Ahir mentre baixava en
cotxe des de Girona escoltant música, i de manera aleatòria, sonà
CREDO, cançó de Carlos Mejia Godoy recollida al meu MP3 al disc
MISA CAMPESINA. Escoltant la cançó, un cop més, vaig recordar
alguns llibres que vaig tenir el gust de llegir en el seu moment
sobre la Teologia de l'Alliberament. Recordo els meus moments de
biblioteca a la AECID (Agència Espanyola de Cooperació
Internacional i Desenvolupament) a Antigua Guatemala, llegint
històries i articles biogràfics d'Òscar Romero, assassinat per un
franctirador mentre celebrava missa a San Salvador; d'Ernesto
Cardenal, ministre revolucionari sandinista avui marginat i castigat
per l'actual govern nicaragüenc; del català Pere Casaldàliga que
encara avui, amb 82 anys, dedica la seva vida als indígenes i
camperols de Mato Grosso; de Leónidas Proaño, sacerdot equatorià
autor de El Evangelio Subversivo (1987); entre d'altres.
Un dels punts distintius
de la Teologia de l'Alliberament és el rebuig a concebre la pobresa
des del punt de vista de la resignació. Ignacio Ellacuría, jesuïta
assassinat a El Salvador pel propi exèrcit, treballava per la
civilització de la pobresa, contraposada a la de la riquesa, ja que
aquesta última “devorava a les persones i el planeta.”
La pobresa doncs, és
concebuda com un pecat social que cal exterminar des de la base,
treballant al costat dels més empobrits per arribar a “l'home
solidari i creatiu motor de l'activitat humana en contraposició a la
mentalitat capitalista d'especulació i esperit de lucre.”
Molts dels teòlegs de
l'alliberament van participar activament als processos revolucionaris
que es van dur a terme a llatinoamèrica al llarg de la segona meitat del
segle XX. Hi ha qui diu que la teologia de l'alliberament va morir
amb la caiguda del mur de Berlín. Avui, però, és més vigent que
mai.
I és que Jesucrist si fou
fou això:
Yo
creo en vos compañero
Cristo
humano, Cristo obrero
de
la muerte vencedor.
Con
tu sacrificio inmenso
engendraste
al hombre nuevo
para
la liberación.
Vos
estás resucitando
en
cada brazo que se alza
para
defender al pueblo
del
dominio explotador.
Porque
estás vivo en el rancho,
en
la fábrica, la escuela.
Creo
en tu lucha sin tregua
creo
en tu resurrección.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada