Ens trobem tot just a tres dies de les eleccions europees. Eleccions europees que es produeixen en un context de crisi i de profunda desconfiança en l'actual sistema polític. Ha arribat el moment doncs, d'escoltar frases com "la política no serveix per res", o "tots els polítics són iguals".
Primerament m'agradaria deixar clar que sóc comprensiu amb aquestes afirmacions, i més, com abans comentava, en el context en el que ens trobem actualment.
Tot i així, sóc del parer que pràcticament tot el que ens envolta és política. L'educació o la no-educació sexual d'una noia de 16 anys quan es queda embarassada és política. La possibilitat d'avortar és política. La duració del permís de maternitat és política. El permís de paternitat del pare és política. Els ajuts durant els primers anys, la seva escolarització, la possibilitat de gaudir d'una escola bressol pública, el compromís patern en la educació del fill, les ajudes per al menjador, la beca per comprar els llibres, l'educació esportiva etc. és política. El dia a dia d'aquesta família, dependrà directament de la política. És a dir, la seva vida dependrà directament del joc de majories que estigui governant durant el pas d'aquests anys. La vida del nen, de la mare o del pare dependrà directament d'aquest condicionant.
Tot el que ens envolta depèn d'aquesta variable. El preu de les entrades d'un concert, del cinema o del teatre, del pis o del cotxe que volem comprar, l'oferta de pisos de lloguer, la qualitat del transport públic que utilitzem cada dia, la qualitat dels aliments que mengem, la velocitat a la que podem circular en cotxe, la possibilitat de casar-se dels homosexuals, la despesa en armament amb els nostres impostos, la relació de l'Estat amb l'Església, la conservació de la platja on ens agrada anar a prendre el sol... i així fins a arribar a una infinitat de coses.
I la visió de les diferents opcions polítiques quant a tots aquests temes és, o pot ser, diferent.
Tenint en compte tot el que he esmentat fins ara podríem pensar que la política hauria de ser el major centre d'interès a la nostra societat. Però paradoxalment no ho és. Intencionadament o no, aquí ja no hi entro, s'ha arribat a una situació en que part de la població entén que el cost d'informar-se sobre "política" és excessiu, i que pel motiu que sigui, no val la pena.
Personalment considero que això és lamentable, i ho és especialment en la classe mitja, en la població treballadora; ja que nosaltres tenim la possibilitat de canviar les coses, de defensar els nostres interessos. La classe benestant vota; sap organitzar-se perquè sap que d'això depenen els seus interessos.
Sé que costa buscar, escoltar, llegir, comparar, però us asseguro que val la pena no patir les conseqüències de no fer-ho.
PD: M'agradaria aclarir que el fet de que la política sigui una de les vies per "canviar coses" hi ha altres mecanismes complementaris com són la lluita i organització de la societat civil mitjançant organismes no governamentals, sindicats, o fins i tot la lluita o conducta personal. Encara que també, i tot sigui dit, un servidor podria afirmar que això també és POLÍTICA.
Diumenge hi ha eleccions. Sí, hi ha eleccions.
2 comentaris:
Gràcies pel teu escrit, sempre he pensat que tot és política, i ho has explicat tal qual és.
Jo votaré diumenge, evidentment. A mi no m'enreden perquè no voti.
Gràcies de nou!
Aina Pascual
Hem de revelar-nos davant de la gent que pensa i ens diu que tots som iguals. Això és una excusa com qualsevol altre producte de la vagància mental. A partir del "tots són iguals" ja no cal pensar, ja no cal escollir i comprometres. Com pot pensar algú que el Vidal Quadres, per posa un exemple, és igual que el Raül Romeva. És insultant ....
Publica un comentari a l'entrada