Fixeu-vos:
Cas 1: Avui vaig a
classe, estudio Ciències Polítiques a la facultat de Dret i haig de
desplaçar-me entre el carrer Joan Pagès (voltants de l'Olivera)
fins a la Diagonal. Puc agafar l'SB1, SB3 o caminar fins a l'estació,
agafar el tren i finalment, la verda. Puc agafar el 70 o 72 fins a
Plaça Espanya i verda. Puc caminar per pujar al 74 o 75
desplaçant-me fins a Cornellà i agafar el Trambaix. L'opció més
ràpida: 1h. La més lenta: 1h 20m. Distància: no més de 15 kms.
Cas 2: Avui és divendres
i hem decidit sortir per Barcelona. Hem sopat i fet unes cerveses. A
les 3 de la matinada anem a buscar el nocturn al centre de Barcelona.
Hem d'esperar, passa cada mitja hora. Finalment, una 1h 20m després
arribo a casa, després de passar per Esplugues, Hospitalet i
Cornellà. Distància: no més de 15kms.
Cas 3: Avui vaig a la
feina. Treballo al carrer Princesa, cantonada amb Via Laietana. Puc
agafar l'SB1, SB3 o caminar fins a l'estació, agafar el tren i
finalment, la verda. Puc agafar el 70 o 72 fins a Plaça Espanya i
verda. L'opció més ràpida: 1h. La més lenta: 1h 20m. Distància:
no més de 15kms.
Cas 4: Avui m'he quedat a
dormir a Girona. Per anar a la feina em llevo d'hora i agafo el tren
de mitja distància de RENFE. Finalment em deixa a l'estació de
Passeig de Gràcia on puc agafar la línia groga que em deixa tot
just davant de la feina. Tardo 1h 25m. Distància: 95 kms.
El protagonista d'aquests
quatre casos he estat i sóc jo mateix. Ja és trist que per fer
aquests desplaçaments, de 15 kms màxim, tardi més d'una hora. Però
el que realment resulta insultant és que un viatge de quasi 100
m'ocupi un temps semblant.
El transport públic a la
nostra comarca és precari i demostra una vegada més la
discriminació a l'hora de repartir la inversió pública que han
patit els nostres pobles i ciutats. El transport públic és
insuficient per desplaçar-se a Barcelona, però encara ho és més
per desplaçar-se per l'interior de la comarca.
Aquest dèficit que patim
ens hauria de servir per unir-nos d'una vegada per totes i exigir
millores en aquest àmbit. No pot ser que una ciutat de més de 80000
habitants sigui discriminada d'aquesta manera. Tot i així, m'he
sorprès llegint i escoltant l'opinió d'algunes persones, que
afirmen no voler el metro a Sant Boi perquè això faria que ens
tornéssim un barri més de Barcelona. Perdríem la nostra identitat,
diuen. Jo pensava que aquesta causa seria una causa política de tots
i totes, però sembla ser que no. Els repto a declarar públicament
la seva posició quant al metro. Així els ciutadans i ciutadanes
d'aquesta ciutat (perquè ja no som un poble) podríem saber
clarament on està cadascú.
S'estan movent cosetes,
lentament, però s'està fent. És un bon moment per pressionar, fer
pinya, posar sobre la taula les nostres propostes i valorar les que
ens proposin. No us agradaria participar en tot plegat? És clar que
sí. Animeu-vos!
PD: Aquest article ha
estat redactat íntegrament durant el viatge entre Ronda Sant Ramon i
Plaça Espanya, en el 70, tot just darrera del vidre que em separa
del conductor. Per cert, a la parada on agafo el bus a la Ronda Sant
Ramon amb Joan Pagès, fa fred i quan plou, com avui, no hi ha
marquesina ni cap portal on refugiar-se.
2 comentaris:
Josep,
Molt ben trobats els comentaris, però te'n proposo un altre que també val la pena tenir en compte.
· Cas 5: algú com tu però que viu a Cornellà, que ha d'anar a estudiar a la Diagonal (bus i tramvia directe) o al centre (RENFE i metro directe). Distància: no la sé exacta però suposem 11 o 12 Km, temps? entre 20 i 40 minuts màxim.
No trobes que els del costat sud del riu tenim algun dret a reclamar que se'ns tracti com a la resta?
Amadeu
p.d. no he volgut fer el cas 6 (persona amb cotxe) perquè la cosa també és insultant i no ve al cas....
Ens acompanyo en el sentiment...
Publica un comentari a l'entrada