Cuba

Ara fa poc més de tres anys que arribava des de Guatemala a La Havana amb la intenció de passar-hi uns dies. Quinze, concretament. No arribava, ni molt menys, amb la intenció de passar uns dies a la platja, ni de descansar; hi anava perquè feia molt de temps que sentia la necessitat de veure què era el que feia diferent aquella illa de la resta de la majoria dels països del món. Fidel, ja fluixejava de salut, per tant, com a politòleg m’interessava tenir l’experiència de veure de primera mà com funcionava un país com Cuba, amb un sistema econòmic i polític socialista.

En aquests quinze dies vaig tenir la oportunitat de conèixer moltíssima gent; vaig visitar la Havana amb el Malecón, Vedado, la Habana Vieja, el Protestódromo, la Necrópolis de Cristóbal Colon, la Plaza i el Museo de la Revolución...; també vaig poder compartir ampolles de ron a la plaça central de Santa Clara, i visitar el seu Mausoleo del Che; vaig poder visitar la ciutat colonial de Trinidad; Camagüey; i la ciutat més dissident de Cuba, Holguín; també Santiago de Cuba i la població més remota de la illa: Baracoa. Tot en bus, buscant-me una mica la vida i dormint només a cases que tenien llicència del govern per llogar una habitació a una persona com jo.

Les experiències i les anècdotes foren moltes. Algunes de positives i algunes de negatives. Explicar una per una portaria a escriure línies i línies. Molts de vosaltres ja heu escoltat moltes d’aquestes històries. Resumint...

Vaig poder comprovar que a nivell social estaven millor que qualsevol altre país que hagi pogut visitar mai fora d’Europa. Tots els nens anaven perfectament arreglats a la escola, es veia a tothom sa, els avis descansaven ben vestits a les places, obres de teatre al carrer, pintors, ordre, carrers nets, bons modals, bon tracte al turista, infraestructures suficients, bon estat de l’aeroport, dels museus, del patrimoni... No vaig veure absolutament res de misèria, tot i que sí vaig veure famílies molt humils a la Habana Vieja i certes zones de Santiago de Cuba, on molts edificis estan en un estat lamentable.

En canvi, quant a llibertats vaig viure experiències si més no bastant desagradables. No dramàtiques, però sí preocupants.

En realitat, i donat els canvis que s’estan donant i es donaran a Cuba, seria desitjable que aquests es produïssin de forma tranquil·la i moderada i que aquests fossin recolzats per la comunitat internacional. El bloqueig innecessari i contraproduent dels Estats Units hauria de deixar d’existir. El càstig continu que provoca i ha provocat aquest a la població de Cuba serà sempre una pàgina negre (una altra més) a la història d’un país que es creu exemplar en el camp de les llibertats i de la democràcia.

Canvis per canvis.