Drets Humans

Els drets dels nens són dels més oblidats

A finals d’aquest 2008 es produirà el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans que sorgí de l’Assamblea General de les Nacions Unides. El resultat d’aquesta fou el final i el principi d’una lluita que es venia prolongant des de segles enrere. Ja a l’antiga Babilònia es van redactar petits escrits convertits en autèntiques declaracions d’intencions en aquest camp en consonància amb la voluntat del rei, que de manera compassiva, reconeixia els drets dels seus súbdits. A Europa també s’han succeït escrits recollint certs drets com la Carta Magna anglesa de 1215 o la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà a França. Però de fet, entenent que aquests drets són inherents a l’ésser humà és lògic que la defensa d’aquests s’hagi produït indistintament en qualsevol indret del planeta. Hi ha constància –gràcies a la tradició oral que ha mantingut històricament la població de l’Àfrica Occidental - , de l’existència de codis que partien del reconeixement d’un sorprenent ampli ventall de drets, sorprenent tenint en compte que parlem de l’any 1235, i a milers de quilòmetres de l’occident sempre considerat erròniament avantguarda en el camp del reconeixement de drets. Al Kouroukan Fouga, document que servia com a carta de constitució de l’Imperi de Malí, es reconeixia el principi del respecte a la vida humana, la llibertat individual i la solidaritat. És a dir, la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans sí és cert que es produí en mig d’un context occidental, on la lluita històrica portada a terme pel poble europeu i l’alarmisme provocat pels desagradables successos produïts durant la Segona Guerra Mundial derivà en el redactat de la Declaració, però no és menys cert que aquesta es produí com a resultat d’una lluita global protagonitzada pel feble, que davant el fort, el ric, o el poderós només es podia aferrar a la seva condició d’ésser humà. Tal i com està establert al Preàmbul de la DUDH “el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món”. S’ha de tenir en compte que el menyspreu als drets humans ha derivat en “actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat”, per tant, la solució a la majoria dels conflictes que romanen avui en dia al planeta ve lligat a la capacitat que demostrem a l’hora d’aplicar-los i a l’hora d’exigir el seu compliment. Les tesis iusnaturalistes afirmen que els drets humans són inherents a l’ésser humà, és a dir, són un dret natural. La defensa d’aquests drets naturals inspiraren la Revolució Francesa i ens han d’inspirar en el nostre dia a dia. Sumem grans de sorra.