No teníem facebook, ni
twitter, ni myspace... teníem el millor d'aquells temps: el fotolog. Una web on només podíem
penjar una foto al dia, sempre que no fossis Gold Camera, i comentar
les fotos dels altres, sempre que no s'haguessin esgotat els 10
comentaris possibles sota la foto. Després en van ser 20. Fins que alguns pioners van descobrir que podíem retallar diversos posts i enganxar-los en un de sol. Així
aconseguíem desenes de posts sota les nostres fotos.
Hi havia qui penjava
fotos amb certa dosi d'erotisme, o de viatges, de concerts, de disseny,
de festa, de... del que fos. Les motivacions per penjar una foto eren
molt diverses.
Hi havia qui tenia el
fotolog totalment de color negre o blanc i per veure el text havies
de puntejar el text. Hi havia qui s'esforçava més en el text que
acompanyava la foto que en la pròpia foto. Hi havia qui eliminava la
foto i la tornava a penjar perquè sortís de nou a dalt de tot dels
nostres blocs favorits situats a la columna de la dreta.
Hi havia qui actualitzava
a diari, hi havia qui no. Hi havia qui jugava a canviar de fotolog
sovint i n'hi havia que jugaven a sorprendre. Hi havia qui jugava a fer-se
l'anònim amb bones intencions, i també n'hi havia amb mala fe.
Hi havia qui feia servir
el fotolog per caricaturitzar les seves amistats i hi havia qui el
feia servir per fer-ne de noves. Hi va haver fotologs que van
construir parelles, i n'hi va haver que en van destruir.
El fotolog va ser durant
un temps el nostre punt de trobada, allà on coincidíem tots
comentant les mateixes fotos i citant-nos als mateixos llocs. Llocs
com el Black Coffee, que van gaudir de certa fama en el món del
fotolog, convertint-se en un lloc de trobada entre membres de la
comunitat, que fins i tot, mai s'havien vist en persona.
El fotolog va representar
moltes coses per molts de nosaltres. Va marcar una època. Val la pena no oblidar-ho.
1 comentari:
Ostres... quanta raó i quanta nostàlgia. Jo sóc d'aquestes que dius que van contruir parelles... bé, gairebé. Almenys el fotolog em va permetre tornar a contactar amb algú que ja coneixia, però que d'una altra manera, segurament, haguessim seguit els nostres camins per separat.
Encara conservo el meu. Potser un dia m'animo a renovar-lo. Ni que sigui per nostàlgia :)
Publica un comentari a l'entrada