Transport públic a Sant Boi, la meva CIUTAT.

 

Fixeu-vos:

Cas 1: Avui vaig a classe, estudio Ciències Polítiques a la facultat de Dret i haig de desplaçar-me entre el carrer Joan Pagès (voltants de l'Olivera) fins a la Diagonal. Puc agafar l'SB1, SB3 o caminar fins a l'estació, agafar el tren i finalment, la verda. Puc agafar el 70 o 72 fins a Plaça Espanya i verda. Puc caminar per pujar al 74 o 75 desplaçant-me fins a Cornellà i agafar el Trambaix. L'opció més ràpida: 1h. La més lenta: 1h 20m. Distància: no més de 15 kms.

Cas 2: Avui és divendres i hem decidit sortir per Barcelona. Hem sopat i fet unes cerveses. A les 3 de la matinada anem a buscar el nocturn al centre de Barcelona. Hem d'esperar, passa cada mitja hora. Finalment, una 1h 20m després arribo a casa, després de passar per Esplugues, Hospitalet i Cornellà. Distància: no més de 15kms.

Cas 3: Avui vaig a la feina. Treballo al carrer Princesa, cantonada amb Via Laietana. Puc agafar l'SB1, SB3 o caminar fins a l'estació, agafar el tren i finalment, la verda. Puc agafar el 70 o 72 fins a Plaça Espanya i verda. L'opció més ràpida: 1h. La més lenta: 1h 20m. Distància: no més de 15kms.

Cas 4: Avui m'he quedat a dormir a Girona. Per anar a la feina em llevo d'hora i agafo el tren de mitja distància de RENFE. Finalment em deixa a l'estació de Passeig de Gràcia on puc agafar la línia groga que em deixa tot just davant de la feina. Tardo 1h 25m. Distància: 95 kms.

El protagonista d'aquests quatre casos he estat i sóc jo mateix. Ja és trist que per fer aquests desplaçaments, de 15 kms màxim, tardi més d'una hora. Però el que realment resulta insultant és que un viatge de quasi 100 m'ocupi un temps semblant.

El transport públic a la nostra comarca és precari i demostra una vegada més la discriminació a l'hora de repartir la inversió pública que han patit els nostres pobles i ciutats. El transport públic és insuficient per desplaçar-se a Barcelona, però encara ho és més per desplaçar-se per l'interior de la comarca.

Aquest dèficit que patim ens hauria de servir per unir-nos d'una vegada per totes i exigir millores en aquest àmbit. No pot ser que una ciutat de més de 80000 habitants sigui  discriminada d'aquesta manera. Tot i així, m'he sorprès llegint i escoltant l'opinió d'algunes persones, que afirmen no voler el metro a Sant Boi perquè això faria que ens tornéssim un barri més de Barcelona. Perdríem la nostra identitat, diuen. Jo pensava que aquesta causa seria una causa política de tots i totes, però sembla ser que no. Els repto a declarar públicament la seva posició quant al metro. Així els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat (perquè ja no som un poble) podríem saber clarament on està cadascú.

S'estan movent cosetes, lentament, però s'està fent. És un bon moment per pressionar, fer pinya, posar sobre la taula les nostres propostes i valorar les que ens proposin. No us agradaria participar en tot plegat? És clar que sí. Animeu-vos!

PD: Aquest article ha estat redactat íntegrament durant el viatge entre Ronda Sant Ramon i Plaça Espanya, en el 70, tot just darrera del vidre que em separa del conductor. Per cert, a la parada on agafo el bus a la Ronda Sant Ramon amb Joan Pagès, fa fred i quan plou, com avui, no hi ha marquesina ni cap portal on refugiar-se.