Diuen que només hi ha una veritat, que només hi ha una realitat, que només hi ha una història. Hi ha qui diu que la veritat, la realitat o la història són interpretables, que depèn de com es vegi, de com s’expliqui...
És difícil saber si això realment és veritat perquè nosaltres també creiem que és la nostre versió la més correcta, la vàlida i per tant la que ens apliquem a la nostra vida diària. Aquesta auto-confusió ens l’apliquem en tots els àmbits de la nostra vida.
Per exemple... en l’àmbit polític. La persona d’esquerres creu que la seva ideologia és la correcte i que aquells que pregonen idees diferents estan equivocats. I s’ho miren amb uns certs aires d’incomprensió... de repulsa... o un cert sentiment de “no hi ha res a fer”. Al de dretes li passa exactament el mateix, veu al seu contrincant ideològic com un ignorant, una persona equivocada que provocarà el desastre per votar a aquells polítics irresponsables que ell tan odia.
Està el cristià que no troba una altra explicació a les coses més enllà del paper protagonista de Déu en tots els àmbits de la vida. I davant d’aquest està aquell que no és capaç d’entendre què els hi fa creure en l’existència d’aquest.
I així en molts àmbits de la vida... i segurament hi ha un dels bàndols que tingui la raó, o potser no. No seré pas jo qui ho digui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada