Comparem el tractament que va
donar la periodista Pilar Rahola als incendis de l’any 2012 i 2009 en funció del
color polític del Govern de la Generalitat.
Ja han aparegut els que volen
treure suc polític de la tragèdia, com si fossin voltors fitant la
carronya.[...] Però sempre hi ha límits i generalment tenen a veure amb la
decència. I quan el país està en l'ull de la catàstrofe, amb el foc que avança
com una llengua assassina desbocada, destruint vides, patrimonis, animals,
boscos, i la tragèdia de la gent no té consol possible, en un moment així
aprofitar-se per fer baixa política és indecent.[...] Tant Ernest Folch com
aquest ariet del discurs antisistema pentinat, la tal Gemma Galdon, s'han
apressat a culpar el Govern barrejant foc i retallades, fent bona l'exaltació
irresponsable del maniqueisme més primitiu. Ja està, la retina de la mort i al
costat la culpa la té Mas, no fos cas que no aprofitessin la desolació per
treure algun guany polític. Han quedat satisfets? Se senten més progres, més de
l'esquerra vertadera, més soldadets de l'exèrcit del general Bum Bum?
Puede que sea tópico asegurar que la muerte de un bombero
trasciende lo individual y aterriza en la tragedia colectiva. [...]Lástima que
sólo recordemos su grandeza cuando mueren así, devorados por uno de esos fuegos
terribles que azotan nuestras resecas y diezmadas montañas. ¿Los cuidamos
suficientemente? ¿Tienen los equipos adecuados? ¿Tenemos las dotaciones
necesarias? Y preguntando por preguntar, ¿cobran dignamente? [...] Cada vez que
los bomberos tienen que luchar por derechos básicos - y ello ocurre demasiado a
menudo - algo se muere en el alma de una sociedad. [...]¿Se hizo todo bien?
¿Había las dotaciones suficientes, y suficientemente equipadas? [...] Nada de
ello tiene que ver con la profesionalidad de los bomberos que actúan en un
fuego. [...] El sentido de las preguntas no es profesional, es político. Y
políticamente hablando, el amor a los bomberos es perfectamente descriptible:
sólo hace falta mirar los presupuestos que se les adjudican.
2 comentaris:
Quina poca vergonya vendre la dignitat i els principis, així és la impresentable aquesta.
En les dues apreciacions hi ha una constant. La Pilar Rahola en tots aquests anys no ha estat capaç de pensar en formes d'extinció d'incendis que no passin per una intervenció a posteriori de les forces sofocants, patrocinades pels poders polítics. La seva anàlisi sempre serà una manera d'atribuïr o lliurar de culpa al govern momentani. Segons conveniència cojuntural.
Publica un comentari a l'entrada