Viatjant per Mali, Burkina Faso i Senegal I

2:30 de la matinada. Acabem d'aterrar a l'Aeroport de Bamako. Ens esperen els tràmits burocràtics a la duana d'aquest aeroport diminut, tot just després de creuar caminant les pistes de l'aeroport sota una xafogor asfixiant. Ens cobren 25 euros per un visat que haurem de renovar en els propers tres dies si volem quedar-nos a Mali, i haurem de tornar a pagar, és clar.

Primer problema: no tenim hotel. Un grup de joves alterats i nerviosos ens ofereixen dormir a les seves cases privades, o a portar-nos a hotels de Bamako. No conec l'entorn, no me'n fio. Em lligo la motxilla al braç, col·loco l'estora i m'estiro a sota d'uns seients de l'aeroport on hi havia algunes persones dormint sobre cartrons. Intento dormir fins que surti el sol. A les 04:45 aconsegueixo tancar els ulls.

Ja de dia, pugem a un taxi que ens porta al centre de la ciutat. Avui tocarà fer gestions, canviar euros per CFA's, anar a l'ambaixada de Burkina Faso, buscar un hostalet on dormir, comprar uns bitllets d'avió per anar a Senegal dues setmanes més tard... Tot en una ciutat que no coneixem, i en un idioma que no parlem. Però ens en sortirem, ja he viatjat molt jo...!!

Doncs sembla ser que no havia viatjat tant. Mai m'havia sentit tant intimidat. Mirava des de la protecció del vidre del taxi com avançàvem dones vestides amb túniques de colors molt vistosos carregant els seus fills a l'esquena, venda ambulant, carruatges, cotxes, busos, desordre, caos; i tot sobre un terreny vermellós provocat per les ventades de sorra del Sahel. Vam creuar el riu Níger, riu que neix a les muntanyes del sud-est de Guinea i va a morir al delta del Níger a Nigèria, després de passejar-se per Mali, Níger i Benín. Creuem també part de Bamako en un ambient molt bulliciós. Molta gent, molts cotxes, moltes motos, soroll, molta fruita, molt colors, moltes olors. Baixem del taxi enmig d'aquell ambient sent conscients que aquest viatge seria complicat, molt complicat.

Aquella nit calorosa i humida, ja a un hostal, escric al meu diari abans de dormir:

“Quantes sensacions!! Quanta pobresa... Hem fet tot el que havíem de fer, hem canviat la moneda, hem comprat els bitllets per Senegal, m'he connectat uns minutets a internet... Estic una mica nerviós perquè crec que no he portat la pasta suficient. Són les 20h però vaig a dormir.”