Sovint, i moltes vegades de manera interessada, ens arriba el missatge de que avui en dia "ja no existeixen les dretes i les esquerres", i que la línia de separació entre ambdues corrents és difusa. Això no és cert.
El que sí es cert és que l'esquerra es troba desorientada i en certes ocasions es troba eclipsada per una dreta molt més àgil i intel·ligent.
L'esquerra ha de canviar. L'esquerra ha de definir clarament els objectius pels quals ha de lluitar. És precisament la lluita pel progrés, pel canvi, el què ha definit fins a dia d'avui i de manera clara, l'esquerra dels moviments conservadors. Va ser la lluita a favor del drets del proletariat un dels trets que va definir l'esquerra en el seu moment, però ara, sense abandonar objectius tan vigents i importants com aquest, ha de saber establir noves fites.
El feminisme, l'ecologisme, l'animalisme, el laicisme, els drets dels immigrants, els drets dels homosexuals, la participació ciutadana... han de formar part de l'agenda dels partits d'esquerre. És precisament el treball i l'esforç envers aquestes matèries el que acabarà establint de nou la línia entre l'esquerra i la dreta.
Els partits d'esquerres que no segueixin aquesta línia hauran de redefinir-se de nou, perquè la línia entre esquerra i dreta no és difusa, és clara. I l'esquerra és una cosa; i la dreta, una altra.
1 comentari:
És tanta la difuminació entre el concepte dreta i esquerra que cap partit d'"esquerra" seria, ara, capaç d'admetre que una societat sense classes seria una cosa bona de desitjar.
Han estat molts anys d'educació contrària i de desprestigi del que ara s'anomena "bloc socialista". Un exemple, i em fico en terreny relliscós: hi ha més benestar social en Cuba que en qualsevol altre país del Tercer Món, fins i tot després de quaranta anys d'un bloqueig salvatge. Què significa la paraula llibertat quan la gent pateix fam i persecucions? Hi ha llibertat a Euskadi?
Publica un comentari a l'entrada