No m'importa res, però m'ha picat una medusa.

Arriba l'estiu i milers de nosaltres ens dirigim en bandada cap a la costa a gaudir de les nostres platges. Sol, aigua, tovallola, xiringuito, sol, cervesa, tovallola, aigua...

Molts de nosaltres però, no sabem que avui potser ens amargaran el dia aquests animals transparents i gelatinosos que suren sobre l'aigua amb uns tentacles capaços de treure'ns llàgrimes de dolor. Resulta que el canvi climàtic, aquell que hem ignorat, aquell que exageren els eco-histèrics, provoca l'augment d'aquests animals que ens fan fàstic. La contaminació, l'escalfament de l'aigua i la disminució del cabal dels rius que han de formar la barrera d'aigua dolça al litoral fan de la costa un lloc idoni per la reproducció de les meduses.

L'altre dia, a més, vaig riure d'aquell diputat europeu, en Raül Romeva perquè perdia el temps amb temes tan poc importants com la sobrepesca de la tonyina al mar Mediterrani. I ara resulta que la sobrepesca d'aquesta, del peix espasa o de les tortugues, depredadors de meduses, és un dels motius del meu bany frustrat.

Crec que hauré de fer un pensament, i començar a veure les coses d'una altra manera. Potser sí compensa fer un esforç.