El llarg camí cap a l'abolició

Era l'any 2008 quan es creava la plataforma PROU amb la finalitat d'abolir les corrides de toros. La intenció era tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular. Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma, i un cop finalitzat aquest termini, presentar-les al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya). L'objectiu era modificar la Llei de protecció animal, concretament el seu article 6.

Recordo el dia que, en solitari, anava a la Sala Auditori del Parlament per fer-me constar com a fedatari, i per tant ser autoritzat a recollir signatures. Era el moment d'organitzar-se. Vaig demanar ajuda a tots els meus coneguts amb certa sensibilitat per tal de fer xarxa. Em vaig posar en contacte amb la Gina, el Miki, el Toni, el Black Coffee, el Tot Natural, el Namasté, els companys d'Incasòl, ma mare, el meu pare, la gent d'ICV, el Carlitos, la Laura, l'Eriong... Anava als bars on hi havia gent jove, a les llars d'avis, a les tendes,.. i els hi demanava una signatura que sempre arribava. Amb l'ajuda de tothom en vaig aconseguir un miler, que vaig entregar amb molta satisfacció a la seu de SOS Racisme. Aquella era la meva aportació i la de la meva ciutat per intentar acabar amb aquest espectacle espantós. 

 

I va arribar el debat d'admissió a tràmit, i el vam superar. Molts nervis, molta pressió, molta feina a l'esquena. El lobby taurí feia la seva feina i pressionava per aconseguir que la ILP no tirés endavant. No ho van aconseguir i vam guanyar la votació. Aquell dia, laborable, estava amb el cul a l'oficina, però el meu cap i el meu cor estaven al Parlament, i es respiraven nervis, molts nervis. Finalment vam guanyar la votació i el nostre país donava un pas més en el llarg camí cap a la fi del patiment d'animals innocents.

Érem feliços. Ho havíem aconseguit.

Avui, 25 de setembre de 2011, la Monumental ha estat una vegada més tortura i patiment. Però ha estat l'últim. I ara, després d'anys d'indignació, compromís i organització, toca celebrar-ho. I tant que ho celebrarem!