03 d’octubre 2007

Descansa en pau


Demà serà un día diferent. Demà no et veuré esperant a que jo marxi per treballar, ni tan sols et veuré caminant pel passadís, ni et veuré asseguda al balcó, ni fent puntes de coixí, ni t'acomiadaré quan vagis a missa com tan t'agradava a resar per tothom menys per tu. Ja mai veure els ciris que posaves perquè anessin bé els meus viatges, i els meus examens, ni et veuré venir a donar-me aquells 5 euros setmanals que em donaves amb tanta il.lusió i que mai van faltar. Ara la teva habitació queda buida i em fa por mirar dins, perquè ja no hi ets. Els objectes ja no tenen sentit i l'espai queda buit.
T'he vist malament durant aquests últims dies, has patit i potser no t'ho mereixies però si et mereixes que existeixi tot allò en el que tu creies. Si tu no vas al cel no hi anirà ningú, perquè conec poques persones com tu que no saben fer el mal. Bondat iaia, això era el que tu has tingut tota la teva vida i és suficient per saber que tinc molt per aprendre. Que l'objectiu és ser com tu... bona persona. Allà on estiguis estaràs bé perquè tu sempre havies somniat tornar a veure el meu avi... sé que això és el que més desitjaves. Si això és així segur que ets ara mateix la persona més felíç del món. I jo només puc fer que eixugar-me les llàgrimes i somriure. T'estimo iaia... m'agradaria tornar-te a veure. Descansa en pau.

2 comentaris:

Gina ha dit...

Cosinet.., he desaparegut en xarxa! però tornaré, ja veuràs com si.

Era per dir-te una cosa..
marxo a un camp de treball de fotoperiodime a Bòsnia Hercegovina a l'Agost!

Aviam si ens veiem i t'explico, tinc més novetats.

Un petó cosinet!

Laura ha dit...

Ups Nica...
Nunca había leído algo así.
Yo soy tan y tan egoísta que no me resignaría a decir que echo de menos a alguien que se ha ido...solamente le diría que vuelva, lo pediría con el corazón en la mano, con mis la más grande de las esperanzas, no le desearía un buen viaje, simplemente le pediría que no se fuera...

En fin, me he hecho un fotolog y he venido a visitarte.

Un saludo y que te sea leve...

Por cierto, tengo que preguntarte de que trabajas, yo también quiero un trabajo que me permita viajar y viajar..

¡Salúdame a Eri!

:)

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger