels seus usuaris.
Segons dades facilitades pels mateixos protagonistes de la fusió de Caixa Manlleu, Girona, Sabadell i Terrassa, encara sense materialitzar-se definitivament, aquesta provocaria més de 500 acomiadaments (un “excedent” d'un 12 per cent com diuen ells) i el tancament de 200 oficines a tot el territori. Evidentment, aquestes dades no són realistes, i el nombre d'acomiadaments (ells parlen de prejubilacions i reubicacions) acabarà sent molt més elevat.
A part d'aquest punt dramàtic sense cap tipus d'explicació possible en plena crisi, cal tenir en compte el valor sentimental que tenen aquestes caixes en el seu territori, arrelades no només per la seva denominació sinó també per la seva obra social; obra social que amb el pas del temps també es veurà reduïda.
En fi, tal i com comentava a l'encapçalament de l'escrit, aquest no és un tema sobre el que m'atreveixi a profunditzar, però sí és cert que tot plegat em provoca un cert sentiment de desconfiança. No m'agrada.
El pasado sábado asistí a la tertulia sobre la “La teta asustada”, película y tertulia que tuvimos el gusto de compartir con la directora Claudia Llosa. No seré yo quién repita los elogios, más que justificados, que ha recibido de todo aquél que haya tenido la oportunidad de ver semejante obra maestra. Me sumo a cualquier elogio.
Durante la tertulia hubo una intervención de una espectadora que me hizo recordar ciertas experiencias, y me hizo alejarme por un momento del hilo conductor de la tertulia. La intervención recordaba una escena de la película en la que una burguesa peruana menospreciaba de manera cruel a la protagonista, una muchacha de las clases populares peruanas, indígena; y la comparaba con su experiencia en Guatemala, país dónde escenas semejantes se producían continuamente. La comparación me pareció acertada, y me provocó la evasión hacia un pasado no muy lejano, en la que tuve la suerte o la desgracia de compartir momentos parecidos.
La oligarquía guatemalteca, a día de hoy, continúa menospreciando y maltratando la comunidad indígena, apartándola del protagonismo que debería merecer ésta, teniendo en cuenta que conforma más de la mitad de la población guatemalteca.
Recuerdo escenas en restaurantes, bibliotecas, calles, autobuses, mercados, bares... en las que ladinos menospreciaban y maltrataban indígenas de la manera más cruel y cobarde posible. No fueron pocas las veces que entablé discusión con varias de estas personas recriminándoles tal comportamiento, y recordándoles cuales eran los orígenes de su país y cuál era el origen de su posición injustamente ventajosa en relación a la población indígena.
Tras recordar esos lamentables momentos, que se escapan de cualquier lógica y que se escapan de cualquier planteamiento basado en la igualdad de todos los seres humanos, volví a “La teta asustada”. Qué grande eres Claudia... me hiciste sentir simple ante la complejidad de tu película. Me queda mucho camino que recorrer en el arte de saber leer e interpretar una película, películas como la tuya.
Se me fue la cabeza pensando en Guatemala. De nuevo.
Tot era com sempre, un dia festiu passejant per la muntanya, seguint el sender que ens havia de portar al cim del Montfalgars. Com sempre l'Eriong i jo circulàvem amb tota tranquil·litat, trencant en solitari el silenci de la muntanya parlant de les nostres coses... fins que vam escoltar un tret. Els nostres eterns acompanyants... un grup de caçadors de batuda.
Entre nosaltres poc més que salutacions fredes fruit de la nostra bona educació. Vam fer el cim i també una bona migdiada, només interrompuda per uns núvols sospitosos que ens farien accelerar el nostre retorn a Rocabruna.
Tot feia preveure una tornada en solitari ja que els caçadors semblaven haver marxat, provocant un desitjat silenci i una encara més desitjada tranquil·litat enmig del bosc. El somni de tot senderista. Però quan tot just començàvem a descendir els 1608 metres del Montfalgars una gossa lletja, lenta, bruta i coixa va sortir entre els arbustos, movent la cua mostrant senyal de sorpresa i alegria.
Era una gossa de caça que segurament, fruit de la seva vellesa, no havia pogut seguir el ritme dels altres gossos. Es trobava sola al cim de la muntanya, abandonada, coixa, esperant que tornés el seu amo enmig d'una tarda de possible tempesta. Ens acompanyà lentament uns quants quilòmetres, amb la llengua fora però il·lusionada per no estar sola sota aquell cel que s'enfosquia ràpidament.
Preocupat pel tema, vaig mirar la placa que portava sota el coll i vam trucar als tres números de mòbil que hi havia inscrits. Contestà un home, que semblava estar dinant amb molta gent, rient, festejant segurament la bona cacera. “Sou els nois d'abans oi? Que ens hem trobat abans!!”, deia mig rient el desgraciat. Em va fer unes quantes preguntes sobre la gossa, com si no sabés ni tan sols quin dels seus gossos havia perdut.
Una hora més tard, després d'ajudar a aquella gossa a moure's camí avall, arribà el caçador amb el seu jeep. “Com es diu?” “Es diu Beth”, em va dir. “Et dec alguna cosa?”. “No pas”, vaig contestar. Aquella gossa va pujar al jeep, amb aquella cara entristida. Era una gossa desgraciada amb un amo desgraciat. “Estava sola o amb algun altre gos?”, ens va preguntar. Increïble.
La Beth va marxar. Sempre la consideraré més meva que no pas d'aquell desgraciat. Perquè li vam donar més en aquelles dues hores que ell en tota la seva vida. M'hi jugo el que vulgueu.
Avui uns quants santboians i santboianes hem secundat una protesta convocada per AnimaNaturalis davant del Circo Americano al nostre poble.
Tal i com establia AnimaNaturalis al comunicat de premsa «Amb aquesta protesta volem demanar a l'Ajuntament de Sant Boi que consideri la possibilitat de prohibir aquest tipus de circs, que maltracten als animals en diversos entrenaments i funcions, i els obliguen a viure una vida precària en un estat de captiveri extrem» «A Barcelona, Blanes, Sitges o a Lleida ja no se'ls permet l'entrada des de fa anys, i volem que municipis com Sant Boi es tornin més respectuosos amb els animals».
Després de la protesta he tingut la oportunitat de parlar breument amb l'Alcalde Jaume Bosch i l'he explicat el motiu de la protesta. Esperem que es mostri receptiu en un futur i accepti una Ordenança Municipal que prohibeixi finalment els circs amb animals a Sant Boi.
Amb la protesta d'avui només reclamàvem posar el nostre poble en el lloc que es mereix. I així continuarà sent. Les coses pinten bé.
La generación de energía, el transporte o la deforestación son objetivo frecuente de movimientos y partidos ecologistas por ser los principales causantes de emisión de CO2 a la atmósfera. Es una información cierta; pero incompleta. ¿Por que no se cita con tanta frecuencia el consumo de carne? ¿Incomoda?
Según un informe publicado por la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) el sector ganadero genera un 18% más de CO2 que el sector transporte, siendo pues, el segundo causante de emisión gases de efecto invernadero. Éste, a la vez, es causante del calentamiento del planeta, la degradación de las tierras, la contaminación atmosférica y del agua, y la pérdida de biodiversidad.
La ganadería hoy utiliza el 30% de la superfície terrestre del planeta y ocupa un 33% de toda la superficie cultivable para producir forraje. La tala de bosques es frecuente para convertir ese mismo suelo en tierras de pastoreo y los terrenos áridos se degradan por la compactación del suelo provocado por el exceso de pastoreo.
La actividad ganadera además tiene un fuerte impacto en los escasos recursos hídricos. El ganado contribuye 10 veces más a la contaminación del agua en comparación a la contaminación del hombre.
Así pues, dejando de lado los motivos animalistas que podrían motivar el dejar de consumir carne, éste debería disminuirse al máximo.
Los verdaderos ecologistas deberían concienciarse y tener en cuenta los peligros que comporta para el medio ambiente el consumo excesivo de carne.
La gràcia de la qüestió radica no només en la complexitat de la resposta, sinó que tant una opció com l'altre tenen partidaris i detractors que provenen de diferents sectors de l'esquerra catalana. Per tant, el posicionament davant una o altre opció és més complicat, ja que no consisteix exclusivament en situar-se, com en molts altres temes, en un dels dos vessants ideològics antagònics.
Així doncs, la solució a aquest problema (perquè ho és) ha requerit d'una profunda reflexió i debat per part de diferents moviments socials, partits, sindicats, etc. Aquest debat, però, no ha servit per derivar les diferents conclusions en solucions polítiques i/o legals que sí s'han donat en altres països més avançats que el nostre. I ara, davant la publicació d'unes fotografies que mostren una realitat que fa anys que es dóna, la societat, que funciona a cops d'alarmisme, reclama una solució ràpida que els polítics fa anys que haurien d'haver aplicat.
Segurament és aquesta complexitat la que em fa posicionar-me lleugerament al marge de la posició majoritària, que no única, que defensa el partit en el que milito. I és que no puc concebre la regulació de la prostitució com una solució a res.
Considerar la prostitució un treball, i per tant ser objecte de regulació, em sembla el primer error. En qualsevol tertúlia de cafè sobre el tema, com si servís d'argument de no sé què, és inevitable sentir la famosa frase: “la prostitució és la feina més antiga que existeix”. Tal i com s'ha pronunciat la ONU la prostitució no pot ser mai considerada com a treball. No té garantida el mínim de dignitat i les mínimes condicions de treball per ser considerada com a tal.
Defensar el dret de la dona a exercir voluntàriament la prostitució em sembla contradictori amb la defensa de la tan desitjada igualtat entre home i dona. I és que el fenomen de la prostitució radica especialment en la desigualtat, en el masclisme que encara forma part de la columna vertebral d'aquesta societat. És veritat que la prostitució està protagonitzada per homes, dones i transsexuals; però això no evita enfocar el problema majoritàriament des del punt de vista de la dona, que és la que copsa quasi la totalitat de l'oferta. Tenint en compte això podem entendre que el “desig sexual incontenible” només existeix pel sexe masculí? Les dones no tenen aquest problema? És realment un desig sexual incontenible o és un desig de control, de poder, d'abús (...)? En casos puntuals de malaltia potser caldria un psicòleg, no la submissió d'una dona. No podem fer legal que un home pagui i senti el que no ha de sentir per tenir una dona submisa al llit. Això no és defensar un dret, és defensar una esclavitud. Una esclavitud, que encara que pugui arribar a ser consentida, no deixa de ser una esclavitud i un exemple de desigualtat.
És aquesta la raó per la qual, a mesura que avancen els països en matèria d'igualtat entre homes i dones, les dones autòctones abandonen progressivament la prostitució sent substituïdes per dones immigrades. L'esquerra ha d'optar a garantir opcions laborals a aquestes dones i a acabar amb els negocis que es nodreixen de l'esclavitud d'aquestes.
L'esquerra ha de parlar exclusivament de dignitat humana i de respecte per les dones. Que hi hagi diners o parets pel mig no ajuda a dignificar ni a respectar les dones.
Per cert, quants pares desitjarien o acceptarien com a expectativa laboral de les seves filles exercir la prostitució?
La prostitució és la cara més lamentable del sistema patriarcal. IGUALTAT.
Albert Anglada al punt àlgid de la seva interpretació. Foto: Laura Sánchez Martos.Les diferències socials no van desaparèixer amb la democràcia; les diferències socials continuen existint i conviuen perfectament amb un capitalisme ben assentat que sembla inqüestionable.
M'ha tocat viure a una societat on el dret a gaudir d'un habitatge digne no existeix, on hi ha qui pot desforestar una hectàrea de bosc per fer-se una casa i hi ha qui no pot arribar a donar ni tan sols l'entrada d'un pis o pagar un lloguer. Visc a una societat on un immigrant forçat per les circumstàncies arriba, treballa, paga els seus impostos, però no pot votar, convertint-se en un ciutadà de segona. Una societat on hi ha nens que van a escoles bressol i hi ha que no. On hi ha avis que poden anar a una residència, i hi ha que no.
Les diferències socials existeixen i existiran mentre et limitis a observar i opinar en privat. Mou-te, hi ha moltes causes per les que lluitar. Busca la teva.
