CATALUNYA...
no és només el
milió de manifestants de dissabte,
no és només els que vibren amb la
Roja,
no és només els que ahir volien que
guanyés Holanda,
no és només els que volien colpejar Montilla,
no és només els que van destrossar
mobiliari urbà a Sant Boi,
no és només els que van cremar la
bandera espanyola,
no és només els que van cridar
“Catalanes
hijos de puta”, “Viva Franco”, “Catalufos de mierda, os vamos
a matar”, “Que vuelva la Guardia Civil”, “TV3 dónde estás”
no és només aquells com Josep
Sort de Reagrupament parlant d'”ecspanyols”,
no és només Puyol i Xavi, no és
només Oleguer,
no és només l'independentista, el
federalista, l'autonomista, el centralista,
no és només el Baix Llobregat, ni
tampoc només la Garrotxa,
no és només l'estelada, la senyera,
la rojigualda, o la de l'àguila imperial,
Catalunya no és només això,
Catalunya és molt més complexe.
Cal anar amb compte amb les visions
parcials de la nostra realitat. Catalunya som tots i totes, i el
nostre punt de trobada ha de ser el respecte mutu, el respecte a la democràcia i
el respecte al joc de majories.
Convenceu als del vostre costat i
jugueu a guanyar el vostre Mundial.
I partint d'aquesta tolerància us dic
que personalment:
em sento català, nicaragüenc, i ciutadà del món,
que no m'importaria viure en un estat
independent,
que tampoc m'importaria viure a una
Espanya respectuosa,
que no sento els colors de la selecció
espanyola,
que la meva selecció és la catalana.
Que us tinc enveja per allò que heu sentit aquests dies
però...
...que us felicito, perquè ha guanyat el
millor.
5 comentaris:
Plas, plas, plas. Bravo!
Ets gran, nen, ets gran.
Genial! Ho comparteixo.
Grande!
Inmens! massa odi infundat, pocs fonaments... això es el que passa.
Comparteixo bona part del text. Salut!
Publica un comentari a l'entrada