L'EuroVegas surrealista II

Després del cap de setmana disposem d'algunes novetats que afegeixen informació a l'assumpte, després d'algunes setmanes d'incertesa. Setmanes que han estat intenses amb reunions, consells municipals, plens, actes, assemblees, entrevistes... on el tema principal ha estat la possibilitat de que l'anomenat EuroVegas s'instal·lés al Parc Agrari, amb una afectació majoritària a la nostra ciutat, Sant Boi de Llobregat. 

Si em permeteu la ironia no deixa de ser graciós que hagi estat precisament el conseller de Territori (Parc Agrari?) i Sostenibilitat (EuroVegas?) Lluís Recoder qui hagi estat l'encarregat de desplaçar-se a la ciutat de Las Vegas a oferir a Sheldon Adelson la possibilitat de liquidar el Parc Agrari i substituir-lo per la ciutat d'oci i joc tan desitjada pel govern convergent.

Barcelona té algunes característiques que resulten especialment interessants al senyor Adelson. 2 milions de turistes anuals, el primer port del Mediterrani i el quart del món en creuers, la marca Barcelona, i els edificis d'Antoni Gaudí i el FC Barcelona com a referents. Lluís Recoder però, s'ha trobat amb un problema important a les negociacions: l'alçada dels edificis. A la seva arribada als EUA Lluís Recoder va afirmar que “No venem el nostre país. El model de Las Vegas no és aplicable a Catalunya”. Segur que coincidireu amb mi en que és ridícul fer un viatge tan lluny si el plantejament d'aquesta afirmació és certa. I curiós és també que el problema sigui l'alçada dels edificis i no el fet de carregar-se completament el Parc Agrari.

Pel que sembla Madrid té totes les de guanyar. Un dia després del viatge del conseller Recoder era el torn del conseller madrileny d'Economia que afirmava que no hi ha cap dificultat en els terrenys, en els horaris comercials, en els tractaments fiscals ni en la construcció d'avingudes àmplies, i que els terrenys que podrien acollir el projecte d'Adelson estan prou allunyats de l'aeroport de Barajas com per no tenir cap dificultat de seguretat que limiti l'alçada dels gratacels, tal com passa amb Barcelona.

Però és dolent perdre un projecte com aquest que suposadament crearia llocs de treball? Doncs sí. Si deixem de banda els arguments de preservació del territori, que haurien de ser suficients per valorar negativament un projecte com aquest, n'hi ha molts altres que també desmunten aquells que el defensen en benefici de la creació de llocs de treball. A Las Vegas l'impacte sobre l'ocupació no ha estat eficaç. L'atur arriba al 13% quan a la resta del país no va gaire més enllà del 8%. A més, els llocs de treball són poc qualificats: només el 14% dels joves arriben a iniciar estudis universitaris, la meitat que a la resta dels EUA. S'han anat publicant molts articles d'experts en la matèria desmuntant l'argument de la creació de llocs de treball. 

 

Però fins i tot, crec que és una qüestió de dignitat. No oblidem que aquest senyor ens demana modificar la “llei d'estrangeria” per a importar treballadors, l'estatut dels treballadors per a no dependre de convenis col·lectius, moratòria de dos anys per pagar la Seguretat social, exempcions d'impostos, flexibilitzar les mesures destinades a evitar el blanqueig de diners, autoritzar l'ingrés de menors d'edat i ludòpates i el dret a fumar, garantir el crèdit que es solicitaria al Banc Central Europeu... Com diuen al manifest de Justícia i Pau (que recomano) les dimensions del projecte apunten a un model de desenvolupament territorial aliè a les característiques tradicionals del nostre país i que no afavoreixen un urbanisme integrador útil per la cohesió social, ni tampoc un turisme que promogui el coneixement de Catalunya, de la seva història, de la seva cultura i de la seva gent; que cal tenir en compte no solament la creació de llocs de treball, sinó la seva estabilitat, la seva qualitat i la coherència del tipus de treball amb la dignitat de les persones, així com les oportunitats reals per als treballadors locals. I cal també avaluar la viabilitat a llarg termini d’aquesta inversió, tenint en compte la dependència econòmica que pugui generar i els seus costos col·lectius derivats del serveis públics exigits per les noves instal·lacions.

Per tots aquests motius i molts més estem molt orgullosos de formar part d'una opció política com ICV que té i ha tingut la valentia des del primer moment d'oposar-s'hi públicament. I la intervenció de l'alcalde de El Prat Lluís Tejedor (ICV-EUiA) al Ple, que tantes vegades ha estat compartit a les xarxes socials els últims dies, és tot un exemple. 

Si encara hi insisteixen no els hi posarem fàcil. Perquè sabem que tenim raó.