Tres anys han passat ja des del començament del nostre millor viatge; tres anys portem marejant-nos enmig d'un cop de sort que ens va oferir una barreja de bogeria i sensatesa. Hem conviscut, ja anys, amb una baralla i una lluita contínua vers la distància, convertint l'espai en una estupidesa sense importància.
Com sempre, el millor viatge no depèn del destí, depèn de les casualitats i de la companyia. I és que hem navegat pel Bosforo i passejat pel Gran Bazar a Estambul; hem fet unes migas a Mèrida i canviat una roda del cotxe a Miajadas; hem fet pintxos a Donosti i contemplat el mal humor del mar a Gaztelugatxe; ens hem endinsat a la Medina de Fez i gaudit del luxe d'un Riad; hem passejat entre indígenes a Chichicastenango i has conegut Nicaragua acompanyada de la meva família; hem viscut la tristor de Bòsnia i el romanticisme de Venècia; però sobretot hem comprovat que compartint podem viatjar encara més lluny.
Són moltes vivències i sentiments que no s'emportarà mai l'oblit, quedaran dins meu per sempre. Ens queda molt camí per recórrer.
Et convido a continuar viatjant amb mi per sempre i no tornar mai més.
T'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada