Política x Crispar (PxC)

Prevenir i resoldre problemes, millorar el benestar de la gent, construir un món millor. Aquesta és i ha de ser la motivació per fer política, entenc. Però també hi ha qui fa política per aconseguir tot el contrari. Hi ha qui fa política per intercanviar destrucció i caos per poder.

Plataforma x Catalunya és un partit xenòfob i racista, encara que ells ho neguen una vegada rera l’altra. A l’últim ple, a la intervenció d’ICV-EUiA, els hi vam llegir unes declaracions de Josep Anglada fetes davant les seves joventuts i recollides a una nota de premsa. Deien el següent:

“A més no hi veig res de dolent a enterrar un cochinillo en un polígon, el problema amb els porcs el tenen els moros i no pas nosaltres, ells tenen problemes amb els porcs i nosaltres amb ells, el mateix que el gos amb el gat i el gat amb el ratolí, és només una qüestió de compatibilitat d'espècies”

Van dir que avalaven les paraules del seu líder i van callar. Si això no és racisme i xenofòbia que baixi Alà i ho vegi.

PxC s’activa a partir de dues circumstàncies depenent del municipi on ens trobem: a causa de la crisi o a causa de problemes de convivència. A Sant Boi es tracta del primer cas. La nostra ciutat té un percentatge baix de població nouvinguda i no s’han donat problemes de convivència greus. Partim d’una certa avantatge. Si som capaços de garantir la convivència aquests 4 anys ells acabaran desapareixent. Viuen del conflicte. Us explico un cas pràctic.

Ahir uns quants sortíem d’una reunió de partit i fèiem una cerveseta a un dels bars de la Rambla quan vam presenciar en directe un lamentable espectacle. Uns nois beguts van entrar a robar cervesa a un dels establiments i es produí una baralla. Vam trucar a la policia, que va arribar juntament amb una ambulància uns 5 minuts més tard. Curiosament hi havia un regidor que s’afegia a la festa. Parlava per telèfon, i comentava la jugada amb els policies, comerciants i propietaris d’alguns dels bars de la Rambla. Estava encantadíssim. Era una ocasió única, d’aquelles que busquen i troben després de molt remenar. Mitja hora més tard publicava al seu twitter:

Baralla entre sud-americans i marroquins a la rambla de #santboi amb intervenció policial i detencions. Qui té raó? #pxc #santboi  

Evidentment, ell, de raó, no en té mai, però llest ho és molt. Ell forma part d’una partit farcit de xenòfobs i delinqüents. Té algun company de partit detingut per agressions sexuals, coaccions, amenaces de mort, robatoris amb violència i racisme; algun pendent de judici per apunyalament, pallisses i per convocar manifestacions a favor de Hitler; algun company condemnat a 2 anys per delicte de falsedat en tramitar contractes de treball a immigrants irregulars; algun company detingut per robatori de xecs restaurant per valor de 70.000 euros; algun company condemnat a 8 anys per les bombes a la clínica Dexeus; i així una llarga llista que s’ha anat elaborant i recollint a la web de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme). Aquest senyor, animat pels seus, és capaç d’assenyalar amb el dit actituds violentes de tercers.

Com deia, a Sant Boi no hi ha greus problemes de convivència més enllà del què és normal en un context de crisi com l’actual. Per tant, ells fan el procés a la inversa. Creen i provoquen el conflicte, i a la vegada, es presenten com a salvadors d’una causa que ells creuen noble, i jo, miserable. Ja ho diuen al Viure Sant Boi: PxC continuará ejerciendo de poder ejecutivo. Arriben al punt fins i tot d’anar a encendre els consells de barri amb les seves proclames xenòfobes. Consells de barri, que segons alguns veïns, mai havien viscut trobades tan tenses.   

Ells van fent, saben quines són les debilitats de la gent, i quines són les debilitats d’alguns partits d’esquerres. Imagineu-vos fins a quin punt de perversitat arriben per acusar, per exemple, al nostre partit de ser defensor del burca. Nosaltres, el partit més feminista i paritari d’aquells amb representació institucional. No ens agrada el burca, però entenem que la prohibició no és la millor solució perquè deixi d’existir. Una explicació que requereix una argumentació complexa, que ells entenen però saben que la població a la que ells es dirigeixen no. Per això es disfressen amb un burca fet de pancartes d’ICV. Són dolents i males persones, però són llestos. No més que nosaltres, però. Tindran el plaer de comprovar-ho.

La guerra serà llarga companys i companyes, però venim d’un partit de tradició antifeixista i ja no ens ve d’aquí. Els collarem i els marcarem de prop. No els deixarem passar ni una. Molta força.