El passat 6 de desembre, en el marc de la
Fira de la Puríssima, vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me als Jardins de
l’Ateneu Santboià on es duia a terme la presentació de la Plataforma
per a un Ateneu Santboià autogestionat i independent.
Inicialment Ricard Ros i Sergio Fernández, membres del Col·lectiu de l’Ateneu Santboià;
el Nico, en nom de la Federació Els Garrofers; i Lourdes Escardívol, com a
presidenta de l’Ateneu Santboià; van fer un breu parlament.
El Ricard va llegir el contingut del manifest i va llistar els objectius
de la Plataforma per tal d’assolir que l’Ateneu Santboià esdevingui un centre
cultural independent i autogestionat. Es va parlar de fer de l’Ateneu un espai obert a la participació; un espai de creació cultural i no només de
consum; de rebuig a l’interès o control privat, institucional o polític; fer de
l’Ateneu un element dinamitzador de la vida ciutadana; transparent; sense
barreres físiques o d’horari; i sostenible gràcies a la potenciació i
priorització del voluntariat. També es va llegir un comunicat de l’Esplai Gresca
manifestant els seus motius per afegir-se a la Plataforma.
El Sergio va explicar algunes experiències d’intercanvi que havien comptat
amb la participació del Col·lectiu com la presència a l’acte fundacional de la Red
Trans-Ibérica de Espacios Culturales Independientes o com a la
conferència New Times New
Models, organitzada per Pekarna a Maribor, Eslovènia; centre cultural
independent membre de la xarxa Trans Europe Halls.
Trans Europe Halls és una xarxa de centres culturals
d’Europa fundada al 1983, que actualment compta amb 52 membres i 17
organitzacions amigues (com l’Ateneu Santboià) de 28 països. Tal i com va
comentar el Sergio, el cas de l’Ateneu Santboià és relativament diferent a la
majoria de centres de la xarxa, ja que l’Ateneu no té un passat industrial,
però sí ha provocat especial interès per la seva relació passat-present. Haig de
dir que el fet d’obrir-se a experiències exitoses a altres països em sembla un
pas extraordinàriament positiu per part del Col·lectiu.
El Nico va explicar quines havien estat les motivacions de la Federació
Garrofers per tal d’adherir-se a la Plataforma, i finalment, la Lourdes
Escardívol va fer un complet repàs històric que ajudava a entendre una mica més
la situació actual de l’Ateneu.
Finalment vam iniciar una dinàmica de treball on els presents, en petits
grups, vam escriure en un paper com vèiem l’Ateneu ara, en 5 anys i com ens
l’imaginàvem en 10. Va ser un exercici interessant, i com era obvi, va haver un
alt nivell de coincidència. Com sempre les complicacions i dificultats venen
amb el com més que en el què.
La part de la jornada a la que vaig tenir el plaer d’assistir va ser prou
interessant, i crec que és el camí correcte per tal d’aconseguir un objectiu
que és comú: fer de l’Ateneu un espai actiu de referència.
Per aconseguir-ho hi ha un objectiu previ i prioritari que comparteixo
plenament tant jo com el meu partit, ICV: treballar per fer de la
Plataforma un espai ampli i unitari capaç de gestionar l’Ateneu Santboià. Ara
cal treballar per fer més forts els vincles entre el moviment associatiu de la
ciutat i l’Ateneu Santboià. Des del Col·lectiu ja s’han fet esforços per obrir
l’Ateneu a altres barris i entitats. És una tasca complicada, però aquest
procés d’obertura comença a guanyar complicitats i s’anirà estenent fàcilment
pel territori. Segur que sí.
Quant al paper de les diferents
administracions en tot plegat sí que tinc una visió lleugerament diferent a la
del contingut del manifest. L’Ajuntament ha de fer una tasca d’acompanyament
tant del procés com de la seva gestió per tal de garantir l’interès públic.
Interès públic que no té perquè ser diferent al de la Plataforma. Sense actituds paternalistes. De fet, el
que seria interessant és que tant la Plataforma d’entitats com l’Ajuntament
fossin capaços d’establir criteris i objectius comuns.
També haig de dir que trobo impossible que l’Ateneu visqui al marge del
control polític i institucional tenint en compte la propietat de l’espai.
Poso un exemple dramàtic, perquè s’entengui. Si d’aquí uns anys l’Ajuntament
caigués en mans de partits com PP, CiU, o PxC, probablement el destí de l’espai
seria un altre. Dependria, com és evident, de la voluntat política d’aquell
moment.
En definitiva, considero que el què cal és establir complicitats i
confiança entre tots plegats, confiança que s’ha anat perdent i deteriorant. I
moltes vegades amb tota la raó del món...
I no crearem res de nou, ja hi ha experiències que estan funcionant, i
estan funcionant bé. Serem capaços? No sé, però jo m’hi poso.
Trobareu més entrades sobre l’Ateneu Santboià si cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada