El passat divendres 17 de
setembre Sant Boi va rebre la visita del President Jordi Pujol. Les
parets del casc antic de la nostra ciutat estaven guarnides amb
cartells que anunciaven la seva presència a un acte de Convergència
i Unió.
Sense deixar de banda el
respecte que em mereix qualsevol president del meu país, respecte
que, per cert, no tenen ells per l'actual, m'agradaria explicar
quelcom.
Durant els 23 anys de
governs conservadors i dretans convergents, Sant Boi i la nostra
comarca va patir una molt greu discriminació respecte a altres zones
de Catalunya. El Baix Llobregat, comarca que ostenta el 10 per cent
del pes demogràfic de Catalunya i el 12 per cent del PIB català,
només rebia el 6 per cent de les inversions. Aquest percentatge és
doblement greu tenint en compte la difícil situació econòmica de
la nostra comarca respecte a la resta del país.
Tots els santboians i santboianes coneixem les dificultats amb les que han viscut els veïns i veïnes d'alguns dels nostres barris al llarg de les últimes dècades. Mentre la dreta rància convergent governava a Catalunya, la nostra ciutat, els nostres barris, lluitaven per no podrir-se per la falta d'inversió de l'administració catalana. Durant anys varem patir el dèficit en escoles, escoles bressol, llars d'avis, ambulatoris, hospitals, aigua, seguretat...
Tots els santboians i santboianes coneixem les dificultats amb les que han viscut els veïns i veïnes d'alguns dels nostres barris al llarg de les últimes dècades. Mentre la dreta rància convergent governava a Catalunya, la nostra ciutat, els nostres barris, lluitaven per no podrir-se per la falta d'inversió de l'administració catalana. Durant anys varem patir el dèficit en escoles, escoles bressol, llars d'avis, ambulatoris, hospitals, aigua, seguretat...
Va ser el govern diabòlic
del tripartit, a partir de l'any 2003, qui ens va portar les inversions que la
nostra ciutat mereixia. Parlo de reivindicacions històriques com el
parc de bombers, el nou hospital, els nous jutjats, la comissaria
dels Mossos, la biblioteca, la dessalinitzadora del Prat, les noves
escoles bressol i de primària, nou museu, cinemes, la transformació
de barris com Casablanca, i un llarguíssim etc.
Tot això mentre la
burgesia política catalana s'emplenava la boca de “país” i
omplia de paraules buides els nostres carrers, amagats sempre rere
la senyera.
No crec que un senyor com
Jordi Pujol pugui venir a presumir de gaire cosa a la nostra ciutat.
2 comentaris:
Biblioteca, hospital, dessalinitzadora, més transport públic, nous jutjats i nova comissaria... Una bona síntesi de les coses bones que ha fet l'esquerra els darrers anys. Llàstima que, com sempre, quan la dreta ataca l'esquerra, aquesta no sap fer propaganda dels èxits assolits. Com déu ser això? com pot ser que la dreta corrupta i populista aconsegueix d'amagar els èxits dels altres i amaga els problemes propis? Des que CiU governa a Catalunya no he tornat a sentir a parlar del cas Millet, curiós, oi?
Es cierto, qué mal explica sus logros la izquierda, el PSC también.
Didac
Publica un comentari a l'entrada