La histèrica Pilar Rahola també fou antisistema. Què fort oi?

Al número 986 d'El Triangle es publicava un article sobre la tertuliana cridanera i columnista de 'La Vanguardia', Pilar Rahola, amb una informació curiosa que desconeixia però que no deixa de ser graciosa.

Curiosament, aquesta senyora que es dedica contínuament a castigar des del seu pedestal mediàtic a ICV i als moviments socials alternatius, va ser en el seu moment una jove antisistema. Rahola es movia aleshores en els cercles anarquistes, al costat de les Joventuts Llibertàries i dels intents de reconstruir la llegendària CNT. Les joventuts llibertàries eren la branca jove de l'anarcosindicalisme, fundada el 1934. En molts aspectes, els seus membres se sentien més a prop de l'extremista FAI que no pas dels dirigents més possibilistes de la CNT. 

Déu ni do doncs, el viatge ideològic que ha fet la senyora Rahola, quan ara es dedica a escriure llibres biogràfics de polítics dretans com Artur Mas o escrivint articles com “¡Hasta las narices!” atacant a aquellos que hace dos días aún gritaban aquello de “yo también soy antisistema!”. Y los que aún lo piensan, ¡algunos con carnet de diputado”, fent clara al·lusió als diputats d'ICV. Diputats com Joan Boada, diputat gironí d'ICV que durant la jornada de vaga general estava on havia d'estar, al costat dels treballadors i treballadores manifestant-se als carrers de Girona. 

La histèrica Pilar Rahola, una política frustrada i fracassada, odiada per molts per les seves males formes, va ser castigada per la ciutadania quan es va erigir com a candidata pel PI (Partit per la Independència) per Barcelona a les eleccions municipals del 1999, aconseguint un meravellós 0.96 per cent dels vots.

I és que tal com diuen a El Triangle els ciutadans hem pagat car el fracàs absolut de Pilar Rahola com a dirigent política.

Jo quan veig la histèrica canvio de canal.