09 de novembre 2011

Aïda Gascón. Tot un exemple.

Fa uns tres anys vaig decidir fer-me soci de l'associació animalista AnimaNaturalis. Havia pogut comprovar que era una organització molt dinàmica, amb uns principis molt potents i amb una manera d'actuar molt moderna.
AnimaNaturalis duia a terme campanyes d'informació molt interessants sobre temes relacionats amb el respecte als drets dels animals, però n'hi havia una en especial que encaixava molt amb una de les meves principals preocupacions al respecte: els circs amb animals salvatges. I m'inquietava perquè m'havia estat informant sobre la gran crueltat en el tractament als animals de circ. Tot plegat sota un paraigües de comprensió social tant sorprenent com indignant. 

Conscient que a Sant Boi estava a punt d'instal·lar-se una vegada més el Circo Americano, em vaig posar en contacte amb Aïda Gascón i vam començar a liar-la. Vam convocar una concentració davant del circ, vam crear un correu electrònic dirigit a l'alcalde que es va reenviar centenars de vegades, i vam proposar presentar una moció al Ple demanant la seva prohibició. Dies després, asseguts al Ple, véiem prosperar en directe la moció presentada pel Grup Municipal d'ICV-EUiA. Mesos després la prohibició es fixava a les ordenances municipals. Mai més podrien instal·lar-se circs amb animals salvatges a Sant Boi. El mateix procés es va repetir a altres ciutats.



A aquella concentració vaig conèixer a la que ja considero una amiga, l'Aïda, una noia incansable, que sempre va amunt i avall per liar-la en benefici dels animals. Bé te la pots trobar a Terres de l'Ebre protestant contra els correbous, a Pamplona contra les corrides de toros, a Tordesillas (Valladolid) contra el Toro de la Vega, a Barcelona contra els abrics de pell o promovent una dieta vegana, a Sant Boi contra els circs amb animals, a l'AnimalADDA a un xiringuito, a un acte electoral com a candidata del PACMA... No para mai.
Ella em va ensenyar els “garitos” vegans com el CAT Bar o el GOPAL, amb unes hamburgueses increïbles. I també va deixar la militància d'ICV perplexa amb l'hummus que ens va portar un dia a una festa al local. Encara ho recordem.

L'Aïda és una persona que ha sabut canalitzar la seva indignació mitjançant el compromís, l'organització i l'acció. Ha guanyat moltes batalles i ha aconseguit molts objectius, sent un exemple del plaer de lluitar, sacrificar-se i veure com es van donant petites passes endavant, sempre en defensa dels més febles, els animals.
A l'Aïda sempre li faig broma, i li dic que a vegades, donada la repercussió mediàtica que ha anat adquirint els últims anys, és més fàcil veure-la a la televisió i escoltar-la a la ràdio que veure-la en persona. Li dic en broma, perquè quan li demano veure'ns sempre em troba un raconet per seure a xerrar, comentar les nostres coses i explicar-nos com la liarem els propers mesos.

AÏDA, COM HO TENS?


Article relacionat: La protesta d'avui

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger