Suprema insubmissió

Fixeu-vos:

Em vaig criar al centre neuràlgic d'un barri de Sant Boi majoritàriament castellanoparlant, el barri de Marianao, a un bloc on de les 16 famílies que hi vivíem només una feia ús del català, la meva. Tot i així aquest ni tan sols era el majoritari. A casa sempre ens hem dirigit al meu pare en català, però sempre he parlat castellà amb el meu germà i ma mare.

Em vaig criar en un ambient castellanoparlant. Recordo però, comentaris d'alguns dels meus veïns semblants a: “mi hijo habla perfectamente el catalán”. I és que aquests nous catalans i catalanes provinents de la resta de l'estat sempre s'han sentit orgullosos de veure com els seus fills parlen perfectament el català. I en presumien.

Ara però, comença a obrir-se pas una corrent ideològica, inexistent o invisible fins fa pocs anys, que denuncia una certa discriminació del castellà respecte a la llengua pròpia del país, el català. Reivindiquen bilingüisme, però només en els casos que aquest afavoreix el castellà.

En l'àmbit de l'educació reivindiquen que els pares i mares puguin escollir la llengua vehicular a l'escola entre el català i el castellà, sistema semblant a l'emprat al País Valencià, sistema que està convertint el valencià en un idioma marginal. Els partits polítics que defensen aquesta opció busquen el mateix destí pel català. Ho disfressen i ens volen confondre, però busquen exactament el mateix.

El sistema d'immersió lingüística català, premiat i valorat internacionalment, permet que els i les joves surtin dominant mínimament els dos idiomes oficials del país. Siguin de Marianao o siguin de la Vall d'en Bas.

A la meva classe, als Salesians, érem 40 alumnes. Dels 40 alumnes només hi havia dos que parlaven català entre ells. La resta tots i totes parlàvem en castellà. Arribàvem a casa i la gran majoria dels canals de televisió eren en castellà. Anàvem al quiosc i la gran majoria de les publicacions eren en castellà. Escoltàvem la ràdio... i el mateix. El català a l'escola va ser fonamental.

Aquesta és l'autèntica llibertat, la llibertat de poder fer servir tant una llengua com l'altra, després d'haver aconseguit dominar ambdues llengües.

La lliure opció dels pares i mares a poder escollir el català o el castellà per l'educació dels seus fills, per raons estrictament polítiques, els acabarà perjudicant. 

 

L'idioma, en barris com el meu, no ha estat mai cap problema ni motiu d'enfrontament ni discussió. Hem de fer veure a aquells quatre gats que s'esforcen en generar tensió a les nostres comunitats que estan equivocats. Que portem molts anys gaudint d'aquest bon clima. Que ens deixin tranquils. Somos felices así. Tenemos problemas más importantes que resolver. No nos despistaréis.