Aquests dies els
mitjans de comunicació es fan ressó de la polèmica provocada per la publicació per
part de Wikileaks
de 400.000 documents secrets del Pentàgon, on es recullen centenars
de violacions dels drets humans comeses pels exèrcits invasors dels
Estats Units i la coalició a l'Iraq.
Això ja ho sabíem tots,
no era pas un secret, però ja va bé que s'hagi publicat aquesta informació per si encara quedava algun enganyat que creia que la guerra d'Iraq
s'havia dut a terme per alliberar als iraquians de la dictadura i per
acabar amb el suport del govern de Sadam a Al-Qaida. I és que la
seva democràcia, segons les dades publicades per Wikileaks, s'ha
portat per davant la vida de 109.032 persones, dels quals un 60 per
cent eren civils iraquians. Irakbodycount.org
i icasualties.org van publicar
xifres molt semblants a aquesta.
Les històries aparegudes
a aquests documents són esfereïdores. Pallisses amb antenes de
televisió, filferros i cadenes; descàrregues elèctriques; cremades
amb àcid; abusos sexuals; amputacions...
Les violacions de les
lleis de guerra han estat constants des del moment que s'inicià la
invasió a territori iraquià. La vulneració dels drets humans és
un insult a la democràcia.
Aquells milions i milions
de persones d'arreu del món que vam ocupar el carrer manifestant-nos
en contra d'aquella futura barbàrie sabíem que això passaria.
Teníem la raó i hem d'estar orgullosos d'haver sortit al carrer.
Aquells milions i milions
de persones que vam lluitar per evitar aquesta greu injustícia
teníem clar que la vida d'un iraquià valia exactament igual que la
nostra.
Maleïts. “No en
el meu nom”. Ho recordeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada