TANJA. Una holandesa a les FARC?

Els últims dies d'agost, ja al final de la meva estada a Colòmbia, vaig fer honor a la meva més preuada tradició de viatge fent una compra massiva a una llibreria del centre de Bogotà. Un dels llibres que vaig adquirir és TANJA. Una holandesa en la guerrilla colombiana, de León Valencia i Liduine Zumpolle. Alguna coseta havia escoltat sobre l'existència d'aquesta jove que havia abandonat la seva còmode vida a Holanda per endinsar-se en un món tan desconegut i complexe com és la vida combativa a la selva colombiana.

 

Tanja Nijmeijer s'havia mogut des de molt jove en cercles de l'esquerra anticapitalista, i amb una visió pessimista d'una societat que no li permetia desenvolupar la seva mentalitat revolucionària. Finalment, després de visitar el país i establir un seguit de contactes decideix donar el pas definitiu i formar part de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.

L'impacte a les files de la guerrilla fou important. Una noia jove, maca, de parla estrangera, volia afegir-se a la vida duríssima dels combatents del Bloc Oriental de les FARC. Complexe, però Tanja es va adaptar perfectament.

Tanja partia d'una visió romàntica i molt idealitzada de la lluita guerrillera, visió que es va anar deteriorant a mesura que passaven els dies, mesos i anys de convivència a la selva. Tanja però, va cometre un error molt greu al deixar constància per escrit d'aquest sentiment de desencís al seu diari personal. 

 

En un cop de l'exèrcit el campament, aquest va ser completament desmantellat, i el seu diari va anar a parar directament a mans de la intel·ligència militar colombiana. La polèmica estava servida. Tots els mitjans de comunicació van publicar el seu contingut. Tanja al seu diari criticava els comandaments, l'actitud d'algunes de les seves companyes, el masclisme, l'egoisme i l'actitud poc revolucionària de la guerrilla, entre moltes altres coses. La seva vida ara perillava. La seva vida va passar a ser una incògnita.

Tres anys després però, Tanja torna a dir la seva:

"Si el Ejército y el Gobierno de Colombia todavía piensan y tratan de divulgar que estoy aquí secuestrada, les digo que vengan aquí, que vengan a rescatarme. Y nosotros les recibimos con AK47, bazocas, minas, morteros, con todo (...) Soy una guerrillera de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia y seguiré siendo guerrillera hasta vencer o hasta morir. En eso no hay vuelta atrás. Estoy orgullosa de ser guerrillera"

No cal dir que les FARC ja fa anys que van deixar de ser el què eren dècades abans, una guerrilla revolucionària amb voluntat d'alliberar el seu poble d'un règim opressor i tant terrorista com ho són ells ara. Tanja ha estat víctima de l'estupidesa i poca cosa més. Això sí, la seva història no deixa de ser atractiva, curiosa i sorprenent.