El pasado día 19 de julio se celebraba en mi Nicaragua el trigésimo aniversario de la Revolución Sandinista que acababa con la dictadura aberrante y vergonzosa de Somoza; hijo de puta dónde los haya. Ni más ni menos.
Treinta años pues, desde el momento en que el pueblo se levantó para acabar con el maltrato constante, perpetuo, que protagonizaba la inquebrantable desigualdad que reinaba en el jardín trasero de Somoza; jueputa dónde los haya.
La protagonista de la revolución fue la clase burguesa solidaria, el campesinado hambriento, los obreros hastiados. Ellos fueron los protagonistas, los que murieron por el camino en pro de una causa futura que importaba más que su propia vida. Los mártires fueron ellos, los protagonistas del cambio.
Hoy, después de treinta años, ya no lo son. Hoy el protagonista es un tal Daniel Ortega, jueputa dónde los haya. Un señor que olvidó, ya hace años, los valores del sandinismo. Los valores de la austeridad, solidaridad, compañerismo; los valores únicos que sostienen un movimiento austero, solidario, compañero del pobre y marginado.
Treinta años después Daniel Ortega acumula propiedades que no le pertenecen ni le dignifican, decapita la necesaria renovación en el seno del FSLN, pacta con el empresariado más derechista, criminaliza el aborto terapéutico, se alía con la Iglesia; renunciando a la izquierda coherente, apostando por una izquierda incomprensible, una izquierda que no existe ¡jueputa!
Si Sandino levantase la cabeza pensaría en los niños que venden la prensa en los semáforos, en los trabajadores abarrotando los buses, en proteger los bosques primarios de nuestra tierra, en dar ejemplo revolucionario a nuestros jóvenes (...)
Si Sandino, General de Hombres Libres, levantara la cabeza tú dejarías de ser sandinista ¡jueputa!
6 comentaris:
Conec bé Nicaragua. Vaig ser testimoni de la revolució en els moments més durs i als llocs més difícils. He anat tornant a Nicaragua. Puc arribar a compartir en bona part els continguts del teu article (encara que l'estil amb que està escrit és molt poc sandinista). Però el que no és gens sandinista és l'ús de l'insult, i menys d'un insult tan masclista. LLàstima, no calia.
Ricard, si cal o no cal és criteri de l'autor de l'article.
Entenc que no t'agradin les formes, potser hauria d'haver fet ús, tal i com volia fer al començar l'article, del "jueputa" nicaragüenc. Faig el canvi.
Sé que ets coneixedor de la realitat nicaragüenca i que vas ser testimoni de la revolució, i sabràs que el "jueputa" forma part no només del lèxic sandinista sinó també del conjunt dels nicas. Jo no dramatitzaria sobre el tema.
Si ofèn a algú demano disculpes però t'asseguro que aquest crit es va escoltar, i molt, durant el 25è i 29è aniversari de la Revolució (l'any passat) als quals vaig tenir l'oportunitat d'assistir. Són molts els familiars i amics meus, sandinistes d'arrel, que cridarien fent ús d'aquest "insult". Per tant, només estic reproduïnt el sentiment de part del sandinisme. Sentiment de ràbia i cansament que comparteixo.
Per últim comentar que en aquest món dels blocs intento fer ús de l'informalisme i fugir del "políticament correcte". El contingut del meu bloc és l'equivalent al contingut d'una tertúlia a una terrassa d'estiu fent una cervesa amb els amics. En aquest cas l'equivalent al d'una xerrada amb els meus familiars o amics a un pati d'alguna casa d'Altagracia a Ometepe :) No va més enllà.
Aprofito l'ocasió per felicitar-te per la teva tasca a l'Ajuntament de Barcelona i per ser protagonista dels anys d'avenços i d'il·lusions que va suposar la Revolució.
Una abraçada.
Josep,
Gràcies per la teva resposta.I gràcies, sobretot, per mantenir ben vives les reflexions al voltant d'un país que estimem i d'una gent, sandinista d'arrel, com molt bé dius tu, que més enllà de la ràbia i el cansament, sabrà trobar nous espais de lluita i nous horitzons d'alliberament.
Una abraçada nica
La meva relació amb Nicaragua és actual i sovintejada. Amb persones que hi treballen activament, encara que sempre ens hem resistit, jo i la gent amb la que em relaciono, a tenir estructura que generi costos. Josep, comparteixo les teves reflexions que són les meves perquè són les de la gent de Nicaragua. Ja n'estan fins al capdamunt. Amb insults o sense.
Jueputa si vous avez obtenu ce droit, il hijueputa dictateur Daniel Ortega et les sandinistes au Nicaragua, a volé la dignité, l'espoir et nous avons plongé dans les pires de la pauvreté et du désir de retourner de temps Tacho Somoza (entre Daniel et une centaine de fois Tacho meilleur dirigeant) La démocratie oui, la dictature ne Jueputa
Anònim dels collons, no facis comparacions odioses. Un fill de puta és un fill de puta abans i ara. Però sembla que a tu t'agraden els d'abans.
Publica un comentari a l'entrada