06 de gener 2008

Pensar

Un lloc per fer-ho
Segons el pensament de Confuci l’individu es desenvolupa dins d’una estructura basada en la jerarquia; aquesta és a la vegada qui permet que visquem harmònicament en societat. El progrés de l’individu va lligat a la capacitat d’aquest per integrar-se dins d’aquesta estructura. A la doctrina taoista, en canvi, el progrés parteix del progrés individual, és a dir, de la capacitat personal de desenvolupar-se a si mateix. El pensament taoista ja va ser rebutjat segles enrera a la Xina perquè es considerava un atac directe a l’ordre feudal i classista de la societat xinesa d’aquells moments, moltes vegades inspirat pel confucianisme. En ple segle XXI sembla que algú s’hi està esforçant de valent per posar traves a l’elaboració, al pensament i a l’activitat intel·lectual; és a dir, al desenvolupament personal. Es tracta d’homogeneïtzar la societat, convertir-nos en productes més fàcils de manipular i impedir que nosaltres estiguem capacitats per fer exactament el que a ells tant els hi agrada: decidir. Però segurament s’equivoquen, perquè si haguessin optat per exercitar-nos mentalment, és molt probable que a dia d’avui no fossin necessàries gran part de les seves lleis, ordenances i altres parafernalies imperatives. No caldria legislar per tal de convèncer-nos de que no s’ha de beure si s’ha de conduir, de que no està bé estomacar l’esposa, o de que cal tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents. Laozi ja ho deia: “Com més prohibicions hi ha, més pobre és el poble”. Ells creuen que guanyen, però estan perdent el temps, el que guanyen per un costat ho perden per l’altre. Pensant es poden aprendre moltes coses, coses que no ens venen de l’exterior, coses que fabriquem i consumim nosaltres mateixos. Ells tractaran d’impedir-ho, ens voldran mantenir distrets – com han fet fins ara - des de que ens llevem fins que anem a dormir. Ens hi hem d’esforçar de valent doncs, per tal d’elaborar, en som ben capaços. Segons el confucianisme l’harmonia de l’home amb el seu entorn ve donat per l’autoperfeccionament facilitat per l’estudi. L’estudi i la introspecció porta a l’home a ésser un home superior, un ésser fabricat gràcies al desenvolupament del seu talent i de les seves virtuts individuals. Oi que val la pena?

1 comentari:

Gemma Vallespí ha dit...

Inevitablement ens adaptem a la societat, però l'elecció és nostre, nosaltres decidim pensar o no. Som responsables de construir-nos a nosaltres mateixos, del nostre propi desenvolupament. Es cosa nostre cultivar la capacitat de conèixer, de compartir, de fer, de ser, de dir, de sentir, d'escoltar, de callar, d'estar , de veure, de superar, de valorar... per ser responsables, crítics, compromesos, organitzats, autònoms, creatius, amb iniciativa, solidaris...

t'agradaria l'escoltisme penso. Això forma part de l'opció persona, un dels eixos de la proposta educativa.
;)

@JPuigdengolas Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger