19 de febrer 2010

El meu homenatge a una gironina: Antònia Adroher.

Avui dedico la meva mirada al passat a una gironina. Tot sigui per sortir de l'àmbit metropolità i homenatjar, a dia d'avui, la que considero ja la meva segona ciutat.

Ella és Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política nascuda a Girona el 22 de juny de l'any 1913 a una petita família burgesa. L'exclusió social i la pobresa que caracteritzava la Girona d'aquells anys va conduir al seu activisme sindical i polític formant part de la Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament i essent una de les fundadores del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista). El seu compromís històric la portà a ser la primera regidora de Cultura i Propaganda a l'Ajuntament de Girona un cop ja començada la guerra civil espanyola. Dedicà tot el seu esforç a la lluita contra l'analfabetisme i per millorar la qualitat de l'ensenyament. Tal i com diu Puri Molina, autora del llibre Antònia Adroher i Pascual. Ideals, revolució i coherència i veïna de Santa Eugènia de Ter, Antònia Adroher era “professionalment compromesa i enamorada de la seva feina de mestra, va ser una persona clau en l'aplicació de les mesures educatives de la República, defensant amb fermesa des de l'escolarització gratuïta per a tothom fins a l'escola coeducadora, nens i nenes junts, aplicant pràctiques pedagògiques renovadores i progressistes.”

El 29 de gener de 1939 creuà la frontera camí de l’exili a França. Allà trobà camps de concentració, la Segona Guerra Mundial, i la lluita contra el franquisme des de l'exili.

L'Antònia morí el 15 de setembre de l'any 2007 als 94 anys. En el seu moment se li dedicà un carrer esquifit del barri de Sant Narcís. Avui, gràcies a una campanya recolzada per professionals del món educatiu, una biblioteca municipal de la ciutat porta el seu nom.

Ideals, revolució i coherència. Doncs això.

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger