2 de juliol de 2006. Ja
no era a Mali, era a Bobo, segona ciutat en pes demogràfic de
Burkina Faso, estirat al llit d'un hostal, recordant el dia anterior
i tocant-me la panxa. Aposto a que ja m'he aprimat un parell de
quilos.
El dia anterior vam
passejar pels carrerons de Bamako, ens vam endinsar al mercat per
veure l'elaboració de les seves artesanies, vam dinar a un
restaurant senegalès petit i familiar on vaig provar per primera
vegada el té malià, vam creuar el barri més pobre i humil de
Bamako, vam gaudir del mundial amb un França-Brasil entre una
multitud de malians pro-francesos, vam flipar veient un concert de
música maliana al Centre Cultural Francès i finalment vam sopar al
carrer entre gent que no em donava bon feeling. Avui però, només
podia pensar en el terrible viatge en bus entre Bamako i Bobo. No per
les hores patint calor, les males olors, la música estrident, la
duana, sinó pel nivell de pobresa que vaig poder observar al llarg
del viatge i especialment a la frontera. La mirada
de la nena em va trastocar, merda!
L'arribada però, fou
positiva. Bobo semblava estar sent devorada per la sorra vermella del
Sahel, els nens ens miraven i cridaven “le blanc le blanc!!” com
si no haguessin vist gaires pàl·lids com nosaltres, vam sopar mijo
amb un autòcton amb les mans i vam poder comprovar la complexitat
del traçat dels carrers, però també vam tenir la sort de compartir
viatge amb un ghanès que ens recomanà i acompanyà a un hostal, on
abans de donar per finalitzat el dia vaig acabar escrivint:
“D'aquí dos dies
anirem a la capital de Burkina: Ouagadougou. Nom fàcil eh? Paro
d'escriure que estic tacant el paper de suor. Tinc la taula plena de
suor!!!!”
2 comentaris:
I like this site^-^
Publica un comentari a l'entrada