L'Ateneu importa, i així
ha quedat demostrat a les jornades de treball organitzades per
l'Associació Amics de l'Ateneu Santboià d'avui, a les quals he
tingut el plaer d'assistir. Érem molts reunits aquest dissabte
assolellat sota el sostre de Cal Ninyo per parlar d'allò que molts
han reconegut que, a vegades, pot fer mandra. No s'ha de desistir,
però.
Del dia d'avui destacaria
algunes coses: 1. Que es pot arribar tard a unes jornades, però si
el presentador de les jornades també ho fa, tot queda més
dissimulat. 2. L'excel·lent exercici de traducció del Vinu. 3. La
increïble paella que ens hem cruspit en família (felicitats
cuiners!). 4. Les xerrades amb la Marta i el Ruben. 5. L'últim glop
de vi que m'ha ofert la Marta. 6. El millor de tot: haver pogut fer
un petit parèntesi electoral, que ja em convenia. Per cert, vota
ICV. I si no em creus, mira't
el programa. Ups! És que no ho puc evitar... ;)
Els apunts que he pres al
llarg de la jornada han estat els següents:
Conferència
“Nous Temps, Nous Models”, a
càrrec de:
SANDY
FITZGERALD (Olivearte
Consulting, Irlanda)
El cas de l'Ateneu és
comú a tota Europa al llarg dels últims 40 anys. No és un cas
aïllat.
Un
dels temes importants serà establir quin és el model de gestió
intern en el futur de l'Ateneu. També la relació amb
l'Administració.
Hem
de saber interpretar allò que ens arriba de fora i saber interpretar
què entenem per “cultura”. A vegades l'Administració
no sap interpretar aquest terme, i hi ha molta diferència entre
el que els diferents col·lectius entenen per cultura i el que entén
l'Administració.
Establir
quins seran els usos de l'espai --> Ja s'ha fet mitjançant el Pla
d'Usos que ha sorgit de la Comissió Ciutadana.
S'han
d'establir uns mecanismes per tal de facilitar la comunicació.
El
concepte de cultura va més enllà de l'art. Ha de recollir allò
relacionat amb la política i la realitat social. La cultura es
tracta de construir el futur, un punt de partida per començar.
La
inversió en aquest tipus d'espais s'ha vist fortament reduïda al
llarg dels últims anys. Tot i ser un espai excel·lent per
participar i crear.
L'Ateneu
no s'ha de valorar tant com un fenomen històric, sinó com una
esperança de futur.
Alguns exemples autogestionats es van donar als anys 60 mitjançant
organitzacions de treballadors que venien a substituir les mancances
que existien al llarg d'aquells anys.
A partir de finals dels anys 90 l'Administració va valorar la
feina que estaven fent aquests centres culturals per millorar la
realitat dels centres urbans. L'administració va començar a
realitzar les mateixes tasques que feien abans aquests centres
culturals. La cultura va començar ha ser utilitzada amb altres
finalitats que van més enllà de les culturals.
PPP -> Només es té en compte allò Públic, allò Privat,
però hem oblidat la gent (People). S'ha escoltat a la gent, però
no se'ls ha deixat decidir.
L'espai ha de ser una oportunitat pels joves però també hi ha
d'haver lloc per exposar l'experiència.
Mapa
de centres culturals independents a l'estat espanyol,
a càrrec de:
JOSE
LUÍS RODRÍGUEZ (investigador
i autor del mapeig info@culturaindependiente.com)
Creador del projecte “Independents Cultural Spaces” a Espanya.
BUSCAR -> Trans Europa Halles i Art Factories
Catalunya
és la CCAA on hi ha més espais culturals independents (33 de 70
espais).
Hi
ha una gran dependència de subvencions públiques.
La gran majoria dels
casos s'usa el lloguer (50%), cessió pública (40%), i altres com
l'ocupació (10%).
La cooperació
entre els ateneus i els ens locals per una cultura del segle XXI, a
càrrec de:
ORIOL
PICAS (Subdirector General
d'Equipaments Culturals de la Generalitat de Catalunya)
BUSCAR
--> Pla d'Equipaments Culturals
Importància
de no només els drets humans sinó també dels drets culturals.
Importància
del context actual de crisi. Cal donar prioritat a les activitats i
serveis culturals amb un clar valor públic. Racionalitzar el mapa
d'equipaments, gestionar amb més eficiència. Actualitzar
l'oferta d'activitats i serveis culturals. Repensar el sistema de
finançament dels serveis.
S'ha
de reduir la dependència de les subvencions per garantir
independència.
Cultura
com a instrument d'emancipació. Hem de tornar als valors dels
inicis.
Sempre
va primer l'activitat i després es transforma físicament.
Hi
ha un cansament general per les dificultats per gestionar un
equipament cultural.
Fer
promoció cultural és fer política. Cultura com a laboratori de
futur. No hem d'entendre la cultura des d'un punt de vista
estrictament econòmic. -->
Intervenció públic
La
importància dels espais i els continguts en la construcció d'un
projecte de centre cultural, a
càrrec de:
LA
FUNDICIÓ i SITE-SIZE
La
cultura no és cosa fixe, estable, sinó que és quelcom que està
sempre en contínua construcció.
Hem
de veure com establir mecanismes perquè siguin aquelles persones
interessades en la cultura les que decideixin què és cultura.
Hi
ha d'haver interrelació entre els diferents moviments culturals que
estan compartint un mateix espai.
És
important saber gestionar el capital social de l'equipament.
Fomentar el canvi. Ex. Els usuaris del teatre fan classes de català
pels immigrants.
La
cultura s'ha de treballar amb les persones que volen consumir-la.
BUSCAR --> Ateneu
enciclopèdic popular. BUSCAR --> Repensar Barcelona
Buscar models
d'autogestió.
Com s'organitza un
centre cultural autònom en clau de servei públic?, a
càrrec de:
AURORA ÁLVAREZ
(Ateneu Popular 9 Barris)
És un equipament
municipal. És un equipament autogestionat, però no legalment.
Hi ha una cerca de
finançament continu, però sempre amb una condició: que el
finançament públic no vagi mai més enllà del 50%.
La cultura ha
d'estar al servei de la ciutadania, i per tant, requereix de preus
populars.
Aquells que fan ús
de l'equipament, han de participar de la seva gestió . La
gestió no és mai remunerada.
Solució momentània:
Ateneu itinerant durant les obres a l'equipament.
INFO ADDICIONAL:
Alguns espais estaran habilitats per poder fer-ne ús (jardins,
terrassa...).
S O R T
A T E N E U
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada