Trobo que Artur Mas i els
seus han comés masses errors en pocs dies. Deu ser que David Madí
ja no hi és...
Anem al gra:
Error 1. Nomenament de
Boi
Ruiz com a Conseller de Sanitat
Aquest nomenament ha
indignat el Sindicat de Metges, que troben un atac frontal posar
davant de la conselleria el què ha estat fins ara el president de
l'Unió Catalana d'Hospitals (patronal catalana d'hospitals privats).
Boi Ruiz ha plantejat mesures com que el malalt pagui pels àpats
dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels
medicaments que es pren quan s'està ingressat.
No hi ha cap mena de
dubte en què a les passades eleccions CiU va captar el vot de bona
part de l'independentisme català. CiU va guanyar credibilitat
participant, tot i que tímidament, a les consultes per la
independència celebrades els últims mesos i fent pinya amb la
proposta sobre el concert econòmic. Per aquest motiu ha resultat
sorprenent que nomeni a l'actual Advocada de l'Estat en cap a
Catalunya, aquella que l'any 2009 va demanar la prohibició de la
consulta popular independentista d'Arenys de Munt. I si em permeteu
un petit afegit: durant les consultes alguns militants de CiU ens van
voler donar lliçons de sobiranisme a aquells militants d'ICV que vam
donar suport públicament a la consulta. Coses de la vida: l'advocat
que va defensar la legitimitat de la consulta a Arenys de Munt es
deia Salvador Milà, ex-conseller de Medi Ambient, advocat i diputat
d'ICV.
Error 3. Nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura
CiU des el primer moment
ha volgut oferir una imatge de moderació. Per aconseguir-la s'ha
valgut del suport del PSC, partit que després de signar un acord per
escrit es va abstenir durant el segon debat d'investidura. CiU,
d'aquesta manera podia prescindir tant del PP com d'ERC. Amb el
fitxatge de Ferran Mascarell han indignat als del carrer Nicaragua,
que l'han considerat com un “gest hostil”. No ha estat un
moviment gaire intel·ligent tenint en compte que CiU no té majoria
absoluta, i per tant, no té garantida la governabilitat al llarg
dels propers quatre anys.
Error 4. Nomenament de
Felip Puig com a Conseller d'Interior
Tant el nomenament de
Felip Puig com el d'altres militants dels dos partits de la coalició
han desdibuixat la imatge de renovació o de canvi que els
convergents van voler vendre durant la campanya electoral. Dóna la
sensació de “retorn” més que de “canvi”. Felip Puig, a més,
s'ha precipitat precisant que acabaria amb tot allò que havien fet
els seus predecessors d'ICV. Felip Puig no té en compte que moltes
de les polítiques que van ser polèmiques en el moment de ser
instaurades, per innovadores i per la demagògia de l'oposició, han
acabat guanyant la credibilitat de la població. Les càmeres a les
comissaries han estat valorades molt positivament per col·lectius de
jutges, per la població, i ha estat una de les mesures que han fet
que els índexs de valoració del cos de Mossos d'Esquadra hagi
millorat al llarg dels últims anys. L'establiment dels 80 km/h i de
la velocitat variable a l'àrea metropolitana, part del model de
trànsit premiat i reconegut internacionalment i defensat pels
tècnics, també ha estat objecte del sentiment de revenja mostrat
per Felip Puig. Tot i així, ara parlen de “flexibilitzar”, no de
suprimir. No és el què deien abans, però fins i tot alguns s'han
acabat convencent.
Error 5. Presència de
Prenafeta a l'acte de presa de possessió d'Artur Mas
És veritat, només és
imputat, no culpable. Però tenint en compte els greus delictes pels
quals ha estat imputat és molt greu que se'ls hagi escapat aquest
detall. El seu pas per sobre de la catifa vermella ho diu tot.
Error 6. Escassa paritat
en el govern
L'executiu, amb tres
dones, està molt lluny de la paritat.
I finalment, com a
reflexió m'agradaria afegir tres punts.
Punt 1. Tant la televisió
com la ràdio pública d'aquest país s'han bolcat amb el nomenament
d'Artur Mas i els seus. Això no va passar ni amb Pasqual Maragall ni
amb Jose Montilla. El 28 de novembre en Cuní i el Fuentes, entre
d'altres celebraven la victòria com si fos la seva. Dóna la
sensació d'haver tornat els desitjats, els que mai haurien d'haver
deixat de governar, els amos del país. Hi ha qui s'ha esforçat molt
al llarg d'aquests quatre anys perquè així sigui.
Punt 2. El traspàs de
govern ha estat exemplar. Fa 7 anys, l'any 2003, Jordi Pujol es va
negar a posar la medalla de president a Pasqual Maragall. Ho va haver
de fer Ernest Benach. El Govern de Pujol va comprometre obres en
temps de descompte, i va
nomenar més de 70 càrrecs durant els dies previs a les
eleccions, quan preveien la possibilitat de perdre el govern. Carod i
Joan Saura, entre d'altres, van acusar l'últim Executiu de CiU
d'haver destruït documents abans d'abandonar la Generalitat.
Punt 3. Al llarg
d'aquests quatre anys començaran a implementar polítiques
restrictives de contenció de la despesa, això generarà
conflictivitat social. A més, esclataran casos de corrupció que
afectaran als partits que confeccionen el govern. Ambdues coses
generaran inestabilitat.
Punt 4. El mateix dia que
plovien elogis a David
Madí per deixar heroicament la política després d'haver fet
president Artur Mas, deixava també el seu càrrec Daniel Osàcar,
tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, aquell qui va
sortir a la palestra després que Hisenda el vinculés al "cas
Palau". Va ser una jugada intel·ligent. En saben. Però tu no
deixis de saber-ho.
Diuen que s'ha de deixar
100 dies per començar a valorar la gestió d'un nou govern. I així
ho faré. Però de moment critico gestos i, sincerament, tot té molt
mala pinta. Per a la gent normal com tu i jo, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada