28 de desembre 2010

Artur Mas: pocs dies, molts errors.

Trobo que Artur Mas i els seus han comés masses errors en pocs dies. Deu ser que David Madí ja no hi és...

Anem al gra:

Error 1. Nomenament de Boi Ruiz com a Conseller de Sanitat
Aquest nomenament ha indignat el Sindicat de Metges, que troben un atac frontal posar davant de la conselleria el què ha estat fins ara el president de l'Unió Catalana d'Hospitals (patronal catalana d'hospitals privats). Boi Ruiz ha plantejat mesures com que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels medicaments que es pren quan s'està ingressat.

Error 2. Nomenament de Pilar Fernández Bozal com a Consellera de Justícia
No hi ha cap mena de dubte en què a les passades eleccions CiU va captar el vot de bona part de l'independentisme català. CiU va guanyar credibilitat participant, tot i que tímidament, a les consultes per la independència celebrades els últims mesos i fent pinya amb la proposta sobre el concert econòmic. Per aquest motiu ha resultat sorprenent que nomeni a l'actual Advocada de l'Estat en cap a Catalunya, aquella que l'any 2009 va demanar la prohibició de la consulta popular independentista d'Arenys de Munt. I si em permeteu un petit afegit: durant les consultes alguns militants de CiU ens van voler donar lliçons de sobiranisme a aquells militants d'ICV que vam donar suport públicament a la consulta. Coses de la vida: l'advocat que va defensar la legitimitat de la consulta a Arenys de Munt es deia Salvador Milà, ex-conseller de Medi Ambient, advocat i diputat d'ICV.

Error 3. Nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura
CiU des el primer moment ha volgut oferir una imatge de moderació. Per aconseguir-la s'ha valgut del suport del PSC, partit que després de signar un acord per escrit es va abstenir durant el segon debat d'investidura. CiU, d'aquesta manera podia prescindir tant del PP com d'ERC. Amb el fitxatge de Ferran Mascarell han indignat als del carrer Nicaragua, que l'han considerat com un “gest hostil”. No ha estat un moviment gaire intel·ligent tenint en compte que CiU no té majoria absoluta, i per tant, no té garantida la governabilitat al llarg dels propers quatre anys.
Error 4. Nomenament de Felip Puig com a Conseller d'Interior
Tant el nomenament de Felip Puig com el d'altres militants dels dos partits de la coalició han desdibuixat la imatge de renovació o de canvi que els convergents van voler vendre durant la campanya electoral. Dóna la sensació de “retorn” més que de “canvi”. Felip Puig, a més, s'ha precipitat precisant que acabaria amb tot allò que havien fet els seus predecessors d'ICV. Felip Puig no té en compte que moltes de les polítiques que van ser polèmiques en el moment de ser instaurades, per innovadores i per la demagògia de l'oposició, han acabat guanyant la credibilitat de la població. Les càmeres a les comissaries han estat valorades molt positivament per col·lectius de jutges, per la població, i ha estat una de les mesures que han fet que els índexs de valoració del cos de Mossos d'Esquadra hagi millorat al llarg dels últims anys. L'establiment dels 80 km/h i de la velocitat variable a l'àrea metropolitana, part del model de trànsit premiat i reconegut internacionalment i defensat pels tècnics, també ha estat objecte del sentiment de revenja mostrat per Felip Puig. Tot i així, ara parlen de “flexibilitzar”, no de suprimir. No és el què deien abans, però fins i tot alguns s'han acabat convencent.

Error 5. Presència de Prenafeta a l'acte de presa de possessió d'Artur Mas
És veritat, només és imputat, no culpable. Però tenint en compte els greus delictes pels quals ha estat imputat és molt greu que se'ls hagi escapat aquest detall. El seu pas per sobre de la catifa vermella ho diu tot.

Error 6. Escassa paritat en el govern
L'executiu, amb tres dones, està molt lluny de la paritat.

I finalment, com a reflexió m'agradaria afegir tres punts.

Punt 1. Tant la televisió com la ràdio pública d'aquest país s'han bolcat amb el nomenament d'Artur Mas i els seus. Això no va passar ni amb Pasqual Maragall ni amb Jose Montilla. El 28 de novembre en Cuní i el Fuentes, entre d'altres celebraven la victòria com si fos la seva. Dóna la sensació d'haver tornat els desitjats, els que mai haurien d'haver deixat de governar, els amos del país. Hi ha qui s'ha esforçat molt al llarg d'aquests quatre anys perquè així sigui.
Punt 2. El traspàs de govern ha estat exemplar. Fa 7 anys, l'any 2003, Jordi Pujol es va negar a posar la medalla de president a Pasqual Maragall. Ho va haver de fer Ernest Benach. El Govern de Pujol va comprometre obres en temps de descompte, i va nomenar més de 70 càrrecs durant els dies previs a les eleccions, quan preveien la possibilitat de perdre el govern. Carod i Joan Saura, entre d'altres, van acusar l'últim Executiu de CiU d'haver destruït documents abans d'abandonar la Generalitat.


Punt 3. Al llarg d'aquests quatre anys començaran a implementar polítiques restrictives de contenció de la despesa, això generarà conflictivitat social. A més, esclataran casos de corrupció que afectaran als partits que confeccionen el govern. Ambdues coses generaran inestabilitat.
Punt 4. El mateix dia que plovien elogis a David Madí per deixar heroicament la política després d'haver fet president Artur Mas, deixava també el seu càrrec Daniel Osàcar, tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, aquell qui va sortir a la palestra després que Hisenda el vinculés al "cas Palau". Va ser una jugada intel·ligent. En saben. Però tu no deixis de saber-ho.

Diuen que s'ha de deixar 100 dies per començar a valorar la gestió d'un nou govern. I així ho faré. Però de moment critico gestos i, sincerament, tot té molt mala pinta. Per a la gent normal com tu i jo, vaja.

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger