Indignació, Compromís, Organització.

Al llarg de les últimes setmanes s'està produint un fenomen excepcional, que està sacsejant l'actualitat de manera insistent, que recull una gran quantitat de sensibilitats molt diverses, però que coincideixen en determinats aspectes: el cansament reiterat cap a la dèbil democràcia en la que vivim, la difícil situació econòmica que travessem, i el que és pitjor: la ràbia davant la cruenta sortida de la crisi que ofereixen alguns polítics poc valents i emmanillats pels mercats. Quan els mercats estan per sobre de la política... la política mor, i la democràcia se'n ressent. Milers de ciutadans surten al carrer demanant una democràcia real, canvis en el sistema electoral, una sortida justa de la crisi, una societat més igualitària... Demanen canvis.

Stéphane Hessel, autor de Indigneu-vos, diu però: “Enfadar-se i prou no té cap sentit. La ira no porta enlloc, ha d'anar acompanyada de compromís”. I ho comparteixo. Els canvis que demanem ara no són el resultat de la crisi, sinó que són els causants i agreujants d'aquesta. Molts ciutadans han esclatat de ràbia en el moment en que la situació s'ha fet insostenible, però la lluita per assolir aquests canvis no és nova, i infinitat d'organitzacions polítiques, sindicals, i moviments associatius porten anys reivindicant-los.

Al llarg de la història l'assoliment de canvis ambiciosos han requerit d'un mínim d'infraestructura, d'una mínima organització, d'un mínim de representativitat. I és normal. Això sí, cal aprofundir en la democratització del funcionament intern de qualsevol organització, per tal de fer-les més obertes, més participatives, més atractives, més democràtiques. La lluita política, sindical, i ciutadana és més necessària que mai, és imprescindible i cal reivindicar-la amb contundència.

A nivell personal haig de dir que des de sempre he estat vinculat a tot tipus d'organitzacions, polítiques, sindicals, associatives, no governamentals... i les he vist de tots colors. Però ha valgut la pena, de veritat. I del que mai he dubtat és que les coses es canvien des de baix, i des de dins. Considero que, aquí i ara, no hi ha una altra possibilitat. Aquesta manera d'actuar comporta una feina i un desgast impressionant, que alguns dels que em llegiu no imaginaríeu mai. Però funciona. I els canvis es fan palpables, omplen, i et conviden a continuar lluitant.

Jo sé que molts dels que llegiu això no hi estareu d'acord, i no em sorprèn. Però us convido a un petit gran repte: oi que tots volem canviar la realitat? Cadascú a la seva manera, cadascú en el seu àmbit, però ara ha arribat el moment de comprometre's i organitzar-se.

NO DELEGUIS MÉS. POSA-T'HI.