Utoya. Mai més.

Avui és un diumenge de juliol, l'últim abans de començar les vacances. No pensava tornar a escriure fins al setembre, però feia temps que no tenia tantes ganes de seure davant de l'ordinador per escriure.

Anders Behring Breivik, és un jove de 32 anys d'extrema dreta, que sent odi per la gent d'esquerres, els musulmans, i la multiculturalitat, segons ell una ideologia dirigida contra la cultura i la identitat europea. Breivik té les idees molt clares. Considera, per exemple, que les associacions de drets humans defensores de les minories són “violentes organitzacions marxistes” que cal combatre amb tots els mitjans possibles. Fins i tot amb la mort, com hem pogut comprovar.

Breivik no és un boig, ha assassinat per motius polítics. Fou militant de les joventuts del Partit del Progrés, formació de dreta ultra-nacionalista, xenòfoba i actual segona força política a Noruega després de tenir el suport del 23% dels vots a les passades eleccions del 2009. Una peça més a l'entramat de partits d'aquest tipus que s'estenen per tot Europa com un taca d'oli. Sant Boi no és una excepció.

El què ha passat m'afecta, i molt. En primer lloc pels fets en sí, i aprofito l'ocasió per solidaritzar-me amb les joventuts laboristes noruegues. Però també perquè aquesta vegada ha estat Noruega però podria haver passat a qualsevol racó d'Europa, inclús a casa nostra. El feixisme està escampant l'odi arreu, i casa nostra, com deia, no és cap excepció. Avui, per exemple, el número 7 de les llistes de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Hospitalet feia públic al Facebook la seva admiració per Breivik.

Aquells que creiem en la política com a mitjà per millorar la nostra societat, que en fem d'ella la nostra vocació, i que així ho expressem públicament, podem ser objectes de la intolerància feixista que s'estén als nostres pobles i ciutats.

Ara més que mai cal radicalitat democràtica per aturar aquells moviments que ens volen imposar el seu odi, que volen trencar la convivència que tant ens ha costat construir. Ara més que mai és l'hora de la tolerància, de la convivència, l'hora d'imposar els valors socials i democràtics que tots nosaltres ens mereixem. Aturem el feixisme. Casa nostra no pot ser Utoya.