Unes 700000 persones estaven convocades ahir per participar a una consulta sobre la independència, consulta promoguda i organitzada únicament per aquells que eren partidaris del SÍ. Finalment van donar el seu vot al voltant de 200000 persones, donant una victòria al SÍ amb més del 95% dels vots escrutats. Destacaria tres punts:
- Un 30% de participació a la consulta és un resultat negatiu tenint en compte que la consulta es portava a terme a localitats on el sobiranisme és majoritari. Aquest percentatge està lluny d'aquell 40% que s'havia fixat com a objectiu.
- Un 30% de participació a la consulta, però, és un resultat positiu tenint en compte que la consulta, no vinculant, no ha tingut el recolzament de les institucions, amb tot el que això suposa. Amb un 60% de participació el SÍ també hagués guanyat.
- La participació a la consulta d'aquells que no han tingut fins ara dret a vot és un fet negatiu quant al percentatge de participació, i positiu quant a deixar palès, un cop més, el caràcter integrador de l'independentisme català. Integrar és l'opció justa, intel·ligent, i una bona estratègia cara al futur.
24 hores després de les consultes, després de recollir diverses opinions al facebook, diaris, emissores de ràdio cal felicitar-se perquè les consultes no han suposat res més que la satisfacció d'uns i altres, ja que tots tenen arguments per criticar-la o per defensar-la, segons convingui. M'agradaria, però, afegir el següent:
- La cobertura de la consulta pels mitjans de comunicació públics ha estat insuficient pels partidaris de la consulta i exagerada pels seus detractors. Això confirma que els mitjans han jugat un paper correcte.
- El primer que caldrà analitzar davant futures consultes a segons quines localitats és la seva viabilitat.
- La crisi econòmica no és motiu suficient per deixar de banda altres inquietuds.
- Autodeterminació i independència no són el mateix, evidentment. Però curiosament aquells i aquelles que insisteixen en la reivindicació d'aquesta obvietat no són defensors directes de l'autodeterminació del poble català.
- L'independentisme, avui, és un moviment transversal. No és propietat de l'esquerra ni de la dreta, ni de nacionalistes ni no nacionalistes, ni de catalans de naixement ni de nouvinguts. D'aquí que qualsevol partit o personatge polític que vulgui recollir la causa independentista va en detriment de sí mateix i de la mateixa causa.
- Una República Federal respectuosa amb la Nació Catalana, seria una gran opció, però no oblidem que per reformar l'Estat espanyol cal no només de la voluntat dels catalans i catalanes sinó també la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat. Avui aquesta voluntat no existeix, i crec que mai existirà.
- Dependre de la voluntat de la resta de ciutadans i ciutadanes d'Espanya per reformar l'Estat que avui compartim no és autodeterminació.
Per últim, m'agradaria comentar que el fet que alguns i algunes hagin aconseguit col·locar l'independentisme al centre de l'agenda política catalana té molt de mèrit, especialment per aquells i aquelles que lluitem dia dia a per fer exactament el mateix amb temes de caire social, i no sempre ho aconseguim.
Finalment, una advertència: hi ha qui milita a partits d'esquerres que està dedicant tot el seu esforç a causes sobiranistes, oblidant-se d'altres com la no supressió de l'impost de successions, per vetllar per una fiscalitat justa, la lluita contra l'atur, la lluita radical i coherent contra el canvi climàtic, etc. En aquest espai moltes vegades ens hi trobem sols.
2 comentaris:
Participació real: 27,42%.
Referèndum per la Constitució europea: 40%. Referèndum per l'Estatut: 50%.
Alguns dels promotors del 13-D, on han pogut votar immigrants i menors de 16 i 17 anys, no recolzen que majors de 16 anys i immigrants puguin votar en les eleccions. De fet, bloquegen la Llei Electoral desde fa 30 anys.
Resultats del 98% a favor del sí em recorden referèndums d'en Ceaucescu o "altres".
Just 12 hores després de tancar-se les urnes, els organitzadors es tiraven els trastos pel cap entre ells, públicament, acusant-se de manipulació, oportunisme ò deslleialtat; trist espectacle.
Si lluitar per la independència semblava una utopía fa 4 dies i ara pot estar a l'abast, igualment s'ha de poder lluitar perquè triomfi l'Espanya de la República, de la llibertat, federal, respectuosa, plural, oberta, social, no-només-castellana, l'Espanya de Paco Ibáñez i Lorca, de Machado i Joan Fuster, Una Espanya que enterri per sempre la por a la diferència, el nacionalcatolicisme, la cultura dels "senyoritos" i la pandereta, el ridícul, la corrupció, el populisme i la vergonya d'antigues "glòries" plenes de terror, ignorància i sang contra el diferent: sigui jueu, morisc, indi o sigui qui sigui. L'Espanya de la Inquisició i la foguera encara existeix avui: Rouco, Cañizares, Losantos, Pedro J.
L'hem de substituïr: i poder fer-ho (haver de fer-ho!) no és cap utopía: és una obligació. Perquè la independència deixa en mans d'aquesta Espanya als germans dels altres pobles (Aragó, València, Balears, Astúries, Andalusía, Galícia... i no podem permetre-ho.
Totalment conforme amb el que dieu.
A mi el que realment em preocupa i em provoca certa decepció 'intel·lectual' és la baixa participació.
Perquè si bé aquells que la convoquen ja esperen un 'Sí', també hi ha la possibilitat de votar 'No'. O inclús, fer un vot en blanc. Així de fàcil.
La qüestió és votar, decidir, cap a on volem anar, què volem ser o cap a on no volem anar o no volem ser.
És així de simple però també així de trist, vist el panorama, a on ni tan sols som capaços de votar, encara que sigui per dir que 'no'.
I després se'ns omple la boca amb la paraula democràcia. Segurament és perquè encara no tenim massa clar què significa o l'ús i abús l'ha desvirtuat completament.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada