La monarquia és intocable. Vaig néixer en una monarquia, i després de 28 anys ningú m'ha preguntat què en penso. Una imposició, vaja... I me l'han venut com a monarquia democràtica, com a monarquia parlamentària, com monarquia constitucional (tampoc l'he votat mai)... per tal de dotar-la d'una certa legitimitat.
La monarquia no és més que un sinònim de desigualtat i es fonamenta en valors ridículs; valors caducs.
Tot i així, em dona la sensació que aquesta institució no està en el punt de mira de ningú. Sí és veritat que en el meu entorn es reconeix la inutilitat de la institució, però potser manca l'activisme que sí és protagonista davant altres injustícies. Per què?
Una de les raons, segurament, és un cert sentiment de resignació davant la dificultat d'abolir la monarquia amb el sistema actual. Una altra raó deu ser la bona imatge que per alguns té la figura del rei pel seu paper durant la transició; o fins i tot pel molt escoltat "no fa mal a ningú".
El moment clau es donarà en el moment de la successió. Aquest serà el moment de posar per primera vegada el tema sobre la taula. De fet, s'escolten moltes veus que diuen que la por a que es torni a qüestionar la institució és precisament el que està fent que s'allargui el moment de la successió.
Així doncs, quan es doni aquesta oportunitat hem d'estar preparats per demostrar un cop més que no ens fan falta, i sobretot, incidir en que al moment de néixer... SOM TOTS IGUALS!
3 comentaris:
Trobo que et fas una bona pregunta. Però jo que ho vaig viure amb molta intensitat, et puc assegurar que el rei no va jugar cap paper en la transició. Feia el que li dèien. El paper el juguem sempre nosaltres. El problema és si sabem el que volem i si ens posem d'acord, que no és poca cosa. No ens podem deixar anar pel que ens diuen els altres.
Si no ens pot passar com a l'Orfeó Català, que tot i ser una associació com la Santboiana, com qualsevol que tu coneguis o t'estimis, hi han manat, pel que sigui, sempre membres d'una mateixa família (no és això una mena de monarquia?) Per acabar amb un problema amb Hisenda que ja veurem com acabarà.
Tot plegat, que cal ser actius en la vida i posar les banyes a les coses, perquè si no, ens trobarem que hi haurem posat el cul sense saber-ho.
Jo ara fa molt de temps em vaig entretenir en veure el que ens constava tot això de la monarquia parlamentària i la xifra era astronómica.
Del que recordo el rei tenia a la seva disposició 30.000.000 de pta diaris per a despeses personals, a banda la resta de despeses de manutenció de palaus, finques i cotos de caça.
Ara em fa por tornar a revisar les dades, podrien anar més enllà de l'univers conegut.
Salut i república
I això no és el més important, Miquel Àngel. La monarquia serveix d'excusa per a les tebieses de l'esquerra i dóna aixopluc "ideològic" a les mamonades de la dreta.
República, encara que sigui amb mala salut!
Publica un comentari a l'entrada