Ley de vagos y maleantes

El 4 d'agost de 1933, durant la II República, s'aprovava la Ley de vagos y maleantes, també anomenada La Gandula. El seu contingut no deixa de ser graciós. Tot i que segurament, en aquella època, no devia fer gaire gràcia ja que aquesta es feia servir com a excusa per qualsevol tipus d'actuació policial. A més, aquesta serví per reprimir durament alguns col·lectius concrets, com per exemple, el col·lectiu gitano, o posteriorment també, el col·lectiu homosexual. Aquí teniu part del contingut d'aquesta llei que formava part del codi penal espanyol:

CAPÍTULO I: Categorías de estado peligroso.

Artículo 2

Podrán ser declarados en estado peligroso y sometidos a las medidas de seguridad de la presente Ley:

Primero. Los vagos habituales.

Segundo. Los rufianes y proxenetas.

(...)

Cuarto. Los mendigos profesionales y los que vivan de la mendicidad ajena o exploten a menores de edad, a enfermos mentales o a lisiados.

Quinto. Los que exploten juegos prohibidos o cooperen con los explotadores a sabiendas de esta actividad ilícita, en cualquier forma.

Sexto. Los ebrios y toxicómanos habituales.

Séptimo. Los que para su consumo inmediato suministren vinos o bebidas espirituosas a menores de catorce años en lugares y establecimientos públicos o en instituciones de educación e instrucción y los que de cualquier manera promuevan o favorezcan la embriaguez habitual.

El 15 de juliol de 1954, en plena dictadura franquista, els articles 2 i 6 foren modificats per tal de reprimir fortament el col·lectiu homosexual, quedant aquests de la següent manera:

 

Segundo: Los homosexuales, rufianes y proxenetas.

Sexto: a) Internado en un establecimiento de trabajo o colonia agrícola. Los homosexuales sometidos a esta medida de seguridad deberán ser internados en instituciones especiales y, en todo caso, con absoluta separación de los demás.

Finalment, el 5 d'agost de 1970, l'esmentada llei és substituïda per la nova Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social on s'establien mesures de control no només pels homosexuals, sinó per aquells que practiquin la mendicitat, la venda de pornografia, pels immigrants il·legals, i per a tots aquells que poguessin suposar un perill moral o social per al règim feixista.

Avui, té gracia. En el seu moment no ho crec. Què ridículs que eren.