Fa uns tres anys vaig
decidir fer-me soci de l'associació animalista AnimaNaturalis. Havia
pogut comprovar que era una organització molt dinàmica, amb uns
principis molt potents i amb una manera d'actuar molt moderna.
AnimaNaturalis duia a
terme campanyes d'informació molt interessants sobre temes
relacionats amb el respecte als drets dels animals, però n'hi havia
una en especial que encaixava molt amb una de les meves principals
preocupacions al respecte: els circs amb animals salvatges. I
m'inquietava perquè m'havia estat informant sobre la gran crueltat
en el tractament als animals de circ. Tot plegat sota un paraigües
de comprensió social tant sorprenent com indignant.
Conscient que a Sant Boi
estava a punt d'instal·lar-se una vegada més el Circo Americano, em
vaig posar en contacte amb Aïda Gascón i vam començar a liar-la.
Vam convocar una concentració davant del circ, vam crear un correu
electrònic dirigit a l'alcalde que es va reenviar centenars de
vegades, i vam proposar presentar una moció al Ple demanant la seva
prohibició. Dies després, asseguts al Ple, véiem prosperar en
directe la moció presentada pel Grup Municipal d'ICV-EUiA. Mesos
després la prohibició es fixava a les ordenances municipals. Mai
més podrien instal·lar-se circs amb animals salvatges a Sant Boi.
El mateix procés es va repetir a altres ciutats.
A aquella concentració
vaig conèixer a la que ja considero una amiga, l'Aïda, una noia
incansable, que sempre va amunt i avall per liar-la en benefici dels
animals. Bé te la pots trobar a Terres de l'Ebre protestant contra
els correbous, a Pamplona contra les corrides de toros, a Tordesillas
(Valladolid) contra el Toro de la Vega, a Barcelona contra els abrics
de pell o promovent una dieta vegana, a Sant Boi contra els circs amb
animals, a l'AnimalADDA a un xiringuito, a un acte electoral com a
candidata del PACMA... No para mai.
Ella em va ensenyar els
“garitos” vegans com el CAT Bar o el GOPAL, amb unes hamburgueses
increïbles. I també va deixar la militància d'ICV perplexa amb
l'hummus que ens va portar un dia a una festa al local. Encara ho
recordem.
L'Aïda és una persona
que ha sabut canalitzar la seva indignació mitjançant el compromís,
l'organització i l'acció. Ha guanyat moltes batalles i ha
aconseguit molts objectius, sent un exemple del plaer de lluitar,
sacrificar-se i veure com es van donant petites passes endavant,
sempre en defensa dels més febles, els animals.
A l'Aïda sempre li faig
broma, i li dic que a vegades, donada la repercussió mediàtica que
ha anat adquirint els últims anys, és més fàcil veure-la a la
televisió i escoltar-la a la ràdio que veure-la en persona. Li dic
en broma, perquè quan li demano veure'ns sempre em troba un raconet
per seure a xerrar, comentar les nostres coses i explicar-nos com la
liarem els propers mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada