Avui dedico la meva
mirada al passat a una gironina. Tot sigui per sortir de l'àmbit
metropolità i homenatjar, a dia d'avui, la que considero ja la meva
segona ciutat.
Ella és Antònia Adroher
i Pascual, mestra i activista política nascuda a Girona el 22 de
juny de l'any 1913 a una petita família burgesa. L'exclusió social
i la pobresa que caracteritzava la Girona d'aquells anys va conduir
al seu activisme sindical i polític formant part de la Federació
Espanyola de Treballadors d'Ensenyament i essent una de les
fundadores del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista). El seu
compromís històric la portà a ser la primera regidora de Cultura i
Propaganda a l'Ajuntament de Girona un cop ja començada la guerra
civil espanyola. Dedicà tot el seu esforç a la lluita contra
l'analfabetisme i per millorar la qualitat de l'ensenyament. Tal i
com diu Puri Molina, autora
del llibre Antònia
Adroher i Pascual. Ideals, revolució i coherència
i veïna de Santa Eugènia de Ter, Antònia
Adroher era “professionalment compromesa i enamorada de la seva
feina de mestra, va ser una persona clau en l'aplicació de les
mesures educatives de la República, defensant amb fermesa des de
l'escolarització gratuïta per a tothom fins a l'escola coeducadora,
nens i nenes junts, aplicant pràctiques pedagògiques renovadores i
progressistes.”
El 29 de gener de 1939
creuà la frontera camí de l’exili a França. Allà trobà camps
de concentració, la Segona Guerra Mundial, i la lluita contra el
franquisme des de l'exili.
L'Antònia morí el 15 de
setembre de l'any 2007 als 94 anys. En el seu moment se li dedicà un
carrer esquifit del barri de Sant Narcís. Avui, gràcies a una
campanya recolzada per professionals del món educatiu, una
biblioteca municipal de la ciutat porta el seu nom.
Ideals, revolució i
coherència. Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada