Gitanos

Gitanos a Saintes Marie de la Mer

Avui, 8 d’abril, és el Dia Internacional del Poble Gitano. Per pura casualitat, i després de dues setmanes de lectura al bus i el metro, he llegit la última pàgina de “Los Gitanos” de Angus Fraser. Haig de reconèixer que fins fa poc era un total desconeixedor de tot el que envoltava aquest poble. Ara ja tinc una lleugera idea.

El que em sorprèn més és precisament aquest desconeixement, i més quan des de petit he conviscut (sempre de manera distant) amb població gitana. Era freqüent veure gitanes al meu carrer venent flors, alls, roba... o veure’ls tocant el “organillo” davant de la finestra de la meva habitació. Recordo perfectament el soroll de les monedes llançades des de les finestres dels veïns del meu carrer al tocar el terra de la vorera i la rapidesa dels nens a l'hora de recollir-les. Però ni tan sols em va picar la curiositat per saber gaire més. Resulta, que ni tan sols coneixia el seu origen (crec que també algú erròniament m’havia explicat que venien d’Egipte...), ni les grans disparitats entre els diferents grups d’aquesta ètnia.

Llegint a Angus Fraser m’he assabentat de la terrible història d’aquest poble, una història marcada per la marginalitat i la persecució des del moment que emigraren de la Índia buscant el nomadisme que els ha caracteritzat fins ara. Ja a l’any 1424 a Alemanya hi havia escrits que demostraven la presència del poble gitano a aquelles terres: “Estaban cerca de Ratisbon, y se sucedían unos a otros, algunas veces hasta un número de 30, hombres, mujeres y niños, algunas veces menos. Montaban sus tiendas en los campos, porque no se les permitía permanecer en ciudades, pues astutamente cogían lo que no les pertenecía”.

Durant aquells anys el poble gitano a terres alemanyes era acusat d’espionatge i sovint eren condemnats a l’expulsió. L’any 1439 s’escrivien coses com aquesta: “En esa época, esa ladrona raza de hombres, escoria y basura de varios pueblos, que viven en las fronteras del imperio turco y de Hungría, empezaron a vagar por nuestras provincias con su rey Zindelo, y a fuerza de robar, asaltar y adivinar se ganan la vida con impunidad. Dicen falsamente que son de Egipto y que está obligados por los dioses...” Els seus hàbits i les seves peculiars costums, difícilment assimilables a aquella època foren l’excusa per aplicar sobre el poble gitano una repressió brutal i fora de qualsevol justificació. Segons Mihail Kogalniceanu, un reformador romanès que defensava l’emancipació gitana esmentava: “los seres humanos llevaban cadenas en brazos y piernas, otros cepos de hierro en torno a la frente, y aún otros collares de metal en el cuello. Crueles azotes y otros castigos, tales como la inanición, ser colgado sobre un fuego humeante, la incomunicación, y ser arrojado desnudo a la nieve o a un río helado, tal era el tratamiento que se imponía al desdichado gitano”. Altres solucions durant el nazisme foren també prou originals: “Posteriores resultados de nuestras investigaciones nos han permitido caracterizar a los gitanos como un pueblo de origen etnológico completamente primitivo, cuyo retraso mental lo hace incapaz de una verdadera adaptación social... La cuestión gitana sólo podrá resolverse cuando se reúna junto al grupo principal de individuos gitanos asociales e inútiles de sangre mestiza en grandes campos de trabajos forzados y se los mantenga allí trabajando, y cuando se detenga de una vez por todas la reproducción de dicha población de sangre mestiza”.

Sense paraules.