Amb fred, pluja, neu,
vent... a les 7 del matí, allà hi érem. Amb la nostra jaqueta i gorra
vermella, repetint bon dia 3000 vegades seguides, l'equivalent al
nombre d'exemplars que entregàvem a les mans de tot aquell que
circulava davant de l'estació de tren.
Eren amb prou feines unes
miserables 35000 de les antigues pessetes per dues hores diàries,
que servien per posar benzina de tant en quan al cotxe del pare, o
per pagar-me les cerveses de divendres i dissabtes al CIE. Poca cosa
més. La meva funció era lliurar els diaris a les mans que sortien
de les finestres dels cotxes que paraven, o no, al semàfor de davant
de l'estació, tot plegat sense perdre l'equilibri i petant la
xerrada amb el repartidor de la competència i, sobretot, amb els
espontanis de cada matí. Perquè de psicòlegs també en fèiem,
sense cobrar un duro però.
Recordo compartir carrer
amb gent mitiquíssima com un tal Barau, amb el Borja, amb el Jaume
Sala, el Txarli, el Nene, la Lorena, l'altre Txarli, el Pussi... Tots
allà, fent de les nostres. Recordo al nostre gran còmplice, el
Doctor, emportant-se un bon gruix de diaris per tal de que poguéssim
plegar abans. Gracias bro.
Érem repartidors de
diaris, érem quatre joves darrera quatre duros. Una línia més del
meu currículum, i orgullós. Més faltaria!! Bon dia!
5 comentaris:
I tant cosinet, amb molt d'orgull! Són les petites coses les que ens fan crèixer.
Bon dia!
I tant company, tothom ens hem buscat la vida en la joventut per guanyar unes poques amb un treball precari, però això si amb molta dignitat i fins i tot, com tu, passant-lo bé.
JAjajajaja! Joder quins moments aquells.... M'en recordo que estava solet allà al semafor i esperava amb ansietat que fossin les 7.00 perquè arribessis. No sé si t'en recordes que els del metro entràvem a currar a les 6.15.
Allà al costat del semàfor arreglavem el món jejeje.
T'en recordes del meu amor cap a la del 127 taronja??? JAjajaja. Encara recordo aquell somriure, t'ho juro!!
La veritat que ens ho passavem força bé collons!!!
Una abraçada nica! (BArau)
Hola:
Espero que reciclarais alguno que despues la gente lo unico que hace es tirarlos por los suelos. Saludos
Buenos momentos, con grandes anecdotas, aunque durillo sobre todo los dias de lluvia. Lo mejor, la reflexión( la cantidad de vidas anonimas que cada mañana compartian unas palabras y podías hacerte a la idea de como eran, donde iban, que hacían etc)los compañeros(las risas que he compartido entre metro y 20 min) por que yo estuve en los dos ja ja. Aprovecho para saludar a todos los que has mencionado, sin vosotros no hubiese sido igual.
Nunca se me olvidará que tenía controlado a un hombre que pasaba a las 9.00 h con bigote y muy mala ostia que ni si quiera podía ofrecerselo por que se cagaba en toda mi familia, asi que tuve que aprender a ignorarlo jaja. Un abrazo Nica
lorenna.
Publica un comentari a l'entrada